El CSIC desenvolupa una vacuna contra la covid que no requereix agulles ni congeladors

Així ho afirma el parasitòleg del CSIC, Vicente Lagarra, un dels científics del grup d’investigació que desenvolupa aquesta vacuna espanyola. «Es tracta d’un procediment nou que funciona amb un cilindre d’aire comprimit», explica el científic que ha sigut convidat a participar Campus Àfrica, celebrat a la Universitat de La Laguna (ULL). D’aquesta manera, l’únic que s’ha de fer és recolzar el cilindre a la pell perquè s’introdueixi directament al múscul d’una manera «més còmoda», com destaca Lagarra. 

Els investigadors han optat per crear una vacuna basada en l’ADN, «que és moltíssim més estable que l’RNA missatger». L’esmentada resistència també li concedeix més adaptabilitat a la temperatura ambient, cosa que suposa un avantatge davant les vacunes actuals d’ARN, com la de Pfizer i la de Moderna. 

La nova vacuna, sense nom encara establert, està mostrant resultats molt prometedors. «Amb tres dosis s’aconsegueix una protecció de gairebé el 100% amb tres dosis», ressalta l’investigador. A això s’uneix que «als dos dies ja és capaç d’inhibir la infecció», explica Lagarra. 

Però aquesta vacuna no només mostra certes millores respecte a les vacunes actuals, també manté una de les seves millors característiques. I és que, igual com aquestes, la vacuna que està en fase d’experimentació a les dependències del CSIC té capacitat per desenvolupar memòria immune a mitjà termini a través de la resposta cel·lular. 

A les vacunes d’ARN o ADN s’aconsegueix que les cèl·lules guardin la informació sobre el patogen fins que ocorri la infecció. Gràcies a això, tot i que les últimes variants desenvolupen un escapament immune, les persones vacunades hi reaccionen de manera efectiva; «perquè encara compta amb immunitat cel·lular». 

El mecanisme de producció d’anticossos d’aquesta vacuna és similar al que utilitzen les d’ARN. Aquest ADN sintètic entra a les cèl·lules i posa en marxa la seva maquinària genètica per crear l’ARN missatger. Aquest àcid ribonucleic és el que, al seu torn, sintetitza la proteïna S que el virus utilitza per infectar les cèl·lules. «Estem tenint molt bons resultats de protecció en els animals», segura Lagarra. Si tot va bé, a finals d’any podrien començar els assajos clínics. 

Notícies relacionades

Brigitte Baptiste: "Hi ha col·lectius ecologistes que recauen en l’ecofeixisme"

La dana deixa inoperatiu l’hospital de Vilafranca

Però el CSIC no és l’únic que està mirant de buscar una millor vacuna perquè Espanya pugui ser autosuficient, els laboratoris Hipra, amb seu a Amer (Girona), van fins i tot més avançats. Aquesta vacuna, que està realitzant assajos clínics, ha presentat bons resultats davant la variant òmicron. Aquesta empresa treballa en el mètode de recombinar la proteïna S, amb la qual cosa està dissenyada per a les soques alfa i beta, però es pot adaptar a les que «puguin anar sorgint». L’Agència Espanyola del Medicament i Productes Sanitaris (Aemps) té aprovades dues vacunes més que utilitzen aquest mètode: la cubana Soberana 02 i l’americana Novavax. 

L’amalgama de vacunes de nova generació no només servirà perquè els països tinguin més opcions de compra, sinó també per reforçar els sistemes immunes de la població. «Una vacuna del mateix tipus fa que el sistema immune s’avorreixi», ressalta Lagarra, que insisteix que aquests nous sèrums també aconseguiran «avantatges addicionals», com «menys efectes secundaris» i la prevenció de seqüeles. La quarta dosi està a tocar, però Lagarra adverteix que inocular-se a la població general no tindrà efectes. En investigacions prèvies, realitzades a Israel, s’ha vist que la quarta dosi «incrementa la protecció en persones més grans i immunodeprimides, però en els joves no ha tingut cap efecte».