El repte de la paritat

El 40% dels nous mossos i bombers seran dones per llei

  • Actualment, només un 21%, un 2% i un 13% dels funcionaris que integren els tres cossos són dones

El 40% dels nous mossos i bombers seran dones per llei

Ricard Cugat

4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Govern ha anunciat aquest dimecres que un mínim del 40% de les places per a funcionaris dels cossos dels Mossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat i Agents Rurals seran per a dones. «Les xifres actuals no són tolerables», ha remarcat el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. Només el 21%dels agents dels Mossos són dones. Un percentatge que es redueix a la meitat en el cas dels rurals, un 13%. I que cau fins a un míser 2% si s’observa el cos d’emergències. Si es manté el sistema actual, sostenen des de la conselleria de què depenen els tres organismes, no s’arribaria a la paritat –l’equilibri entre homes i dones– fins a l’any 2144. 

Aquest 2022 estan previstes oposicions per als tres cossos. Per als Agents Rurals seran el mes d’abril. Per als Bombers, al juny. I per als Mossos les inscripcions s’acaben d’obrir. En les tres oposicions aquesta mesura serà vigent i almenys un 40% de les opositores que aconsegueixin una plaça de funcionària per a qualsevol dels tres cossos seran dones. En el cas de la policia catalana això implica que de les 840 places que sortiran a concurs, gairebé 400 estaran reservades per a les dones. És a dir, en podrien ser fins i tot més, però no seran menys que aquestes. En les últimes oposicions, un 25% dels aspirants van ser dones.

A més de la reserva de places, es revisaran les proves físiques que formen part dels durs processos de selecció. No així la resta d’exàmens, que en el cas dels bombers, per exemple, inclouen una fase teòrica, una altra d’entrevista, una altra de tests psicotècnics i una final de revisió mèdica. «Aquí no es regalarà res a ningú», ha avisat la consellera d’Igualtat, Tània Verge. «El que es farà serà canviar paràmetres que s’havien adoptat des d’una òptica masculina i que suposaven una discriminació indirecta per a les dones», ha raonat. 

Etel Arilla, Ana Servent i Rosa Gubianes, en representació dels Bombers, Agents Rurals i Mossos, respectivament, han repassat com ha canviat la presència de les dones en els tres cossos. El 1980 només hi havia bomberes en un parc de Catalunya, el de Gelida. Eren voluntàries que van acabar sent professionals quan els parcs municipals van passar a formar part de la xarxa de la Generalitat. El lent avenç cap a la paritat és gairebé dramàtic per als bombers, el cos més masculinitzat amb diferència. Fins a 1998, només cinc dones van accedir a llocs de comandament. Però actualment hi ha una dona per cada 49 homes. La reserva del 40% serà una autèntica revolució en el cas d’aquest cos d’emergències per al qual a l’estiu sortiran a concurs 240 noves places.

La cosa ha anat millorat amb menys lentitud per als Agents Rurals, que van començar, no obstant, més tard i des de més avall. Quan es va crear aquest cos el 1987, ha explicat Servent, una condició indispensable per ingressar-hi era ser home i haver fet el servei militar. El 1992, la normativa va canviar i va arribar la primera dona, que no només es va trobar amb un problema de talles d’uniformes, sinó que va haver de lidiar amb una immersió en un món absolutament d’homes. Homes eren els seus companys i també els ciutadans amb qui havia de tractar: pescadors, caçadors, llauradors i fins i tot polítics. La situació ara ha millorat, no només perquè una de cada deu agents rurals és una dona, sinó perquè el món també ha evolucionat i cada vegada hi ha més pescadores, més caçadores i més llauradores. 

Notícies relacionades

El cos més feminitzat, contràriament al que el ciutadà mitjà imagina, és el dels Mossos. Un de cada quatre policies és una dona. No obstant, aquesta ràtio decau fins a l’un de cada deu quan es puja en el rang de comandaments. Elena ha assegurat que durant el seu mandat, un terç dels caps policials seran dones. El conseller ha defensat que amb aquesta mesura no només s’avança cap a cossos més representatius de la societat a la qual serveixen, sinó també més eficaços.

La polèmica en el relleu de Trapero

Qüestionat en la mateixa roda de premsa sobre els polèmics canvis que han seguit el relleu del major Josep Lluís Trapero, Elena ha negat que hi hagi «una purga», ha defensat el seu dret a escollir les persones més adequades als Mossos per portar a terme els plans de la conselleria i assegurat que la lluita contra la corrupció política no canviarà. Aquests últims aclariments les ha fet en al·lusió a la decisió d’apartar l’intendent Toni Rodríguez, un comandament que va requerir l’empara judicial per poder investigar el Govern, tal com ha explicat EL PERIÓDICO. Elena ha qualificat la corrupció política com l’expressió més fastigosa de totes les corrupcions, perquè consisteix a trair la confiança dels ciutadans per lucrar-se.