Sinistre per l’incendi a Begís

Els onze herois de l’accident de tren de Castelló

Satse insta la Generalitat a atorgar-los un reconeixement per agrair la total col·laboració i ajuda dels sanitaris fora de servei

Els onze herois de l’accident de tren de Castelló
2
Es llegeix en minuts

Van ser herois aquella tarda per la seva tasca. El sindicat d’infermeria Satse a Castelló sol·licitarà a la Generalitat i a la Conselleria de Sanitat un reconeixement públic per als 11 infermers i professionals sanitaris que, de manera altruista, van acudir voluntàriament a socórrer els ferits de l’accident del tren de la línia València-Saragossa que es va produir a l’altura de Caudiel el 16 d’agost passat en ple incendi de Begís, que va arrasar prop de 20.000 hectàrees a l’Alt Palància.

«Aquests voluntaris, la majoria d’ells estiuejants a Caudiel, no s’ho van pensar dues vegades i van acudir a recolzar els dispositius sanitaris. Gràcies a la seva ajuda es va aconseguir oferir assistència i evacuar els 11 ferits en un interval de temps molt curt», han assenyalat des del sindicat.

«Aquests voluntaris no només van posar les seves mans i els seus coneixements de manera totalment altruista, sinó que van aportar el seu propi material sanitari en aquesta col·laboració», han indicat. La resposta del Servei d’Emergències Sanitàries va ser «immediata, contundent i eficaç» i des d’aquest servei ja s’ha reconegut la col·laboració dels voluntaris. Per tot això, el sindicat sol·licita a la Generalitat i a les institucions que s’hi vulguin sumar que sigui reconeguda la seva generositat i professionalitat en aquells greus moments en què la seva ajuda valuosa va contribuir que aquest accident se saldés sense cap mort». 

Testimoni d’un voluntari

Notícies relacionades

Un d’ells és Herminio Suesta, un infermer de l’uci pediàtrica de l’Hospital General que aquell dia el tenia lliure i havia anat al seu poble. «Vivim a prop de l’estació i vaig escoltar el tren xiular durant bastants segons i després les sirenes. Pensava que era per l’incendi, fins que en vaig començar a escoltar moltes més i em vaig acostar a l’estació», recorda Suesta, que insisteix que la seva tasca no va ser cap fet «extraordinari, perquè qualsevol company hauria fet el mateix. Tenim un component molt vocacional».

«Immediatament, em vaig posar a disposició del SAMU de Segorbe i ens van coordinar magistralment a tots els sanitaris que vam anar acudint». «Va ser tot una mica caòtic; no hi havia temps de pensar, només d’actuar, i ho vam fer com un equip», assenyala, mentre recorda que té encara clavada la imatge dels cossos tapats amb mantes tèrmiques, sense saber en aquells moments si eren ferits o morts.