Pla d’estalvi energètic

Els fabricants veuen «impossible» instal·lar portes automàtiques als comerços abans del 30 de setembre

Les empreses asseguren que estan «col·lapsades» per les comandes i les botigues demanen una moratòria i poder realitzar aquesta «inversió important» més endavant, mentre que les empreses del sector

A1-153772252.jpg

A1-153772252.jpg / Zowy Voeten (EPC)

5
Es llegeix en minuts
ACN

Els fabricants veuen «impossible» instal·lar portes automàtiques a tots els comerços abans del 30 de setembre, tal com fixa el decret d’estalvi energètic per fer front a la inflació rècord que el govern espanyol va aprovar a l’agost. Algunes empreses del sector registren un 30% més de comandes i un 100% més de pressupostos de l’habitual i es veuen totalment «col·lapsats» mentre que d’altres només han notat increments de sol·licituds d’informació. L’obligatorietat de la mesura ha coincidit amb un moment amb preus disparats, falta d’instal·ladors i amb poc temps per planificar una estratègia de màrqueting diferent de les portes obertes. A principis d’agost, els comerciants ja van denunciar la falta de temps per adaptar-se al nou pla d’estalvi energètic. Ara demanen una moratòria i poder realitzar aquesta «inversió important» més endavant.

El decret llei obliga els locals a instal·lar un sistema de tancament de portes per impedir que es quedin obertes de manera permanent i es malgasti energia. La norma també fixa una temperatura mínima i màxima en espais climatitzats i l’apagada dels llums dels aparadors a les deu de la nit, mesures que van entrar en vigor a mitjans d’agost.

Sense temps

Per contra, l’executiu espanyol va establir el 30 de setembre com a termini màxim per instal·lar els nous mecanismes de tancament de portes, tenint en compte la dificultat d’instal·lar-les d’un dia per a l’altre i en ple període de vacances. L’Ajuntament de Barcelona va anunciar que destinarà dos milions a ajudes per a botigues i restaurants que posin portes automàtiques. Ara, a menys d’una setmana perquè la mesura entri en vigor, els fabricants i comerciants consideren que no hi ha prou temps per fer front a una demanda que ha col·lapsat el sector.

A part dels ritmes de fabricació, una de les dificultats que impedeixen complir els terminis és la falta de professionals per instal·lar les portes. «Sent realistes, és impossible. Fan falta professionals al carrer. Tots els comercials tenen el seu dia a dia, els muntadors tenen la seva feina més el que ve ara i les fàbriques també», explica Dídac Contreras, president de l’Associació Espanyola de Fabricants de Portes Automàtiques.

Contreras també és conseller delegat del fabricant Collbaix, que té dues plantes a la demarcació de Barcelona i una altra a Gran Canària amb uns vuitanta empleats. L’empresa ha notat un increment de comandes del 38% i pressupostos del 187% des de finals d’agost.

Falta de professionals

Un dels grans problemes amb què es troben és que per poder fer pressupostos un tècnic ha de desplaçar-se per prendre mesures de la porta i per això han elaborat un configurador per donar un preu real al client. Tenint en compte el ritme de peticions, calculen que a finals de mes s’hauran triplicat les sol·licituds de pressupostos. «La majoria dels fabricants estem col·lapsats», afirma el directiu.

Les fàbriques estan «totalment centrades» en les comandes per complir amb el decret llei, però alhora «no poden oblidar el dia a dia» de la seva feina i per això estan buscant personal per poder assumir aquest «sobreesforç».

Terminis inabastables

De la mateixa manera, Manusa, un dels fabricants més grans del sector, considera que «els terminis marcats per l’administració no són assequibles». «El procés d’una porta automàtica té tota la part d’assessorament i després un termini de fabricació i instal·lació que té entre quatre i sis setmanes», apunta José F. Medina, el conseller delegat de l’empresa.

Manusa, que, a més de fabricar el mecanisme, també té línia de comercialització de fabricació i instal·lació, va notar un increment del 30% de comandes des de finals d’agost, amb increments «bastant dinàmics» cada setmana. L’empresa no ha tingut problemes per subministrar material i instal·lar portes a causa de la gran inversió en estocs que han realitzat al llarg de l’any.

Poc temps per planificar estratègies i preus desbordats

Al seu torn, un altre dels fabricants de portes automàtiques i tancaportes més presents al mercat, Geze Iberia, ha notat un increment del 20% de pressupostos per part de marques que dubtaven si els seus aparadors complien la normativa, però encara no s’ha traslladat a un increment de comandes. El seu director d’operacions, Sebastián Bonillo, assenyala que un canvi d’aparador és una decisió transcendental per les grans marques, que poden trigar entre dos i tres mesos a pactar una estratègia i tancar la comanda.

Així doncs, Bonillo indica que el marge donat, de prop de dos mesos i coincidint amb el període vacacional, no ha sigut suficient, tampoc perquè els equips decideixin com reformularan les seves botigues. No només estèticament, sinó quines vies d’evacuació tindran, abans d’invertir els 50.000 o 60.000 euros que pot costar una reforma dels aparadors d’aquest tipus. «Tot això porta molta feina i hauria d’haver-se donat mig any com a mínim per fer-ho», assegura Bonillo.

Els comerços s’han trobat que l’obligatorietat de la mesura ha arribat en un moment amb preus disparats dels sistemes electrònics (+200%), el vidre (+60%) i l’alumini (20%), amb falta d’instal·ladors i amb poc temps per planificar una estratègia de màrqueting diferent del de les portes obertes.

Moratòria

Per tot això, les associacions de comerciants han reclamat una moratòria per poder adaptar-se a la nova normativa, ja que, si no, «no serà possible complir-la», recorda el president de Barcelona Comerç, Salva Vendrell.

Notícies relacionades

Segons el representant del sector, «no hi ha prou material, ni industrials suficients, ni les empreses donen l’abast per fer aquestes instal·lacions». D’altra banda, Vendrell remarca que al comerç de proximitat instal·lar portes o mecanismes de tancament d’entre 3.000 i 4.000 euros els suposa una «inversió important» després dels dos anys de pandèmia i la inflació disparada dels últims mesos.

A més, el descens de temperatures fa que les inversions no es percebin tant com a urgents, perquè els locals no necessitaran la climatització per refrigerar la temperatura i l’ús de la calefacció és menys intensiu que el de l’aire condicionat.