Foc

La cendra dels incendis de Zamora causa la mort d’algues i amenaça l’ecosistema del llac de Sanabria

El biòleg Antonio Guillén reclama la instal·lació de depuradores per preservar el Parc Natural de Sanabria en condicions òptimes

La cendra dels incendis de Zamora causa la mort d’algues i amenaça l’ecosistema del llac de Sanabria

Epi_rc_es

3
Es llegeix en minuts

El biòleg Antonio Guillén Oterino alerta davant la situació que viu l’aigua del llac de Sanabria, després que l’aire hagi transportat les cendres dels incendis que han destruït la província i estigui dipositant-se en tots els ecosistemes aquàtics, i demanda la instal·lació de depuradores per intentar preservar-ho.

El de Zamora, que havia estudiat àmpliament el llac glacial abans, exposa que les cendres provoquen que «l’aigua es posi tèrbola i, com que tenen un component alcalí molt elevat, com si fos sosa càustica, es mor el fitoplàncton». Aquesta situació al llac de Sanabria ha produït que «l’aigua s’aclareixi, ja que les algues que formen part del fitoplàncton s’estan morint».

L’expert, autor de moltes publicacions didàctiques i científiques, entre les quals hi ha el llibre ‘Lago de Sanabria 2015. Presente y futuro de un ecosistema en desequilibrio’, aporta la dada que aquest any l’aigua tenia molt poca transparència, «de menys de tres metres, gràcies al fet que les diatomeas (unes algues) estan colonitzant, i des que han caigut les cendres ha augmentat dos metres i mig més», una circumstància que, des del seu punt de vista, «provocarà un efecte rebot terrible», sosté amb rotunditat.

El doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de Salamanca testifica que aquests dies l’aigua «al passar per una mànega apareix un fang tremend que és la barreja de les cendres amb els microorganismes morts».

La mortaldat comportarà l’aportació de nutrients al fons de les aigües i, per tant, «la situació empitjorarà per a la vida dels animals i de les plantes que hi habiten», assenyala Guillén Oterino. El biòleg remarca que està «passant com amb el Mar Menor, perquè els esforços que es fan resulten totalment insuficients i s’haurien d’incrementar».

L’expert apunta que l’administració «hauria d’apostar per fer-hi una inversió forta i instal·lar unes depuradores que funcionin òptimament, no com ara, i resoldre el problema», perquè «el llac de Sanabria és un veritable tresor», remarca el professor de Biologia de l’IES Batalla de Clavijo de Logronyo.

El biòleg també ha agafat mostres a les torberes que hi ha a Sanabria amb motiu de la impartició de diversos tallers infantils, en què els nens i les famílies han après a treballar amb un microscòpic i en què el docent els ha donat a conèixer els organisme minúsculs que viuen a les torberes, un ecosistema els microorganismes augmentats en imatges fetes pel mateix biòleg del qual li van valer guanyar el 2007 el Premi Nacional de Fotografia Científica organitzat pel Consell Superior d’Investigacions Científiques, el Ministeri d’Educació i Ciència i la Federació Espanyola de Ciència i Tecnologia.

Les seves fotos, acompanyades per textos, protagonitzen ‘Tesoros de las turberas’, situada a l’espai de la rampa del Museu Etnogràfic de Castella i Lleó, dins del Festival de Teatre en Miniatura, Mamut 2.

Les torberes, menys afectades per la pols en suspensió

Notícies relacionades

Les torberes que hi ha a la serra de Segundera, en una primera anàlisi, s’han vist molt poc afectades per les restes dels incendis. «S’hi observa cendra, però no han afectat tant com al llac. Els dipòsits són més reduïts que a les zones de vall», diu el biòleg Antonio Guillén Oterino. «Hem vist unes algues que tenen forma d’estrella que són tremendament sensibles a la contaminació atmosfèrica i al canvi del pH de l’aigua i, tanmateix, hi he notat només una petita alteració», descriu. Aquest fet ha sigut una sorpresa «cap a bé, ja que després de comprovar el que ha passat al Llac em temia que les torberes poguessin estar més afectades, cosa que és esperançador enmig del desastre natural que hem tingut».

Les torberes són uns espais naturals. A Espanya prevalen les formades a prop de les cimeres de les muntanyes, són molt desconegudes i Guillén Oterino les ha analitzat. Estan a punt de desaparèixer en molts llocs per la contaminació i pel canvi climàtic. «Sent uns espais tan petits en extensió tenen una biodiversitat tremenda. Els organismes que hi viuen són molt interessants des del punt de vista científic, però des del punt de vista estètic són preciosos», certifica Guillén.