Erupció a les Canàries
Els experts avisen: la crisi volcànica a La Palma encara no ha acabat
«Amb les dades obtingudes fins ara no hi ha res que ens indiqui una possible reactivació», afirma Itahiza Domínguez
El sismòleg de l’IGN avisa: «Caldrà continuar vigilant sempre La Palma»
Itahiza Domínguez Cerdeña, sismòleg de l’Institut Geogràfic Nacional, fa un any que escorcolla les entranyes de La Palmai s’ha convertit en un referent arran dels episodis vulcanològics de Cumbre Vieja. Diu que l’illa, com passa amb Lanzarote, Tenerife i El Hierro, caldrà vigilar-la sempre. I sobre l’erupció, que demà fa un any que es va produir, confessa que la diferència més gran amb altres crisis volcàniques de les Canàries és que s’hagi carregat tantes llars.
¿En quina situació es troba actualment el volcà de Cumbre Vieja, un any després que entrés en erupció a l’illa de La Palma?
Ara mateix ens trobem amb tres fenòmens principalment. El primer és la sismicitat que es continua produint amb terratrèmols a una profunditat d’uns 10 quilòmetres i d’algun altre també en terreny superficial. Després tenim un altre fenomen, que és la desgasificació que es produeix en el con, amb una emissió important de diòxid de sofre, que per aquesta raó es continuen veient amb to groc algunes zones del cràter; hi ha encara zones al con volcànic on es registren temperatures altíssimes. Fins i tot a la superfície, vist amb una càmera tèrmica, es registren temperatures d’aproximadament 400°. Això es deu a aquests gasos i a les fumaroles. El tercer, que és potser el més preocupant, és el de la desgasificació de CO2que s’està produint a la zona de La Bombilla i de Puerto Naos, que està causant desallotjaments. Sí que podem saber que l’origen de tots aquests fenòmens té a veure amb el refredament del magma, perquè el material calent que estava sota el con volcànic encara està a altíssimes temperatures, i no hem d’oblidar que encara a 10 quilòmetres de la superfície hi continua havent magma.
«L’acumulació de gasos a Puerto Naos i La Bombilla es deu a colades antigues»
¿Suposa un perill?
No vol dir que hagi de sortir, perquè de vegades no surt tot el magma que es produeix, però aquesta part que queda allà sota segueix fosa i s’està refredant, cosa que genera dos fenòmens. Creiem que el CO2 que estem veient a La Bombilla i Puerto Naos ve d’allà i sembla que s’acumula en aquests dos llocs, perquè en aquesta zona hi ha colades de lava antigues que fan d’impermeabilitzant i no permeten que el gas surti a la superfície. La situació normal seria que en edificis volcànics anés sortint gas durant un temps, però en aquesta zona i per aquests motius la desgasificació s’està produint en zones de costa on hi ha llocs habitats. Aquest magma, a més, s’està refredant i com passa amb tots els materials tret de l’aigua, s’encongeix; d’aquí poden venir també els moviments sísmics.
¿Hi ha possibilitat d’una reactivació imminent?
Aquesta informació que està circulant es deu a algunes xarxes socials, alguns periodistes i alguns diaris que han mal interpretat la informació que s’aportava a l’últim informe en què mencionàvem que persisteixen alguns perills volcànics, sense ser possible descartar futures reactivacions. Parlàvem, però, d’una possibilitat que es podria donar en un futur o no, i menys de manera imminent. Em sembla també important recordar què és una reactivació volcànica, perquè s’entengui la diferència. Una reactivació suposaria un nou moviment de magma amb un nombre de terratrèmols elevat i deformacions al terreny, i això per ara no ho estem veient a La Palma. Ningú sap què pot passar en el futur i mentre més temps passi menys possibilitats hi haurà que succeeixi. En l’erupció del Hierro, que va acabar el febrer del 2012, vam tenir reactivacions els dos anys següents; en van ser sis en total. Era això en realitat el que volíem transmetre.
«Hem vist que és fals això que a les Canàries les erupcions són ‘amables’»
Però hi ha hagut un augment de la sismicitat en les últimes setmanes.
És cert. L’últim mes hi ha hagut un augment respecte als dos o tres mesos anteriors, però si comparem aquesta sismicitat amb la registrada fa cinc o sis mesos, quan s’havia parat l’erupció, és semblant. Estem parlant de 5 o 10 terratrèmols al dia, que és una activitat molt petita si comparem amb el llarg centenar que registràvem diàriament abans i durant l’erupció. Amb les dades obtingudes fins ara no hi ha res que ens indiqui una possible reactivació. ¿I demà de sobte es pot produir? Doncs no ho sabem. Però ara com ara, no.
¿Què hem après d’aquestes erupcions?
Entre altres coses, que és falsa la idea que a les Canàries les erupcions eren amables. A La Palma hi ha hagut molta destrucció. Potser hi ha més afectats perquè ara les illes estan molt més habitades que quan es van produir, per exemple, les de Timanfaya, que van durar sis anys.
«Fins ara no hi ha res que ens indiqui una possible reactivació a Cumbre Vieja»
¿Caldrà continuar vigilant molt més temps La Palma?
Caldrà continuar vigilant-la sempre, com El Hierro, Lanzarote i Tenerife.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- IRPF Quant triga Hisenda a retornar-te la Renda el 2026: terminis reals i què fer si es retarda
- Estret d’Ormuz La UE s’enfronta a la crisi energètica per la guerra de l’Iran amb un pla de mínims i sense fons
- La capital catalana El PIB de Barcelona va créixer un 3% el 2025, l’habitatge va pujar un 10%, i la renda familiar, la meitat que un any abans
- Reformes El parc Güell de Barcelona renovarà amb sis milions la il·luminació en camins i espais
- Gastronomia La recepta de Jordi Cruz, jutge de Masterchef, per a un tiramisú de deu: pocs ingredients i un truc clau
