Un estudi revela que el risc de tsunamis en el Mediterrani està infravalorat

El risc sísmic i de tsunamis pel xoc de les plaques euroasiàtica i africana, que se situa a sota el mar d’Alborán, és més alt que no pensava fins ara, segons una investigació liderada per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona.

El treball, que publica la revista Nature Communications i en el qual també ha participat la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), ha revelat que aquesta zona ha absorbit gairebé tota la deformació del xoc de plaques en aquesta regió.

La investigació del sistema de falles que uneix la placa europea i l’africana ha revelat la ubicació exacta del límit entre les dues plaques tectòniques, a la regió del mar d’Alborán.

Els sismòlegs de l’ICM també han avaluat la capacitat potencial d’aquestes plaques per originar grans terratrèmols que, al seu torn, «podrien desencadenar tsunamis devastadors a la costa», segons els investigadors.

Estudi de les falles

El treball defineix per primera vegada la complexa geometria d’aquest sistema de falles actives i explica com s’han anat movent durant els últims cinc milions d’anys.

«La qualitat de les nostres dades ha permès estudiar, per primera vegada, l’estructura profunda d’aquestes falles, i amb això quantificar la deformació que acumulen. Els resultats mostren que es tracta d’un dels sistemes de falles més importants de la regió i que ha anat absorbint la major part de la deformació causada amb la col·lisió de les plaques euroasiàtica i africana», ha explicat la geocientífica marina de l’ICM-CSIC Laura Gómez de la Peña.

Segons la investigadora, tot i que l’estructura geològica del subsol del mar d’Alborán ha sigut àmpliament estudiada des dels anys 70, fins ara les dades no eren prou precises per entendre la tectònica de la zona.

Ara, la qualitat de les dades i les modernes metodologies que s’han fet servir han permès caracteritzar en detall un sistema de falles actives que s’estén al llarg de 300 quilòmetres de llargada i es considera ara el més rellevant, quant a acumulació de deformació, de la península Ibèrica.

«Per fer l’estudi vam utilitzar les últimes tècniques d’adquisició de dades a bord del vaixell oceanogràfic espanyol Sarmiento de Gamboa, i el processat es va dissenyar específicament per poder observar les estructures descrites ara per primera vegada», ha detallat l’investigador de l’ICM-CSIC César R. Ranero, que també ha participat en l’estudi.

Troballa

Fins ara es desconeixia si el mar d’Alborán tenia falles actives de grans dimensions, així com la ubicació exacta del límit tectònic on xoquen les plaques europea i africana, per la qual cosa aquests resultats «són clau per reavaluar el risc sísmic i de tsunamis al qual estan exposades les zones costaneres del Mediterrani occidental», segons els científics.

En un altre treball científic elaborat pel mateix grup d’experts en col·laboració amb el Geomar (Alemanya) i l’INGV (Itàlia) els autors s’endinsen en el potencial tsunamigènic d’aquest límit de plaques i suggereixen que podria ser més gran que no es creia.

Notícies relacionades

Almenys una au mor electrocutada cada dia a les línies d’alta tensió a Catalunya

¿Per què la sequera no ajuda a frenar l’excés de conills a Lleida?

Segons els investigadors, la majoria dels estudis anteriors sobre risc sísmic i de tsunamis no consideraven correctament aquestes grans falles a causa de la falta de dades, per la qual cosa el risc s’havia infravalorat.

«Aquests estudis són una primera valoració del potencial sísmic i de tsunamis d’aquestes grans falles que fins ara desconeixíem pràcticament per complet i que han de ser minuciosament avaluades en futurs estudis», ha conclòs Gómez de la Peña.