Aval al cànnabis terapèutic: on, quan i com

Espanya està cada vegada més a prop de viure la seva primera experiència amb el cannabis medicinal, que entre 200.000 i 500.000 pacients el podrien estar utilitzant per mitigar els seus dolors o els efectes dels seus tractaments. Però falta saber quants seran realment, com el prendran i on el compraran.

Aquest dilluns està previst que la Comissió de Sanitat i Consum del Congrés doni llum verda definitivament al dictamen de la subcomissió del cànnabis medicinal que assenta les bases de la regulació d’aquesta substància amb finalitats terapèutiques amb una sèrie de recomanacions que el Ministeri de Sanitat s’ha compromès a acatar.

A l’espera de la votació del dictamen i dels vots particulars que han presentat la majoria de partits, una de les principals novetats que va introduir el text final va ser ampliar les seves indicacions, inicialment limitades a l’espasticitat en persones amb esclerosi múltiple, convulsions en algunes formes d’epilèpsia i el dolor crònic no oncològic, també el neuropàtic.

Finalment, després d’intenses negociacions entre els grups parlamentaris, es va estendre a l’endometriosi, al dolor oncològic i a les nàusees i vòmits derivats de la quimioteràpia.

«Es podia haver sigut una mica més generós en la interpretació de l’evidència i haver inclòs l’anorèxia de pacients oncològics i els trastorns del son», comenta a Efe Manuel Guzmán, catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular a la Universitat Complutense de Madrid.

Mai com a primera opció

Basat en l’experiència de països com els Estats Units, el Canadà, Israel i els Països Baixos, Guzmán dona la xifra del 0,5% de la població com a potencials beneficiaris, que es redueix a més de 200.000. Tot i que avisa que es tracta d’una estimació «molt vulgar» que, fins que no s’iniciï el programa, no es podrà afinar.

De moment ho veu com una teràpia alternativa en segona o tercera línia. En un futur, vaticina que el CBD –el compost no psicoactiu– sigui una de les primeres opcions antiepilèptiques per a epilèpsies pediàtriques i que el THC estigui «a prop» de ser-ho per als trastorns del son, però «s’ha d’investigar molt més».

Així, els grups més rellevants als quals anirà dirigit el cànnabis medicinal són les persones amb dolor crònic no oncològic i les que tenen càncer. Però mai com a primera opció.

La Societat Espanyola del Dolor (SED) veu «molt lògic» que s’incorpori com a medicament per ajudar un pacient en procés oncològic, assenyala a Efe el coordinador del Grup de Treball de Cannabinoides de la SED, Jesús de Santiago.

«No a tothom qui tingui un tumor se li donarà un cannabinoide», per això no és un grup fàcil de calcular. Segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), la presència de dolor és variable i depèn del tipus i de l’extensió de la malaltia, així com de la tolerància individual, de manera que estima que el dolor pot ser el símptoma principal del 40% dels que estan en tractament i del 75% amb càncer avançat.

¿Què passa amb la fibromiàlgia?

El posicionament –que recentment ha actualitzat– de la SED és que els cannabinoides s’han d’utilitzar en tercera línia per a dolor refractari –el que no es controla amb els tractaments disponibles–, sobretot neuropàtic. Per als altres, s’hauria de considerar com un assaig terapèutic individual si tots els tractaments establerts han fallat i en el context d’una avaluació multidisciplinària. És a dir, individualitzar cas per cas.

Dins dels pacients amb dolor crònic, el 8% és neuropàtic i, dins d’aquest grup, entre el 30% i el 50% és refractari, de manera que els potencials beneficiaris d’aquest nou tractament rondarien els 400.000 pacients, calcula aquest doctor.

Els altres, insisteix, caldria estudiar-los dins del context d’un assaig individualitzat. És el que hauria d’ocórrer per alleujar el dolor visceral de l’endometriosi, que, segons la guia d’atenció a les dones amb endometriosi en el Sistema Nacional de Salut –de 2013–, afecta més de dos milions de dones.

També la fibromiàlgia, un dolor nociplàstic –considerat orfe, perquè no se sap exactament on es localitza– que se sol manifestar com a dolor generalitzat, està associat la a fatiga i a alteracions del son i gastrointestinals i la pateixen uns 900.000 espanyols.

Però la presidenta de l’Observatori Medicinal del Cànnabis, Carola Pérez, no ho té tan clar «fins que no el vegi negre sobre blanc», ja que l’informe de la subcomissió no al·ludeix explícitament a aquesta malaltia, a diferència de l’endometriosi.

¿Venda en totes les farmàcies?

Tampoc aclareix qui dispensarà aquests preparats: obre la porta a «explorar l’alternativa» de les farmàcies comunitàries, però diu que «preferentment» han de ser les hospitalàries.

Guzmán valora aquesta menció, convençut que s’han d’englobar totes per facilitar la vida als pacients que no viuen en grans ciutats ni tenen fàcil accés a un hospital. El mateix passa amb les flors que van quedar excloses al principi i que el text final recull «trípticament» per valorar-les com a projecte experimental.

De la mateixa manera, la prescripció s’ha estès al final a «professionals sanitaris», tot i que deixa clara la preferència que siguin els especialistes de l’àrea a tractar.

Sobre això es pronuncia l’expert en dolor: De Santiago puntualitza que el metge s’ha de sentir segur que el que està receptant també ho és, per la qual cosa, almenys al principi, mentre avança l’experiència, han de ser els especialistes amb formació específica en cannabinoides els que receptin aquests medicaments.

Perquè, com a fàrmacs que seran, no s’han d’oblidar les contraindicacions: no els han d’utilitzar embarassades, persones amb afeccions cardiovasculars ni, sobretot, amb antecedents de trastorns psiquiàtrics o un historial d’abús de tòxics.

Tampoc s’han de deixar de banda els seus efectes secundaris: és una substància psicoactiva que «col·loca» i que, com altres psicofàrmacs, pot produir deslocalització, mareig, sensació de cansament o pèrdua de memòria a curt termini o fins i tot «un mal viatge», entès com a fòbia, paranoia o atac d’ansietat i que, en un extrem, pot desembocar en una psicosi, afegeix el catedràtic.

Evitar l’augment de consum

Un dels temors que més frenaven aquest pas era la por d’un increment del consum. És per això que Guzmán urgeix les administracions a emprendre programes de formació i conscienciació.

«Els programes de dispensació acompanyats d’altres d’educació han tingut més bons resultats que programes completament mercantilistes i de lliure competència. La gent ha de comprendre que un medicament no té per què ser bo per a una persona que no estigui malalta. Jo no rebo quimioteràpia si no tinc càncer ni em prenc un antibiòtic si no tinc infecció. És fàcil d’entendre», resumeix.

Tot el que s’ha dit fins aquí s’ha de regular encara i el Congrés ha donat a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) sis mesos per fer-ho. Guzmán no hi desconfia i mostra el seu desig que «per Nadal, el primer pacient ja pugui accedir al medicament en una farmàcia». A partir d’allà és quan començarà de veritat el rodatge.

Carola Pérez és una mica més escèptica «tal com està la sanitat»: valora aquest «pas de gegant» que ha costat set anys de lluita, però necessita veure les recomanacions, que se li queden «una mica curtes», plasmades en el món real, afirma amb veu trencada.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Per als pacients que representa, és «un primer pas molt important també a nivell emocional», perquè fa «anys que consumeixen en el mercat negre i són prejutjades, estigmatitzades, sense companyia ni seguretat jurídica ni sanitària».

«I ara, per fi, es reconeix que no som delinqüents», aplaudeix.