Prova sense precedents

Missió DART de la NASA: així ha sigut la col·lisió contra l’asteroide aquesta matinada

  • Perquè l’impacte sigui efectiu, DART va viatjar a 6,4 quilòmetres per segon, una velocitat «increïblement ràpida» i necessària perquè el xoc alteri «una mica» la trajectòria de Dimorphos

  • ¿On es va poder veure en directe l’impacte de DART contra l’asteriode?

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La NASA va llançar fa poc menys d’un any una nau espacial que ha impactat deliberadament amb un asteroide a la 1:14 de la matinada d’aquest dimarts 27 de setembre (hora peninsular espanyola) per desviar la seva òrbita, en una missió de prova que no té precedents i que forma part de l’estratègia de defensa planetària de l’agència nord-americana.

La missió Prova de Redireccionament d’Asteroides Doble (DART, en les seves sigles en anglès) va enlairar-se puntualment a les 22:21 hora local (6:21 hora GMT) del 24 de novembre del 2021 a bord d’un coet SpaceX Falcon 9 des de la Base de la Força Espacial a Vandenberg, Califòrnia (EUA). Aquesta missió ha sigut considerada «històrica» per la NASA, ja que l’objectiu era xocar amb un asteroide per desviar-lo de la seva òrbita a fi de provar la tecnologia que seria necessària per evitar una possible col·lisió contra la Terra.

La nau DART es va dirigir cap a l’asteroide Didymos i la seva petita lluna, Dimorphos, que va ser el blanc de l’impacte per alterar la seva òrbita, i que és inofensiva per a la Terra. Segons els càlculs de la NASA, Didymos i Dimorphos eren relativament a prop de la Terra –a uns 11 milions de quilòmetres– en el moment estimat de l’impacte. Una vegada que DART ha xocat contra Dimorphos, la NASA examinarà els canvis en la seva òrbita al voltant de Didymos per avaluar si el mètode és viable per defensar la Terra, en cas que en el futur algun asteroide representi una amenaça per al planeta.

Notícies relacionades

Perquè l’impacte fos efectiu, DART va viatjar a uns 6,4 quilòmetres per segon, una velocitat «increïblement ràpida» i necessària perquè el xoc alterés «una mica» la trajectòria de Dimorphos, de la mida del monument a George Washington –un obelisc de 155 peus d’altura (47,2 metres) situat a la capital dels EUA–, però amb més volum, va descriure en una entrevista amb EFE l’enginyer de software al Laboratori de Física Aplicada Johns Hopkins Luis Rodríguez, de l’equip de DART.

La col·lisió va ser registrada per un satèl·lit de la mida d’un maletí anomenat CubeSat, que ha sigut desenvolupat per l’Agència Espacial Italiana. Aquest cubicle es va desplegar poc abans de la col·lisió per capturar imatges i vídeos de l’impacte i dels seus efectes a Dimorphos. Les dades de la missió, segons la NASA, es combinaran amb els de la missió Hera, de l’Agència Espacial Europea i prevista entre el 2024 i el 2026 per analitzar amb més detall els asteroides i el cràter que DART deixarà a Dimorphos.