Vídeo | La sequera extrema provoca que l’‘Stonehenge espanyol’ surti a la superfície

Les reserves hidràuliques d’Espanya continuen mostrant les conseqüències dels últims mesos de sequera. De la mateixa manera que les altes temperatures i la falta de pluja han afectat greument el cabal dels rius europeus, els embassaments del sud del continent reflecteixen l’escassetat d’aigua i se situen en nivells cada vegada més baixos.

Com a conseqüència d’això, en un pantà de la província de Càceres ha emergit el conegut com l’‘Stonehenge espanyol’, un cercle de dotzenes de pedres megalítiques que normalment es trobaven submergides a l’embassament extremeny de Valdecañas.

En els últims anys, a causa del canvi en el clima, els baixos nivells d’aigua permetien veure part del monument durant les èpoques de més sequera.

Un sepulcre col·lectiu

L’origen del dolmen de Guadalperal –el nom del monument– es remunta a l’any 5.000 abans de Crist. La funció del cercle de roques, segons explica l’arqueòleg Enrique Cedillo, era de «sepulcre col·lectiu». Per tant, va ser l’emplaçament de nombroses accions funeràries durant «els més de 2.000 anys que va servir per a enterraments».

Malgrat la seva remota història, això sí, el monument no va ser descobert fins l’any 1926, data en la qual data la troballa l’arqueòleg alemany Hugo Obermaier. L’àrea es va inundar el 1963 amb el context d’un projecte de desenvolupament rural. Des d’aleshores, només s’ha fet visible en quatre ocasions.

Una oportunitat històrica

Notícies relacionades

La ruta pels embassaments secs: «La gent sent morbo per veure reaparèixer els pobles inundats»

Francisco Bartolomé Flores Torres: “Viure a Punta Cana més enllà del turisme”

Tot i que el motiu pel qual torna a estar a la vista és molt preocupant, Cedillo remarca que aquesta és una «oportunitat única de tornar a valorar un lloc que no s’havia valorat prou».

Al seu moment, amb la transformació de l’àrea en pantà, no se li va donar la importància que es mereix una construcció d’aquestes característiques. Ara, després de ser declarat bé d’interès cultural, sorgeix una nova ocasió per fer-ho.