Transport públic a Catalunya

Obres a Rodalies: «No és arribar tard a la feina, és no arribar després a recollir els teus fills»

  • Els habituals de l’R-2 Nord i l’R-11 calculen que el tall a Sant Andreu incrementarà 60 minuts el temps diari per anar i tornar a Barcelona

Obres a Rodalies: «No és arribar tard a la feina, és no arribar després a recollir els teus fills»

Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Mitja hora més per arribar a la feina i mitja hora més per tornar a casa. Aquesta és, de mitjana, la «nova normalitat» que espera a centenars d’usuaris diaris de les línies R2-Nord i R-11 de Rodalies –línies que sumen 34.500 viatges al dia– durant els pròxims mesos; mínim fins al 10 de desembre, data en què està previst que finalitzi el tall d’aquestes dues línies a la vella estació de Sant Andreu. Durant aquest temps, les persones que viatgen des del Vallès Oriental (R-2) o des de Girona (R-11) hauran d’agafar a Sant Andreu l’L-1 –la vermella–, l’estació de la qual és a alguns metres de distància, per desplaçar-se amb metro als seus llocs de treball (estudi o visita mèdica).

Aquest dilluns els milers de viatgers que ja estaven advertits han matinat una mica més de l’habitual. «A veure què ens trobem», era el sentiment generalitzat, una vegada assumit que les coses anaven així i que la tornada a la rutina aquest setembre es faria (encara) més dura.

La peregrinació

A la seva arribada a l’estació de Sant Andreu, els viatgers que tenien la sort que el seu comboi parés a l’andana més pròxima a l’estació –és una loteria, toca l’andana que toca– s’han estalviat haver, a més, de peregrinar pel pont cap a l’estació i fins al carrer. Havent de creuar el punt o sense haver de fer-ho, ningú s’ha estalviat les aglomeracions, que s’han viscut després de l’arribada de cada tren, ja que mentre durin les obres les entre 700 i 800 persones per tren baixen totes a la mateixa estació.

Després de deixar enrere l’estació de tren la gran majoria el viatgers s’ha dirigit cap al metro –l’opció més fàcil– tot i que Rodalies ha habilitat també busos llançadora a la mateixa estació per anar fins a La Sagrera-Mediana, per enllaçar amb la línia blava. «Després d’estudiar-m’ho molt, he pensat que la millor opció és agafar la vermella fins a Santa Eulàlia i d’allà caminar», assegura la Júlia, usuària que normalment baixava a Sants. Aquest dilluns, en comptes d’agafar el tren de les set menys deu del matí ha agafat el de dos quarts de set, i encara així no ha arribat a la Ciutat de la Justicia a les vuit, la seva hora d’entrada a la feina, sinó a un quart de nou. Per a aquesta treballadora, més enllà de la gratuïtat del metro -Rodalies cobreix el bitllet de metro en el trajecte que aquest substitueix el tren– el que s’hauria d’afavorir és el teletreball. «No és sostenible dedicar encara més temps al transport havent-se demostrat durant la pandèmia que hi ha alternatives», afegeix la viatgera a qui, com a mare, li preocupa la tornada –arribar a casa per continuar amb l’altra jornada, la de criar les seves filles– gairebé tant com l’anada.

¿I quan hi hagi una incidència?

Les paraules de la Júlia són aplaudides per la Gina, una altra usuària de la mateixa línia, que afegeix també el temor de «què passarà el dia que hi hagi una incidència». Tothom té al cap el que va passar fa tot just uns dies, aquell divendres negre en què Catalunya es va aixecar sense absolutament cap tren. «I no cal anar a casos tan extrems, els retards no tan aparatosos, però retards al cap i a la fi, són molt habituals, i la situació amb aquests nous horaris ja està molt al límit», afegeix la jove, que treballa a la zona de Verdaguer.

Notícies relacionades

Les dues usuàries han hagut de deixar passar aquest matí un metro a Sant Andreu perquè anava tan ple que els ha sigut impossible entrar. «La cirereta són els moltíssims usuaris sense mascareta al metro però mira, avui encara ho portem amb resignació, pregunta’ns d’aquí un mes», ironitzaven.

Els usuaris que s’han agafat pitjor la situació són els que no solen agafar el tren diàriament, molts dels quals no coneixien el tall i, aquests sí, han arribat tard al metge o a l’aeroport (el tren de l’aeroport fins al desembre no passarà pel Clot, naixerà i morirà a l’Estació de França i d’allà anirà a passeig de Gràcia).