Aquest és el lloc de Catalunya amb més encant, segons ‘The New York Times’

Recórrer els pobles més bonics d’Espanya és descobrir allò més bonic i autèntic d’un dels països més antics del món. I el diari nord-americà ‘The New York Times’ ha destacat un lloc amb «molt encant» a Catalunya.

«Sitges, just al sud de Barcelona, té 17 platges i un encant tranquil i atemporal que atrau tota mena de visitants a tornar-hi any rere any», remarca Alexander Lobrano a l’article.

El periodista descriu aquesta localitat que va visitar per primera vegada fa 40 anys. «Des que vaig visitar per primera vegada aquest poble costaner espanyol a mitja hora al sud de Barcelona amb tren fa 40 anys, és un destí que indefectiblement em fa feliç», assenyala.

Després de gairebé dos anys i mig d’absència a causa de la pandèmia, Lobrano torna a Sitges per admirar «flamarades fúcsia de buguenvíl·lees» que cauen sobre les tanques al llarg de les vies del tren amb què va arribar des de Barcelona.

Enalteix amb passió les mansions modernistes que, segons la seva opinió, simbolitzen «l’admirable manera com la cultura catalana és receptiva a l’anarquia creativa, com es veu en les obres d’un arquitecte com Antoni Gaudí, un artista com Salvador Dalí i, fins i tot, en un xef com Ferran Adrià».

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en comunicació oral, competència laboral bàsica

El cas de l’Oriol, un adolescent que pateix una malaltia rara que podria revertir-se a partir del 2026

De la mateixa manera admira els «carrerons», on qualsevol persona es troba «negocis que han desaparegut en la majoria dels altres llocs», i les diferents platges amb què compta el municipi, especialment la platja de la Fragata «per a amants de l’esport» i d’altres com la Bassa Rotonda –entre les més freqüentades de la localitat– la Ribera i Sant Sebastià.

L’autor recorda els orígens de Sitges com a poble de pescadors que va ser «descobert per artistes a final del segle XIX i reprès per la burgesia barcelonina». Segons Lobrano, «va prosperar com a refugi liberal» durant el franquisme però «després de l’auge turístic dels anys 60, tot es va aturar». No obstant, assegura que avui dia continua sent assequible, a diferència d’altres destinacions costaneres com Cannes i Saint-Tropez.