La llei d’eutanàsia compleix un any amb una desigual aplicació a tot Espanya

Des d’aleshores, s’han practicat entre 150 i 200 eutanàsies, segons els càlculs de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD), a partir de les dades obtingudes entre els seus socis o les persones que es posen en contacte amb el col·lectiu, o bé publicades per les comunitats autònomes. No obstant, no totes les administracions territorials han fet pública aquests dies l’estadística, cosa que ha impedit al Ministeri de Sanitat difondre, de moment, el balanç íntegre del primer any d’aplicació de la llei.

Tot i així, encara que les dades són incompletes, sí que permeten entreveure que la posada en pràctica ha sigut molt desigual, en funció del territori. Catalunya i el País Basc se situen al capdavant en nombre de sol·licituds acceptades, sobretot la primera, amb 60 eutanàsies practicades i 25 a Euskadi, mentre que Andalusia i Madrid «han arrossegat els peus», en paraules de Javier Velasco, president de DMD. A la primera s’hi han practicat 11 eutanàsies i a la segona 19, malgrat que tenen un gran volum de població. Al País Valencià hi ha hagut 13 i a Extremadura només 1.

Comissió de Garantia

I és que a Andalusia no va crear la Comissió de Garantia i Avaluació, que ha d’autoritzar cada petició, fins al desembre passat, mentre que a Madrid no va estar llesta fins a l’octubre, quan la llei marcava com a data límit l’entrada en vigor, és a dir, el 25 de juny de l’any passat. Aquest retard ha contribuït que a totes dues autonomies s’hagin practicat moltes menys eutanàsies i que alguns pacients hagin mort esperant-ne la llum verda. Per exemple, és conegut el cas d’Estrella López, que va trigar 10 mesos a aconseguir l’ajuda a morir a Andalusia, quan la llei marca que el desenllaç no hauria de durar més de 40 dies des que s’inicia la sol·licitud.

I no només la tardança a anomenar les comissions explica la disparitat de dades. A Catalunya i Euskadi s’ha fet més difusió de la llei tant entre la ciutadania com entre els professionals sanitaris que l’han d’aplicar, acció que ha contribuït a fer que hi hagi més sol·licituds i que hi hagi menys retards en el procés pels dubtes entre els equips assistencials, segons DMD. A més, totes dues administracions han nomenat referents, és a dir, professionals que coneixen bé la llei i a qui acudeixen els metges que no saben ben bé què han de fer davant d’una sol·licitud o com han de fer tot el procés.

I a Catalunya, Euskadi, Navarra, Canàries s’hi ha fomentat la liberalització de les agendes dels sanitaris que reben una petició d’ajuda a morir, ja que sobretot a l’atenció primària, «van desbordats de feina i així és impossible passar les hores que es necessiten per parlar amb el pacient o anar al domicili». Segons el president de Dret a Morir Dignament, hi ha professionals que «han objectat més per conveniència, perquè no pot assumir aquesta feina extra, que per motius ètics, per això és important, per facilitar l’aplicació de la llei, que s’alliberin les agendes dels sanitaris que rebin una sol·licitud».

Objecció de consciència

De fet, crida l’atenció que mentre a Catalunya, amb 137 sol·licituds, només hi ha hagut 167 objectors de consciència a Madrid, amb 19 eutanàsies ateses –la comunitat no revela quantes s’han sol·licitat i s’han denegat– hi hagi 2.820 objectors.

El nombre de sol·licituds, tot i que es desconeix amb exactitud, no ha sorprès Dret a Morir Dignament, moviment ciutadà que va néixer fa gairebé 30 anys per promoure el respecte a la llibertat de l’individu en el procés final de la vida. «Sabíem que no hi hauria gaires sol·licituds, però tot i així és un dret que tenen aquells malalts que compleixen els requisits», assenyala Velasco. La llei marca que poden acollir-se a la prestació qui tingui un «patiment greu, crònic i impossibilitant o una malaltia greu i incurable, que causin un sofriment intolerable». Dret a Morir vaticina que l’any vinent, quan la llei estigui més fixada, hi haurà més peticions i menys demores.

Notícies relacionades

Els sindicats de presons firmen un acord amb la Generalitat

"Col·locar un futbolí en una oficina per desestressar és una burla"

A Catalunya, la majoria de les sol·licituds han sigut cursades per persones amb malalties neurodegeneratives, amb més de 71 anys i en els centres d’atenció primària. I en l’àmbit privat, a tot Espanya, amb prou feines hi ha hagut casos.