El començament de curs comença amb inquietuds pel gir curricular i les seqüeles de la pandèmia

Famílies, sindicats i professors coincideixen que el nou curs estarà marcat pel gir educatiu dels currículums, el dèficit de suport acadèmic i emocional als alumnes més afectats per la pandèmia, el canvi de criteri per passar de curs i el final de l’última mesura covid encara vigent, al menjador.

La més gran confederació de pares i mares d’alumnes del país, Ceapa; el sindicat de docents ANPE; la Confederació de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament Stes; Comissions Obreres, UGT i la Federació d’Associacions de Directius de Centres Educatius Públics d’Espanya expliquen a Efe les seves inquietuds de cara a l’any 2022-2023, que després de tres cursos arrenca sense mesures covid.

Divendres passat, el Ministeri de Sanitat va decidir treure les restriccions covid als menjadors escolars, que afectaven l’aforament i la limitació de barrejar grups, les úniques limitacions encara vigents en els espais educatius.

Malgrat la bona situació epidemiològica i el descens de la gravetat dels casos, els entrevistats remarquen la necessitat d’enfortir molt més l’àmbit de la salut mental en els entorns educatius, on s’han multiplicat les autolesions, els intents de suïcidi i les peticions d’auxili, sobretot dels alumnes adolescents, però no només això.

S’hi uneix que les solucions d’urgència adoptades durant el confinament dur i els mesos següents per continuar amb les classes, alternant les ‘online’ amb les presencials, han tingut un alt cost i hi ha hagut pèrdues d’aprenentatge que no s’han recuperat.

Junt amb el reforç del suport acadèmic i emocional a causa de la covid, les fonts troben a faltar més formació per a la posada en marxa dels nous currículums a les aules, que impliquen una manera diferent d’ensenyar i d’aprendre més competencial.

Aquest any comencen a implantar-se en els cursos senars de cada etapa i en el 2023-2024 a la resta de nivells.

La seva aplicació s’ha complicat per la tardança del Ministeri d’Educació i les comunitats a publicar els decrets dels currículums i, a hores d’ara, Andalusia, Catalunya, Castella i Lleó, Galícia, el País Basc, Canàries i Múrcia no han aprovat els seus textos.

A continuació les principals preocupacions de les persones consultades per Efe amb motiu de l’arrencada del curs, que a la major part del país comença entre el 5 i 12 de setembre:

CCOO (Francisco García, secretari general de la Federació d’Ensenyaments de Comissions):

CCOOL’adequació a l’enfocament competencial i els ensenyaments per àmbits que ordena la ‘llei Celaá’ necessita «una formació que no hi ha hagut», així com ràtios més baixes i un augment de plantilla per desplegar tota la potencialitat de la reforma.

Calen també més recursos per implantar la figura del coordinador del benestar –la llei de Protecció de la Infància mana que aquest any el tinguin totes les escoles–. Al final, «hauran de ser els mateixos professors els que es formin per afrontar-ho».

Tot i que avui la pandèmia és menys agressiva, els contagis han augmentat, així que cal apressar les administracions que les baixes dels professors –si s’estenen en el temps– «es cobreixin ràpidament», segons CCOO.

Anpe (Ramón Izquierdo, secretari d’Acció Sindical)

Anpe Remarca els problemes que ha portat la tardança en l’aprovació dels currículums, amb la qual cosa les programacions que han de fer els professors van «a correcuita». «Necessiten més formació, orientació i acompanyament».

No obstant, «a nivell curricular el canvi més important és el que es va portar a terme l’any passat: els nous criteris de promoció i titulació, ja que va deixar de ser el nombre de matèries pendents l’indicador objectiu» per passar de curs o obtenir la titulació.

Ara és el claustre qui pren la decisió i pot ocórrer que «dos alumnes amb el mateix nombre de suspensos l’un passi i l’altre no. Anpe demana que davant les reclamacions de famílies i alumnes, l’administració educativa «ratifiqui les decisions del professorat, si no això no funciona».

