Els ‘nens de la pòlio’, sobre la llei de memòria democràtica: «Tenim veritat, ens falta justícia i reparació»

La poliomielitis va marcar la vida d’uns 50.000 espanyols que, en un dels episodis més foscos de la sanitat franquista, no van rebre una vacuna que els hauria canviat la vida. Sempre s’han queixat que havien caigut en l’oblit. Avui, els afectats aplaudeixen que el projecte de llei de memòria democràtica inclogui un «reconeixement institucional i moral» a la «demanda de veritat» que exigeixen des de fa anys els afectats. ¿Què senten en aquests dies aquells nens? Tenen «una sensació agredolça», diuen des de la Plataforma per a la Memòria per a les Víctimes de la Pòlio. «D’una banda, molt positiva pel reconeixement com a víctimes de la dictadura, que ja era hora, però tot i que ja hem aconseguit la veritat, ens falta la justícia i la reparació», puntualitzen.

Fa anys que les associacions que agrupen els afectats de pòlio i síndrome postpòlio denuncien que la dictadura franquista va ocultar la malaltia i així va silenciar els milers de contagis que s’haurien evitat si se’ls hagués vacunat. Es coneix com ‘els nens de la pòlio’ una generació que va contraure el virus entre els anys 1950 i 1964. Nens que morien o quedaven amb gravíssimes discapacitats. 

«En un principi ens sembla bé per reconèixer la negligència que van cometre durant el franquisme. Ara, esperem que no quedi en foc d’encenalls perquè som els eterns oblidats. Almenys, que es parli de nosaltres», assenyala des de Màlaga Gracia Acedo, presidenta de l’Associació Malaguenya d’Afectats per la Pòlio i Postpòlio (AMAPyP). El projecte normatiu recull el reconeixement al que va viure el col·lectiu per donar atenció al sofriment patit per les persones que van ser afectades» per aquesta malaltia «durant la pandèmia que va atacar Espanya a partir dels anys cinquanta del segle XX».

D’«afectats» a «víctimes»

Des de la Plataforma per a la Memòria per a les Víctimes de la Pòlio –creada per intentar canviar el concepte «afectats» pel de «víctimes»– el seu portaveu, Jesús Martín Paredes, aplaudeix que l’informe de la ponència sobre el projecte de llei de memòria democràtica impulsat pel Govern incorpori una disposició addicional relacionada amb la poliomielitis. «Fa uns anys, aquest pas que s’ha fet era impensable», admet.

Els afectats –com s’ha dit, entorn de 50.000, tot i que la xifra exacta es desconeix perquè no n’hi ha cap registre, una de les reclamacions de les associacions– fa anys que demanen a les administracions, sense èxit, que no se’ls deixi en el silenci i atenguin les seves reclamacions. Acedo remarca l’enorme treball portat a terme per companys d’entitats com Associats de la Pòlio i Postpòlio de Catalunya o el de l’associació d’Euskadi. A l’esquena d’entitats de tot Espanya, anys de batalla davant aquestes administracions per aconseguir una millor atenció dels afectats i per aconseguir que se’ls reconegui com a damnificats.

Immersos en l’oblit

El col·lectiu parla de les seqüeles que apareixen en els supervivents del virus anys després de passar la malaltia. Els símptomes són múltiples i poden presentar-se després d’una caiguda, un període de repòs, per un accident lleu o amb l’aparició d’altres problemes mèdics. Dolor muscular, a les articulacions, pèrdua de l’equilibri, caigudes freqüents, cansament i fatiga anormals, són alguns d’aquests símptomes.

El març passat, la Comissió de Sanitat del Senat aprovava per unanimitat una moció socialista dirigida a reforçar la identificació, el diagnòstic i el tractament de les persones que han patit la malaltia. De fet, remarca el col·lectiu des de Màlaga, que agrupa més de 2.000 afectats, sempre s’ha «prioritzat l’assistència sociosanitària».

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

El text legislatiu preveu que el Govern promogui recerques i estudis que contribueixin a aclarir la veritat dels fets a partir dels anys cinquanta, així com mesures de caràcter sanitari i social en favor dels qui han sobreviscut a la pòlio, els seus efectes tardans i la postpòlio. «Volem que aquests efectes tardans es considerin com una condició patològica i invalidant i, sobretot, que es formi els metges d’atenció primària», assenyala Acedo.

L’impuls d’aquestes associacions ha aconseguit posar el focus en l’atenció de les persones afectades, així com crear protocols per formar els metges de família. A més, a Catalunya, s’ha aconseguit que hi hagi cinc hospitals de referència per a l’atenció de les persones afectades, entre els quals figuren el de Vall d’Hebron o el de Bellvitge, a Barcelona.