Ingrid Engen: "He estat trista, peròem sento en pau"

Després d’uns mesos durs i complicats en el terreny esportiu i en l’emocional, Ingrid Engen (Melhus, Noruega, 1998) torna a somriure perquè veu com van encaixant totes les peces a poc a poc. Fa unes setmanes va dir adeu al FC Barcelona després de quatre anys que li han canviat la vida –en el bon sentit de la paraula– per fitxar per un OL Lyonnes que vol tornar al cim amb un projecte totalment renovat. "Soc molt feliç, sobretot per l’equip", confessa, somrient i serena, des de la concentració amb la seva selecció a Neuchâtel, Suïssa, després de certificar el pas als quarts de final de l’Eurocopa.

La futbolista noruega atén Prensa Ibérica per parlar per primera vegada de la seva sortida del club blaugrana, del seu fitxatge per l’equip francès que ara dirigirà Jonatan Giráldez i del seu moment amb la selecció abans d’enfrontar-se a Itàlia. "Vaig veure el partit entre Itàlia i Espanya, sí", admet amb celeritat. "Va ser molt intens, entre dos equips durs. Tenim ganes d’aquests quarts de final i, sincerament, volem evitar Espanya fins que sigui possible", riu. Ella sí que s’ha enfrontat a Suïssa, el rival d’Espanya divendres, i assumeix: "És un equip complicat, especialment ara, que juga a casa".

Ingrid reconeix que ella ha anat de menys a més durant el torneig, en una posició des de la qual ha de dirigir les seves companyes. "És una mica estrany, però ara torno a sentir-me centrecampista", reconeix Engen. Fa dos anys que juga de central al Barça, però quan ho fa amb la selecció ha de canviar el xip. "M’agrada jugar en el centre del camp i no haver d’anar canviant dins d’un mateix equip. Amb el club em sento defensa i, aquí, centrecampista, però puc adaptar-me al que necessiti Gemma [Grainger], l’entrenadora, per descomptat. Cal estar preparada per a tot".

Un adeu al Barça especial

Durant les seves vacances, abans de posar rumb a Suïssa, va posar fi a la seva etapa en el Barça per fitxar pel seu gran rival a Europa, l’OL Lyonnes. "Va ser una decisió difícil. Vaig passar moltes setmanes, molts mesos, fins i tot, pensant-ho. He estat trista, perquè deixo moltes coses enrere. Però ara puc dir que estic tranquil·la, en pau", confessa. "També sento il·lusió pel que ve, i això és important en una futbolista. Continuaré veient els partits del Barça, per descomptat, tinc contacte amb les noies i no deixaré de fer-ho. Però també estic emocionada per tenir un nou començament".

L’adeu a la final de la Copa de la Reina va ser especialment emotiu. Després de guanyar l’Atlètic per 2-0, Alexia Putellas li va cedir el trofeu perquè l’alcés ella, que es va emocionar al ser ovacionada per les seves companyes i l’afició quan va ser substituïda en els últims minuts, i també va organitzar un mantejament. "No m’ho esperava així. Va ser preciós. Em va emocionar moltíssim. Han sigut quatre anys plens d’aprenentatges, d’experiències, de vivències amb aquestes jugadores i amb l’afició. Aquest comiat me l’emporto per sempre. Em posa la pell de gallina recordar-ho", afegeix.

Retrobament amb Giráldez

Notícies relacionades

El Chelsea fa baixar el PSG a la terra amb un Cole Palmer excels

Sinner destrona Alcaraz

Engen aterra a Lió amb la intenció de convertir-se en una jugadora important i de continuar creixent en la defensa. "Crec que serà com a central, sí", revela. "Tinc ganes de continuar desenvolupant-me en aquesta posició. Estic preparada per aprendre i créixer".

Allà es retrobarà amb Jonatan Giráldez, el seu extècnic al Barça, que la va definir aquesta setmana com una jugadora "molt especial". No ha tingut temps de veure’l, diu, però s’alegra molt que el gallec la vegi així i que torni a ser el seu entrenador: "Sé el que vol, què exigeix. M’encanta el seu estil d’entrenament. Tenir-lo com a entrenador és un avantatge. No tot serà nou per a mi, i això dona seguretat. Estic contenta i molt il·lusionada".