Els medicaments més eficaços per al càncer de tiroide no tenen finançament públic

Els pacients amb càncer de tiroide han demanat aquest dimarts que es garanteixi l’accés als tractaments innovadors  que estan sent aprovats per l’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (AEMPS) però que no estan sent finançats per la sanitat pública. Així ho assenyala l’Associació Espanyola de Càncer de Tiroide (AECAT). La incidència d’aquest tipus de càncer s’ha duplicat en l’última dècada segons un estudi recent realitzat per l’Àrea de Tiroide de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN). A Espanya es diagnostiquen cada any al voltant de 4.500 nous casos.

Amb motiu del seu dia commemoratiu a nivell nacional, que se celebra demà dimecres, els pacients amb aquesta malaltia critiquen com «veuen limitat el seu accés a la innovació al no passar a finançament públic els tractaments aprovats eficaços davant les seves formes més agressives». Afegeixen des d’AECAT que el càncer de tiroide té una alta supervivència, entre el 95 i 98%, però hi ha formes que són més agressives i que no disposen de tractaments efectius.

El pitjor de tot és que alguns tractaments indicats per a aquest tipus de càncer no estan finançats pel Sistema Nacional de Salut, explica la president de l’associació, Arantxa Sáez, que pateix la malaltia. «Tenim la sort que la investigació avanci i que es desenvolupin noves alternatives per a aquests casos més complicats, però després no s’hi arriba», lamenta la presidenta.

Incidència duplicada

Amb dades presentades fa tot just uns dies per la SEEN, a Espanya es diagnostiquen cada any al voltant de 4.500 nous càncers de tiroide, cosa que suposa més de 9 casos per 100.000 habitants; 5 casos anuals per 100.000 homes; i més de 13 casos anuals per 100.000 dones. Aquesta societat científica incideix en la importància del paper de l’endocrinòleg en l’abordatge de la malaltia.

Quant als símptomes, en la majoria dels casos, es manifesta amb un bony al coll, però, com que hi ha molts altres processos que poden aparèixer de la mateixa forma, s’ha d’acudir al metge per distingir-lo d’altres processos benignes, que és el més freqüent. El càncer de tiroide pot diagnosticar-se a qualsevol edat, tant en joves com en gent gran, tot i que en nens és excepcional. Tanmateix, ressalten els metges, existeix una gran diferència entre sexes: és més freqüent en la dona. La prevalença és 3 o 4 vegades més gran que en l’home.

Medicina personalitzada

Els pacients, per la seva banda, reclamen l’accés a la medicina personalitzada de precisió; consideren que suposaria un gran avenç en l’assistència i afavoriria intervencions mèdiques preventives, diagnòstiques i terapèutiques més eficaces i segures. Realitzar una seqüenciació genètica en càncer de tiroide pot ajudar molts pacients que sense això, ressenyen, hauran d’anar provant diferents teràpies que impactaran en la seva qualitat de vida, a més del «desgast emocional» que suposa el fracàs d’una estratègia terapèutica.

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

El doctor Jaume Capdevila, oncòleg del Servei d’Oncologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, explica que, en els últims anys, s’està veient un desenvolupament de la teràpia personalitzada en oncologia que «no s’havia vist mai, amb l’arribada de fàrmacs que són capaços de bloquejar una alteració específica del tumor de manera tan selectiva que produeixen grans respostes amb un perfil de seguretat molt bo».

Precisa que aquests fàrmacs de vegades no segueixen els passos clàssics d’investigació clínica oncològica, ja que les alteracions moleculars a les quals van dirigides són relativament poc freqüents i resulta impossible dissenyar un estudi clínic fase III «com els que estem acostumats a veure». Per a aquest especialista, les autoritats sanitàries han d’entendre el que signifiquen aquests avenços, el tipus específic de desenvolupament farmacològic que necessiten, basat en aquests biomarcadors, i al final permetre’n l’ús sense restriccions purament econòmiques, ja que l’eficàcia clínica està més que clara».