Gabilondo posa en dubte la col·laboració de l’Església en la investigació dels abusos

Ángel Gabilondo va explicar aquest dilluns al Congrés les bases sobre les quals s’assentarà la comissió que investigarà els abusos sexuals en el si de l’Església catòlica. Amb retard respecte al pla que ell mateix va esbossar en un primer moment, el Defensor del Poble va anunciar que l’organisme comptarà amb 20 membres (la majoria juristes i especialistes en el treball amb les víctimes), que hi haurà una «unitat tècnica» encarregada d’obtenir els testimonis i que tot acabarà en un informe, que serà remès al Parlament, que inclourà mesures de reparació a les víctimes i propostes de modificació perquè aquests delictes no es repeteixin. Però Gabilondo també va fer crítiques als bisbes, una cosa rara en ell.

L’exministre socialista havia sigut fins ara exquisit en les formes. Tanmateix, davant la negativa de l’Església a participar en la comissió, que va tirar endavant a la Cambra baixa amb el suport de tots els grups tret de Vox, va decidir canviar el to, posant en dubte la col·laboració dels bisbes en aquest esforç. 

Primer, va defensar que la participació explícita de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) hagués suposat que l’informe fos «més fecund», una tesi que rebutgen els col·lectius de víctimes, al considerar que l’Església no pot ser alhora jutge i part. «Però després de diverses converses, l’Església va desestimar formar part de la comissió, assenyalant que no significa que deixi de col·laborar sempre dins de la llei, una expressió que sent innecessària sembla indicar límits en aquesta col·laboració», va explicar Gabilondo, abans d’aclarir que continua «a l’espera dels termes concrets d’aquesta col·laboració» i remarcar que l’Església ha «d’assumir la seva responsabilitat».

El rebuig de les víctimes

Gabilondo té davant seu una tasca difícil. «Delicada», segons va reconèixer ell mateix. No només per la complexitat dels abusos sexuals a menors en el si de l’Església. També per la investigació en si mateixa. De moment, i a falta que comenci a treballar, ja s’ha trobat amb el rebuig tant de lasvíctimes com de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE). 

En un primer moment, les associacions que representen els qui han patit abusos del clergat van acollir amb suspicàcia el nomenament de Gabilondo. El Defensor del Poble va ser capellà en la seva joventut, als anys 70, i va impartir classes en dues escoles dels Germans del Sagrat Cor, un a Madrid i un altre a Vitòria, en la mateixa època en què suposadament es van cometre abusos dins de les seves parets. «No en vaig tenir cap coneixement», s’ha defensat Gabilondo. 

Notícies relacionades

Les últimes roses de Sant Jordi catalanes

Catalunya acollirà ‘vacances en pau’ per a 30 nens ucraïnesos

Però després, quan van començar a conèixer-se els detalls de la investigació que liderarà Gabilondo, les crítiques van anar a més. Sota el nom de Plataforma Tolerància 0, els principals activistes contra els abusos a Catalunya es van agrupar a finals de març per deixar clar que rebutjaven la iniciativa dirigida per Gabilondo, al faltar-li un «poder coercitiu» que forci l’Església a col·laborar, comparèixer i obrir els arxius religiosos, una cosa que sí que va passar amb les investigacions a Austràlia, Irlanda i el Regne Unit. 

Els bisbes, mentrestant, han anat emetent senyals contradictoris i plens de desconfiança cap a la comissió. D’una banda, han explicat que hi col·laboraran, sense aclarir en què consistirà aquesta col·laboració, com va remarcar Gabilondo. D’una altra, han criticat que només se centri en l’Església, per acabar anunciant que no hi participaran com a membres de l’organisme. A la seva manera de veure, la xacra dels abusos sexuals en el seu àmbit s’està «exagerant». Però els prelats sí que han encarregat la seva pròpia investigació externa, que pilota el despatx d’advocats Cremades & Calvo. La iniciativa es va iniciar a finals de febrer. Un mes i mig després només havia rebut 50 denúncies, de les quals 15 ja es coneixien. Es tracta d’un nombre molt modest. A Portugal, una comissió similar, també creada pels bisbes, va recopilar en el seu primer mes de treball 214 d’aquests testimonis, malgrat que el país veí té 10,31 milions d’habitants, davant els 47,35 milions d’Espanya.