Excés de mortalitat
La calor provoca la mort de 4.600 persones els mesos d’estiu
La xifra de morts per causes atribuïbles a les altes temperatures quadruplica la del mateix període de l’estiu passat

L’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) estima que, des de l’1 de juny passat, s’han produït 19.822 morts més de les esperades per a aquest període per totes les causes, 4.601 de les quals –la meitat d’elles al juliol– són atribuïbles a la calor, una xifra que gairebé quadruplica la del mateix període de l’estiu passat.
Des de principis d’any, el Sistema de Monitoratge de la Mortalitat Diària (MoMo) de l’ISCIII ha observat 311.331 morts davant les 281.325 que havia calculat, cosa que eleva l’excés de sobremortalitat del 2022 a 30.006 morts, davant les 18.556 del mateix període del 2021.
Ja als mesos estivals, les morts observades han sigut 111.549, la majoria al juliol (44.671, un 1,25% més que el 2021), mentre que des que ha començat l’agost n’hi ha hagut 37.175 (1,13% més) i 29.703 van ser al juny (en aquest cas, 293 menys que l’any passat).
La sobremortalitat entre l’1 de juny i el 24 d’agost ascendeix així a gairebé 20.000 morts més dels que s’esperaven per totes les causes, gairebé el triple que el 2021, quan van ser 7.075, 1.353 de les quals es van atribuir a les altes temperatures.
I és que el MoMo no permet conèixer aquestes causes tret de les temperatures, a què atribueix 5.685 morts des de començaments d’any, 4.601 en els tres mesos d’estiu.
Juliol, el mes amb més sobremortalitat
El juliol és el mes que acapara la sobremortalitat del 2022 amb 11.267 morts més dels previstos, cosa que suposa el 62,4% del total. 2.223 (que representen més el 60% del total de l’any) són atribuïbles a l’excés de temperatures, sigui de manera directa –cops de calor– o, en la seva immensa majoria, de manera indirecta, per agreujament de patologies prèvies.
Mentrestant, els primers 24 dies d’agost, s’han detectat 1.548 defuncions més de les previstes, pràcticament el doble que els mateixos dies de l’any passat, quan en sumaven 748.
No són xifres de morts reals, sinó que es tracta d’una estimació que el MoMo fa a partir d’un model matemàtic que utilitza tres fonts de dades: la dels registres civils, que no especifiquen la causa codificada de defunció; les temperatures segons l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) d’àmbit provincial en el mateix període de temps, i la població per grup d’edat, sexe i província, amb dades extretes de l’INE.
A partir d’aquí, fa una estimació estadística d’excessos de mortalitat per a un dia determinat comparant sèries històriques que, a més, no es pot considerar consolidada fins que hagi passat almenys un mes des de la publicació, si bé van donant una idea de l’evolució dels excessos de mortalitat en la població espanyola.
Les xifres més altes de la sèrie històrica
I aquesta evolució, a l’espera que es consolidin les dades, va confirmant que aquest any s’han comptabilitzat les xifres més elevades de tota la sèrie històrica, incloent-hi les de l’històric estiu del 2003: aquell any es va estimar un excés de 12.804 morts en tot l’estiu –1.719 al juny, 2.011 al juliol, 8.727 a l’agost i 347 els primers 15 dies de setembre–.
«Les xifres s’han d’estudiar molt bé», comenta a Efe Elena Vanessa Martínez, presidenta de la Societat Espanyola d’Epidemiologia (SEE). «Evidentment –afegeix–, hem tingut una onada de calor que ha tingut no només temperatures molt altes, sinó que ha sigut molt mantinguda en el temps, que això fins ara no havia passat».
Però precisa que «moltes vegades, pot ser que els models no estiguin tan ajustats com voldríem», i el que és excés de temperatura en un territori no ho és en un altre; s’hi suma l’enorme retard que hi ha entre que s’expedeixen els certificats de defunció i se’n registren les causes.
Notícies relacionadesSense oblidar, sobretot, que la Covid ha monopolitzat per complet el sistema sanitari els dos últims anys, cosa que ha portat retards en els diagnòstics i els tractaments, les conseqüències dels quals encara cal veure.
«Després d’analitzar les dades només podrem tenir possibles hipòtesis del que està passant, després cal investigar més a fons; no és tan fàcil, sobretot quan hi ha tants factors involucrats», conclou.
- Sentència del TSJC Condemnen la Sagrada Família per acomiadar una treballadora l’endemà de deixar d’estar blindada per tenir un fill
- De compres ¿Quan comencen les rebaixes d’estiu 2025? Dates de Zara, Mango i El Corte Inglés
- Préstecs Emancipació Illa llança una línia de crèdits sense interessos per ajudar els joves a pagar l’entrada del seu primer habitatge
- Repàs a 10 alcaldes de l’àrea de Barcelona en l’equador del mandat
- Un paracaigudista resulta ferit molt greu a Empuriabrava
- VISITES ÚNIQUES L’Art com a experiència
- II Fòrum del Mediterrani Javier Moll: "És el moment d'establir ponts perquè els ciutadans del Mediterrani recuperin el protagonisme que els correspon"
- HOMENATGE Figueres, ‘el sueño bueno’ de Lorca, compleix 100 anys
- EN DIRECTE | El Palau de Congressos de Màlaga acull avui el II Fòrum Econòmic i Social del Mediterrani
- Successos El fals ‘email’ de Mossos acusant d’un delicte per aconseguir les teves dades bancàries