El Suprem dels EUA habilita empreses a reclamar a Cuba per les expropiacions

La disputa entre Cuba i els Estats Units té diversos fronts, polítics i econòmics. A la imputació judicial contra Raúl Castro, el cèrcol energètic, les sancions contra dirigents i militars i el desplegament d’un portaavions al Carib s’hi ha afegit un nou capítol als tribunals nord-americans d’una previsible naturalesa expansiva. El Tribunal Suprem dels EUA ha acceptat la reclamació d’una empresa portuària d’aquell país els molls del qual van ser nacionalitzat els anys 60 en el marc del procés disposat per Fidel Castro.

El pronunciament té enormes implicacions si es té en compte que aquella onada de nacionalitzacions que es va desencadenar després que Washington decidís deixar de comprar sucre a l’Havana pel seu acostament a l’URSS va canviar del tot la naturalesa de l’economia cubana i es va considerar el llindar de la declaració del caràcter socialista de la revolució, un any més tard, enmig de l’intent d’invasió que va ser finançat per la CIA.

La llei 851, aprovada l’agost de 1960, va obrir la porta a la nacionalització de 26 grans empreses nord-americanes que operaven en la més gran de les Antilles. Això va incloure refineries de petroli, centrals sucreres i empreses d’electricitat i telecomunicacions. Dos mesos més tard es va confiscar la totalitat dels béns i propietats de firmes dels EUA a l’illa.

Protectorat nord-americà

Aquesta decisió del Suprem torna al present aquells plets de fa 66 anys, però també les discussions al voltant de l’inici de l’era republicana, el maig de 1902. La independència de l’illa va venir de la mà del protectorat nord-americà, que tenia el caràcter de text legal a partir de l’anomenada esmena Platt. Set anys després que comencés la república es va instal·lar a Cuba Havana Docks Corporation. L’explotació dels molls de l’Havana s’havia d’acabar el 2004. Es va estendre tot just fins al cap d’un any de l’inici del procés revolucionari. L’empresa va al·legar en la seva presentació judicial que l’Estat cubà no va complir el compromís de la compensació en cas de donar per acabada la concessió.

Notícies relacionades

La UE i Mèxic enforteixen la relació comercial i política

El règim munta una marxa en favor de Raúl Castro

Havana Docks Corporation va demandar el 2019 diversos creuers que feien escales a l’Havana per utilitzar el que havien sigut les seves instal·lacions. El dictamen favorable en un tribunal de Miami contra Norwegian Cruise Line Holdings, Carnival Corporation, Royal Caribbean Cruises i MSC Cruises va ser el pas previ que va animar l’empresa a anar pel premi més gros a l’illa. Si bé va tenir una resolució adversa en segona instància, el Suprem acaba de saldar a favor seu la controvèrsia. Els fonaments del tribunal es basen en la vigència d’una llei del Congrés dels EUA sancionada fa 30 anys, la Helms-Burton.

Ara fa uns mesos, el viceministre de Relacions Exteriors de Cuba, Carlos Fernández de Cossío, va defensar les expropiacions dutes a terme els anys 60 i va assenyalar que Cuba va oferir mecanismes de rescabalament econòmic als països que n’havien quedat afectats, i en el seu moment va arribar a acords amb el Canadà, Espanya, França, la Gran Bretanya i Suïssa. "Els EUA no van acceptar la proposta de compensació", va remarcar.