Entrada en vigor

Comerços a 27 graus: Madrid compleix la norma, Barcelona es rosteix

Zowy Voeten

  • Botigues, llibreries i cafeteries de la capital espanyola acaten la normativa d’estalvi energètic, malgrat el rebuig de la presidenta autonòmica

  • A Barcelona, alguns establiments eludeixen les mesures, mentre els clients dels locals s’asfixien: «Així no es pot viure»

6
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Termòmetre en mà, i tret de comptades excepcions, la nova normativa sobre estalvi energètic es compleix. També a Madrid, malgrat el rebuig de la presidenta autonòmica, Isabel Díaz Ayuso (PP). Comerços, llibreries, cafeteries i hotels respecten el nou marge legal de l’aire condicionat: 27 graus. Una altra cosa és com s’ho prenen els clients i usuaris. Molts es resignen, conscients que l’estalvi energètic no només serveix per complir el pla europeu després de la invasió d’Ucraïna, sinó que també pot ajudar a mitigar el canvi climàtic. D’altres, ateses les altes temperatures al carrer, esclaten. «Escoltin, que s’apanyin a Alemanya, així no es pot viure», es lamenta un client d’un restaurant de Barcelona.

El decret llei del Govern, que ha entrat aquest dimecres en vigor, no és un canvi d’era. Des del 2009, oficines i comerços estan obligats per llei que la seva temperatura no baixi dels 26 graus. Ara, per complir el pla europeu d’estalvi energètic després de la invasió d’Ucraïna, el límit són 27 graus. Està permesa certa flexibilitat, fins als 25 graus, quan l’activitat laboral així ho requereixi. La temperatura exterior a Madrid ronda els 32 o 33 graus, però la sensació tèrmica és més sufocant. Fa anys, entrar en un comerç era una taula de salvació contra la canícula de la mà dels gèlids rajos d’aire condicionat. Hi havia qui s’emportava una màniga llarga per a la serena del cine o el restaurant. Això ja és història.

Al centre de Barcelona, la temperatura voreja els 34 graus al migdia i la xafogor provocada per la humitat ambiental és important. El ventall ja és complement imprescindible per a aquest estiu. Ho demostra la Nati, una veïna de l’Hospitalet que agafa un tren en direcció al barri de Sant Andreu. «Sense això no segueixo viva», explica assenyalant la tapa d’un tàper, que li serveix per ventar-se. Arribar a l’estació de plaça Catalunya és tot un suplici. «Apagar els llums, els aparadors, això em sembla molt bé. Però aquí, dins de les botigues, és insuportable», explica la Lourdes, veïna de Mollet del Vallès que ha viatjat a la capital catalana per fer compres. Ventall en mà, la suor li degota per la cara. Una altra parella, el Fabián i la Francia, es dirigeixen a la platja després d’acabar la seva jornada de treball. «Jo m’asfixio», diu ella, que utilitza un aparell que li injecta aigua freda a la cara. A l’andana, la temperatura de l’aire condicionat no pot superar els 25 graus. Estem a 34, segons el termòmetre amb què aquest diari va comprovant la temperatura .

Al migdia, el termòmetre d’una franquícia de roba al barri de Salamanca (Madrid) marca 27,3 graus, una temperatura que no convida precisament a provar-se la roba de tardor que ja llueix a les prestatgeries. La María està amb els seus pares de compres i, de moment, no es queixa. «S’hi està a gust. No fa el fred d’altres ocasions. És veritat que la botiga és molt gran i hi ha poca gent. Si n’hi hagués més potser sí que tindríem una mica de calor», comenta la jove. A més del circuit habitual, la botiga té diversos aparells al terra que ‘disparen’ aire fred. El seu termòstat marca 20 graus, però aquesta frescor només es nota si el client es posa a escassos centímetres del dispositiu. 

