Assetjament de l’advocada dels famosos: «És una situació terrorífica»

L’assetjament és un delicte que es comet cada vegada amb més freqüència a través de les xarxes socials, si bé els autors solen combinar els mètodes tradicionals, com les habituals trucades per telèfon a deshores, l’aparició en llocs freqüentats per les seves víctimes o les cartes amenaçadores, amb la fustigació via internet. 

Es tracta de conductes en alça, i al món digital els autors s’amaguen en moltes ocasions rere un parapet de perfils anònims o falsos. La mateixa Fiscalia General de l’Estat va apuntar en la seva última Memòria, que recull dades del 2020, un fort repunt de les diligències obertes per amenaces i coaccions a través de les xarxes –un 30 per cent més en un només any–, i un augment del 10 per cent de l’assetjament.

Les estadístiques, tanmateix, són fredes i s’allunyen de com de terrible resulten casos concrets com el que pateix Teresa Bueyes, una lletrada popularment coneguda com «l’advocada dels famosos» i que té en el seu historial la defensa de personatges del món del cor de la talla d’Isabel Preysler, Bárbara Rey, o qui va ser nòvio d’Ana Obregón, Darek Dabrowski. Després de dos anys d’assetjament, ha aconseguit que una jutge dicti una ordre d’allunyament contra les seves presumptes assetjadores.

Les mesures d’allunyament solen dictar-se per casos de violència masclista o per ‘grooming’ (ciberassetjament sexual a nens i joves), però també davant un altre tipus d’assetjament que fan de la vida de la víctima un veritable infern. El 25 de juliol passat es va conèixer la sentència d’un cas paradigmàtic, la que va acordar l’internament psiquiàtric de l’home que va assetjar sense parar durant anys la il·lustradora Paula Bonet.

La línia vermella

En el cas de Bueyes, encara pendent de judici, la denúncia es remunta a fa dos estius, però va acudir a la justícia per sol·licitar la mesura d’allunyament després de conèixer que dues dones que havien sigut becàries al seu despatx, i que que feia mesos que l’assetjaven apareixent en llocs públics que ella freqüentava, a la qual cosa se sumaven amenaces de mort, danys al seu vehicle i fins i tot fabricació de perfils falsos en pàgines de contactes sexuals, havien traspassat una línia vermella a l’amenaçar els seus pares.

La història s’inicia, segons ha relatat Bous a EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, diari que pertany al grup Prensa Ibérica igual com aquest mitjà, amb la mala experiència que va tenir després d’acollir R.N.M. com a becària al seu despatx, i la seva posterior relació amb una altra de les col·laboradores al bufet, E.R.P, que avui forma part de l’equip d’advocats del pseudosindicat Manos Limpias. 

Les sospites sobre les amenaces anònimes –que van començar després que Bueyes prescindís de la tasca de les becàries– es van orientar cap a les acusades quan l’advocada va tenir coneixement de la creació en les aplicacions de cites Badoo i Jaumo de dos perfils falsos amb les seves dades personals. A això es van sumar cartes i notes amenaçadores, canvis de contrasenya en el seu correu electrònic personal, en el perfil de Netflix, i publicacions vexatòries a Twitter que presumptament han comès les dues acusades, encara pendents de processament i judici. 

«És una situació terrorífica», resumeix Bueyes, que a més de ser una de les lletrades amb més experiència en la relació de personatges públics amb mitjans de comunicació, ara també és experta en tota mena de delictes digitals. De fet, va saber que el fet que les dues dones apareguessin als llocs públics als quals acudia –una cosa que no podia explicar-se– es devia a la clonació del seu compte de missatgeria utilitzant l’eina del «Whatsapp Web». «Sabien el que faria en tot moment», afegeix.

Danys a la integritat social

Segons la interlocutòria per la qual es dicta l’ordre d’allunyament per un presumpte delicte d’usurpació d’estat civil, al qual ha tingut accés aquest diari, la jutge d’Instrucció número 25 de Madrid, Raquel Robles, també troba indicis d’un delicte contra la integritat moral, danys i amenaces contra la perjudicada, qui «de forma mantinguda, detallada i coherent, relata com s’han creat dos perfils falsos a les xarxes socials i s’han realitzat nombrosos comentaris vexatoris i denigrants respecte a ella en diversos comptes de xarxes socials».

Les amenaces es van estendre a la família de Bueyes, i inclouen la presència de la parella als llocs que l’advocada freqüenta, i fins i tot al seu despatx professional. Les denunciades l’abordaven tant a ella com a les seves amistats i van arribar a danyar el seu vehicle privat.

Situació objectiva de risc

La jutge justifica la mesura d’allunyament perquè existeix «una «situació objectiva de risc» per a la lletrada «vesteixi l’entitat i la naturalesa dels fets, la realitat dels danys en els seus béns», així com la insistència de les investigades a contactar i trobar-se amb ella.

Tenint en compte la gravetat de les conductes denunciades, «i en consideració al temor i desassossec que transmet la denunciant», la jutge conclou que és necessari «protegir la víctima» i imposa a les dues dones la prohibició d’aproximar-se a menys de 500 metres de Bueyes, del seu lloc de residència o del seu despatx professional, així com de comunicar-se amb ella «per qualsevol dels mitjans possibles; directe, telefònic, fax, email, etc».

El seu incompliment serà considerat un delicte de trencament de mesura cautelar, que estarà en vigor mentre duri la investigació sobre l’assetjament, que podria cessar si canvien les circumstàncies. Segons Bueyes, la seva situació demostra que la justícia no respon de la mateixa manera que si l’assetjador fos un home. «A l’ésser dues dones lesbianes no s’ho prenen seriosament», lamenta.

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

La defensa de les dones, que exerceix el conegut advocat Marcos García Montes, ha apel·lat l’ordre d’allunyament davant l’Audiència Provincial, al·legant que no poden complir-la perquè el despatx professional en el qual totes dues treballen està a deu metres del bufet de la seva denunciant. 

Tanmateix, l’ordre d’allunyament és executiva, amb independència del recurs. Les denunciades han argumentat que treballen en un local que té al seu nom Manos Limpias al carrer Altamirano de Madrid tot i que, segons Bueyes, la seva activitat està domiciliada en un centre de negocis del carrer Velázquez. La justícia encara s’ha de pronunciar.