Els nombrosos incidents amb orques a Galícia obliguen a plantejar restriccions de pas a velers

Guillén adverteix tanmateix que les orques «són molt estacionals» i poden abandonar la costa gallega en qualsevol moment, així com que un canvi en el temps reduiria de forma notable el contacte amb elles per la disminució del nombre de velers al mar, que ara és elevat.

«Però estem molt pendents d’això i si fa falta tornarem a prohibir la navegació com fa dos anys», va indicar el capità marítim, que va afegir que «en principi seria la zona de Fisterra a unes 15 milles i a un tipus molt particular de velers, amb casc de plàstic, orsa i timó, ja que només passa amb ells i ningú sap per què».

Alfredo López, membre de la Coordinadora para o Estudo dos Mamíferos Mariños (Cemma) considera difícil aplicar aquesta mesura perquè «caldria delimitar una zona i no hi ha un punt calent en aquest moment, ja que estan en una àrea molt àmplia». Recorda que fa dos anys es va limitar la navegació entre el cap Prior i Cedeira perquè hi va haver casos reiterats, però aquest estiu s’han produït a A Mariña, Camariñas, Fisterra i Ons.

López rebutja que aquests incidents siguin atacs, sinó «interaccions», ja que dels testimonis dels navegants que els han viscut es dedueix que «els animals no tenen actituds agressives i que el que fan és respondre a una cosa que és al mar i tocar-ho». Tot i que admet que hi ha casos en els quals s’han produït ruptures d’orses o timons, adverteix que les orques «no pretenen enfonsar el barco ni menjar-se la gent».

«Els navegants sempre han de tenir molt clar que els humans som intrusos al mar i que la nostra activitat està influint en la resta d’animals que hi ha», posa en relleu aquest membre de la Cemma, que contrasta l’alegria que suposa la presència de dofins nedant al costat de la proa dels velers amb els contactes de les orques amb la popa dels barcos, tot i que considera que les dues actuacions «són exactament el mateix», per la qual cosa estima que no s’ha d’atemorir les persones que desconeixen aquest tipus de comportaments dels cetacis.

Les aproximacions de les orques als velers van començar fa dos anys i de moment es desconeix a què es deu aquest comportament. «Existeix la hipòtesi que pot ser un comportament autoinduït perquè el van inventar i el repeteixen, o que estigui motivat per una situació aversiva i que intentin parar el barco per no tornar a viure-la», comenta López.

Les orques freqüenten la costa gallega habitualment a finals de l’estiu, «però aquest any es van avançar perquè van creuar l’estret de Gibraltar al febrer», segons detalla aquest expert, que afegeix que només s’alimenten de tonyina i surten del Mediterrani quan aquesta espècie fresa a l’Atlàntic, així com que estan molt distribuïdes des de Gibraltar fins a la Bretanya francesa.

La Cemma recomana a través de la seva pàgina web i de Salvament Marítim que els navegants que es trobin amb orques durant la seva travessia «disminueixin la velocitat de l’embarcació si és possible, perquè sabem que és una motivació per als cetacis, ja que competeixen amb el barco en velocitat». També s’aconsella deixar el timó lliure «perquè al colpejar-lo hi pot haver persones a bord que es facin mal».

Notícies relacionades

"No es tracta que particulars i hotels omplin les seves piscines"

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Segons Alfredo López, aquestes mesures «no eliminaran les interaccions, però sí que poden reduir la seva intensitat i la durada». Una altra recomanació per als navegants és que procurin no solcar de nit les zones de la costa gallega en les quals s’hagin produït casos. La raó no és que les orques s’aproximin més als velers durant l’horari nocturn, sinó perquè en aquestes condicions els rescats a les embarcacions són més dificultosos, per la qual cosa la Cemma aconsella que es passi la nit als ports.

Mentrestant se succeeixen els incidents amb orques en aigües de Galícia. En les últimes hores Salvament Marítim informava que el veler ‘Jan Steen’ estava sent remolcat al port de la Corunya després de quedar sense timó després d’«una interacció amb orques». A bord viatgen dos adults i tres nens.