Emprovadors com neveres

A Barcelona, en canvi, la botiga Stradivaruis de Portal de l’Àngel compleix la normativa si un es manté arran de porta. Al pis inferior, on són els emprovadors, la temperatura és bastant inferior. «A veure, a 27 no estem segur», respon la Mónica, una clienta que ve a canviar roba que va comprar per internet. El termòmetre marca 21,5 graus. «Jo així estic perfecta», agraeix. «És que en impossible complir aquesta norma, als emprovadors no s’hi podria estar», continua, agraïda. Fonts de l’establiment diuen que mantenen la climatització a 25 graus, i addueixen la baixa temperatura de la planta inferior a un tema d’estructura de l’edifici. «Aquí l’aire condicionat ens ve marcat per una central», expliquen els responsables de la botiga.

Al carrer Serrano –la milla d’or, inundada de comerços de luxe– molts establiments han començat a fer una cosa impensable fa dos anys, quan la pandèmia va fuetejar el planeta amb duresa i vam aprendre que la ventilació és fonamental per evitar contagis vírics: tancar les portes. Serà obligatori a finals de setembre, però algunes botigues han començat a fer-ho per estalviar energia. D’altres segueixen tenint de bat a bat les seves portes, de les quals surt un corrent d’aire fred, un petit oasi per als vianants –sobretot turistes– que passegen sota el sol.

A les habitacions dels hotels, cadascú pot regular el seu termòstat. Però a les zones comunes, impera la llei dels 27 graus. «És una decisió política presa d’un dia per l’altre i encara no hem rebut un comunicat intern de la cadena hotelera, però estem al corrent de les notícies i avui l’aire de la recepció i la cafeteria ja l’hem posat a 27», admet la recepcionista de l’AC Recoletos. La temperatura no és una ciència exacta i un termòmetre portàtil mostra, fins i tot, 28 graus. A l’hotel Catalonia prefereixen no fer declaracions, però els turistes no fan fàstics a la pujada de l’aire condicionat. Estan a 27,5 i la brisa que passa de porta a porta ajuda a sentir-se més confortable.

A pocs metres de la porta d’Alcalá, una cafeteria marca 26,9 graus. Fins ara, la porta sempre estava oberta. Ara es manté tancada. «Es nota l’aire condicionat, s’està millor que al carrer. Però no tens la sensació de fred d’altres anys. Jo em trobo més a gust així», admet la Mónica, clienta habitual. També hi ha comerços on es refresquen amb ventiladors. La ferreteria Villalar en té dos al sostre i una màquina que expulsa al carrer l’aire calent. La temperatura a l’interior és de 29 graus, però cap client es queixa. «Els ventiladors fan el seu efecte. No s’està malament, la veritat. I això que nosaltres passem aquí tot el dia», admet el dependent.

Notícies relacionades

Els locals de l’Ajuntament de Barcelona també compleixen al peu de la lletra la normativa. Almenys, a la porta. L’edifici de la Gerència de Seguretat del consistori de la capital catalana marca 27 graus, i també ho fa l’Oficina d’Atenció Ciutadana. «El problema són les cues». Una desena de persones esperen al carrer, a 32 graus a l’ombra, més de cinc hores per intentar aconseguir cita per empadronar-se. A la mateixa plaça de Sant Miquel, els clients d’un restaurant ja no poden més. «Que se’n vagin a la merda, tinc una calor que no puc més, sempre acabem putejats els mateixos», es queixa el Carlos, aragonès de visita turística a Barcelona. «Així no es pot viure, i quan s’ompli el local... ja veuràs», afegeix la Yolanda, la seva dona, ventall en mà. El local marca 26 graus. I pujant.

Al carrer de Goya de Madrid es troba l’únic establiment on el termòmetre marca 26,1. I és, precisament, un edifici públic: una secció de l’Audiència Nacional. Mentrestant, el local amb la temperatura més elevada està especialitzat en orxata. La pantalla marca 31, però el deliciós suc de la xufla –lleugerament gelat– ho compensa tot. «Si et poses a mesurar aquí fora és clar que donem 26, però si vas a dins segur que no», afirma, per la seva banda, un famós orxater, gelater i turroner del barceloní Portal de l’Àngel, preocupat perquè no sap com podrà pagar la porta que li tocarà instal·lar al seu local. «A Barcelona no hi ha tant vidrier perquè a l’octubre complim tots la normativa». A alguns, se’ls gira feina.