Juan Lobato (PSOE): «Ficar els nens a l’escola de 7.00 a 19.00 hores és una bogeria»

Portaveu del PSOE a l’Assemblea de Madrid, alcalde de Soto del Real i pare de tres fills (un nadó de 9 mesos, un nen de 3 anys i una nena a punt de fer-ne els 5), Juan Lobato (Madrid, 1984) ha proposat aquesta setmana al Parlament madrileny que les escoles públiques madrilenyes obrin les portes des de les set del matí a les set de la tarda. L’objectiu és «facilitar la conciliació» d’aquells pares i mares que «estiguin lligats de peus i mans» pels rígids horaris laborals i necessitin «de tant en tant» alguna hora extra per poder compaginar la feina i la vida escolar dels seus fills i filles. La proposta va provocar estupor a les xarxes socials, en què els usuaris van atribuir al socialista voler ni més ni menys tancar els fills. Lobato, entrevistat per EL PERIÓDICO, assegura que les persones que van criticar el seu projecte només van llegir el titular que va publicar la premsa i no la proposta sencera.

Estar con nuestros hijos es lo mejor del mundo, y no siempre lo tenemos fácil.

Proponemos un nuevo servicio público: abrir los coles de 7h a 19h con actividades de Robótica, Deporte y Cultura y Creatividad.

Para quien lo necesite, cuando lo necesite y como cada familia decida. pic.twitter.com/fvRvg1CfzV

— Juan Lobato (@juanlobato_es) 13 de septiembre de 2022

 

La seva proposta d’obrir les escoles de 7.00 a 19.00 ha provocat un remolí. I és que hem aconseguit obrir un debat nacional. I mira que jo vaig fer una proposta concreta per a Madrid, que és el meu àmbit de competències. Està bé que els polítics parlem de la vida, del dia a dia. ¿O és que només parlem del Poder Judicial?

¿No és molt exagerat ficar els nens tantes hores a l’escola? Exagerat, no. És una bogeria. ¿Com es pot pensar que farem això, sisplau? La mesura proposa justament el contrari. El que plantejo –per cert, acompanyat per Podem i Més Madrid– és posar damunt la taula un dret que existeix a molts països, com Bèlgica. A Madrid, les escoles obren entre les 9.15 i les 9.30 hores. I les portes es tanquen a les 15.00 hores. Tenint en compte els desplaçaments en aquesta ciutat, això significa que tu deixes el teu fill a les 9.30 i arribes a treballar a les 10.00. Després, surts a les 14.15 per ser-hi a les 15.00 i recollir-lo. No és una situació realista. Ningú treballa de 10.00 a 14.15 hores.

El que s’ha de fer és reformar els horaris laborals. Efectivament, hi ha una primera línia de treball que no és competència de la Comunitat de Madrid i que suposa caminar cap a la flexibilització horària i laboral, així com avançar en permisos. Jo demano al Govern d’Espanya que es posi les piles en aquest tema. Però, més enllà d’aquesta exigència, hem llançat una proposta concreta per a Madrid. Per a totes aquestes famílies que estan lligades de peus i mans. Veiem una discriminació enorme.

¿En quin sentit? Totes les escoles concertades i privades tenen aquest servei de permanències. No passa el mateix en les públiques, i menys a les zones més vulnerables. Als barris més acomodats, les associacions de pares i mares organitzen i gestionen aquests serveis, que fins i tot inclouen els esmorzars. Però no passa a tots els centres. Així està l’educació pública a Madrid.

Tot depèn de les ampes, doncs.  És clar, que són les que hi penquen. El que plantegem és que aquest dret existeixi per a totes les famílies, però no per utilitzar-lo de set del matí a set de la tarda, sinó que una setmana cada dos mesos, com li va passar a la meva dona l’any passat que havia de sortir més tard de la feina, puguis anar a buscar-lo a les 17.00 hores. O puguis deixar-lo a les set del matí si t’has de fer una anàlisi de sang.

Molts criticaran que és un aparca-nens. En absolut. Es farien tres activitats. Esport, amb la qual cosa també lluitem contra l’obesitat infantil, activitats de cultura i creatives, perquè la cultura no només és tocar la flauta, i jocs de robòtica.

¿Quants diners costaria? 35 milions d’euros a l’any. Caldria contractar uns 2.500 monitors i formadors. ¿Són molts diners? Recordo que la Comunitat de Madrid en té 23.000 milions, així que no ens sembla tant. Inclourà, a més, l’esmorzar i el dinar gratis a l’escola per a rendes més baixes de 35.000 euros.

Va rebre duríssimes crítiques a les xarxes socials. La gent només llegeix els titulars i no va escoltar la meva intervenció sencera. En tot cas, molts m’han demanat disculpes. M’han donat canya, però estic content perquè hem generat un debat nacional.

Hi ha moltes teories sobre la conciliació, però el cert és que, a la pràctica, gairebé no existeix.Jo li exigeixo mesures a Yolanda Díez i a Pedro Sánchez, però sé que és molt difícil canviar el model. És dir a la societat espanyola que als que som pares se’ns generi un dret de treballar menys hores al dia i nou mesos a l’any. Això seria una utopia. En tot cas, jo sempre parlo de conciliació laboral, familiar i personal. Tots tenim dret a anar al cine o a jugar un partit amb uns amics. Un dret vital.

Notícies relacionades

«La conciliació no existeix»

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

¿Vostè porta els seus fills a l’escola? És clar. La meva dona treballa al programa ‘Espejo público’ i surt de casa a les sis del matí. Jo m’encarrego dels esmorzars i les motxilles i els vaig repartint per les escoles. La sort és que la meva dona arriba a les 14.30 h a casa i els pot recollir.

¿Com podríem aconseguir que la natalitat sigui una qüestió d’estat? Complicat. Recordo ara la frase que va deixar anar a les xarxes la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, amb la llei antitabac. Als que protestaven pel fum els deia que ella tampoc tenia per què aguantar els plors dels seus fills.