El Govern central estudia deixar anar aigua freda dels embassaments davant l’escalfament dels rius

Els dos investigadors de la Universitat Politècnica de València defensen la viabilitat d’aquesta mesura d’adaptació davant els efectes de l’escalfament global. Pérez, doctor en el departament d’Enginyeria Hidràulica i Medi Ambient, explica que com la temperatura superficial de les preses també puja per l’escalfament de l’aire, s’ha de recórrer a les capes intermèdies o més profundes. «Cal escollir el punt de captació», explica.

Una opció podria passar per les denominades torres multipresa. Bellús és una de les preses valencianes on la Confederació Hidrogràfica del Xúquer anava a instal·lar un d’aquests mecanismes per derivar aigua de diferents estrats, actuació que té previst acabar aquesta mateixa tardor. Pérez Martín remarca en diverses ocasions que des del ministeri veuen «molt factible» la proposta, que també contribuiria a la protecció dels aqüífers. «Caldria fer estudis de cada infraestructura hidràulica», assenyala. Els sistemes de telecontrol en facilitarien la implantació.

L’elaboració del pla per «refredar» rius i llacs per part de Pérez Martín i Estrela Segrelles compta amb el suport de la Fundació Biodiversitat del Miterd i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible 6, 13 i 15 de l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides.

La descàrrega de cabals des dels embassaments de regulació no només beneficiaria les conques situades aigües avall, sinó que també incrementaria la protecció de les masses subterrànies connectades amb el sistema superficial, rius i llacs que estiguin en risc. Pérez Martín remarca que en els mesos de juliol i agost la temperatura dels rius pot pujar fins a quatre graus, cosa que suposa canvis dràstics. Posa com a exemple la truita comuna (Salm Trutta), que podria fins i tot desaparèixer dels rius valencians al ser molt susceptible a les variacions tèrmiques.

Millorar els boscos de ribera

Millorar els boscos de riberaLa principal proposta per reduir la vulnerabilitat, recorda Pérez Martín, és la millora de la vegetació de ribera. «Proporciona zones d’ombra, que disminueixen la radiació solar directa sobre l’aigua i per tant rebaixen la temperatura de l’aigua», assenyala. A més, indica que aquesta aposta, que passa per la regeneració com ja està fent la Confederació del Xúquer en molts punts, «afavoreix la biodiversitat i els refugis per a les espècies».

La prova dels beneficis que impliquen les aportacions des dels embassaments aigües avall està en la decisió de l’organisme de conca, fa tot just unes setmanes, d’enviar els excedents de Tous per al llac de l’Albufera. Els desembassaments s’efectuaran durant tot l’estiu a través principalment del barranc de Picassent per recarregar aqüífers, renovar el vas i frenar l’avenç de la falca salina amb aproximadament uns 15 hectòmetres mensuals cúbics fins a la temporada de pluges vinent a la tardor.

Els experts assenyalen que la demarcació del Xúquer, amb 43.000 quilòmetres quadrats, té en l’actualitat alguns dels sistemes d’explotació en situació d’estrès hídric. Per això la reducció de recursos se situa en un 5% a curt termini (fins al 2030) i entre un 13-27% entre el 2080 i 2100. Les pluges del març, de moment, han allunyat el fantasta de la sequera que apressava sobretot el sud del País Valencià. Però avançar en la modernització del reg se sap fonamental.

A Espanya, els escenaris de canvi climàtic prediuen un augment mitjà de temperatura de l’aire de fins i tot 4º a llarg termini, podent arribar fins i tot als 5º durant l’estiu, amb una disminució de la precipitació anual de fins al 13%, que a les conques mediterrànies podria arribar fins al 36%. Una cosa que afectarà les masses i els usos de l’aigua. Per això la importància de períodes com el viscut fa uns mesos amb pluges persistents que permeten desembassaments posteriors amb finalitats ambientals.

Masses en risc

Notícies relacionades

Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes

Factures de 1.000 euros per tornar a les aules: «Entre els llibres de text i l’ordinador, he hagut de renunciar a les vacances»

Masses en riscEl treball dels investigadors de l’UPV Miguel Angel Pérez Martín i Clara E. Estrela Segrelles identifica fins a 34 principals impactes associats al canvi climàtic: 15 que poden afectar l’estat de les masses d’aigua superficials i 4 més a les subterrànies, 6 al sector urbà i industrial, 6 a l’agrícola i 3 més a les activitats energètiques, recreatives, i a l’aqüicultura.

«Les masses en risc augmentaran en les pròximes dècades, cosa que implica la necessitat d’iniciar i augmentar de manera progressiva mesures d’adaptació», comenta. Els principals danys al medi natural passen per la pèrdua d’hàbitats de les espècies autòctones, les anòxies i aigües negres, l’augment de l’eutrofització, els efectes sobre la vegetació o de la concentració de contaminants. Punt aquest últim que remarca Pérez Martín, al recordar que la regió mediterrània «és més vulnerable a la contaminació per nitrats, ja que la recàrrega d’aqüífers serà menor».