Quant a la covid-19, demana que hi hagi més reforç, perquè «els efectes acadèmics encara es pateixen, hi ha alumnat amb un dèficit d’aprenentatge acumulat en aquests últims anys. Potser no cal que sigui un suport generalitzat, però sí una reducció d’alumnes per aula on més hagi afectat».

Fernando Villalba, responsable de Política Educativa de Stes

«Sens cap dubte la més gran dificultat» és el nou enfocament competencial i el canvi en l’avaluació per a la promoció i titulació que substitueix el tradicional sistema de recompte de matèries suspeses.

«Cal un pla de formació exprés per al professorat en aquest gir educatiu per afrontar termes amb què la majoria –o una gran part– no estan familiaritzats».

«El canvi d’ensenyament i aprenentatge és radical i necessita altres temps, altres maneres –fer caure envans literalment per unir espais– i treballar interdisciplinàriament. Amb tantes hores lectives, una ràtio tan elevada i l’enorme treball burocràtic, és impossible la preparació i coordinació amb la resta del professorat per portar a bon terme el tan esbombat enfocament competencial».

Respecte al coordinador del benestar, «és necessària una formació detallada, ja que ni en la formació inicial del professorat, ni en l’accés a la funció pública docent ni en la formació permanent, apareix aquest perfil».

Ceapa (María Capellán, presidenta):

«Evidentment», el professorat haurà de fer un esforç més gran en els cursos senars per adaptar-se a la llei, tot i que «imaginem que la majoria ja havia començat a fer-ho a l’acabar el curs anterior».

«Una de les coses que falten són psicòlegs, orientadors i treballadors socials que siguin capaços de tenir en compte les necessitats individuals de cada alumne, cosa que fins ara no s’està fent»

«Després de la pandèmia el nombre de suïcidis entre adolescents ha augmentat de manera notable, cosa que demostra que els psicòlegs són fonamentals en aquesta etapa educativa. El suport emocional és clau, i és cert que ja s’està treballant en molts centres, però hauria de ser una cosa generalitzada».

Quant al coordinador de benestar, Ceapa té dubtes sobre com s’implantarà. «Tot el que avancem en la lluita contra l’assetjament escolar i el benestar emocional de l’alumnat és positiu, però ¿qui ocuparà aquest lloc? ¿Serà una persona amb formació concreta? ¿Dedicarà la seva jornada laboral completa a aquesta funció? Ens temem que en algunes comunitats s’advoqui per nomenar algú que ja formi part de l’equip docent i que, lògicament, no pot dedicar-se plenament a aquesta tasca».

Fedadi (Toni González Picornell, president)

«La implantació de la Lomloe a nivell pedagògic a les aules, implica un canvi metodològic significatiu, ja que suposa la impartició de les sessions lectives es basaran en competències. Des de la perspectiva dels docents implica un gran esforç».

«És un moment clau per fer aquest pas, queda clar que és un procés a llarg termini i que s’ha de millorar curs a curs».

Quant a la llei de la Protecció de la Infància, «la complexitat de la seva aplicació rau a tenir els recursos humans, més especialitzats» per abordar casos d’autolesions i suïcidis.

Maribel Loranca, secretària de la Federació d’Ensenyament d’UGT:

Notícies relacionades

Jaime Fanjul Iglesias, metge i estudiant de màster: "S’ha subestimat l’efecte de la precarietat en la salut mental"

Cop policial a La Cañada Real contra un dels grans clans de narcos

La implantació d’una nova llei «sempre genera un plus d’esforç per als centres i els docents. Ara mateix, hi ha preocupació pel retard amb què s’han anat publicant els currículums, tot i que creiem que tothom és conscient del temps real que comporta tota reforma».

Sobre la figura del coordinador de benestar, la UGT afirma que no s’han reforçat els departaments d’orientació amb la contractació de docents de l’especialitat de Serveis a la Comunitat ni de cap altre perfil; és una tasca més que se li encomana a algun professor que ja forma part del claustre».