Entrevista a Rachel Moran

«No abolirem la prostitució mentre no aconseguim frenar la pornografia»

Rachel Moran, autora del ‘bestseller’ Paid for. My journey through prostitution, ha anat aquesta setmana a Madrid, igual que una dotzena més d’exprostitutes i activistes, a mostrar el seu suport a la proposta legal destinada a acabar amb la prostitució. En aquesta entrevista amb EL PERIÓDICO, avisa els partits que, a més de castigar els clients i els proxenetes, han de penalitzar la pornografia si volen tenir èxit, una mesura que no s’inclou en la iniciativa del PSOE.

«No abolirem la prostitució mentre no aconseguim frenar la pornografia»

DAVID CASTRO

4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

- ¿Què li sembla la proposta legal presentada a Espanya per abolir la prostitució?

Per aconseguir abolir la prostitució, el que cal fer és criminalitzar, en primer lloc, el fet que es pagui per tenir sexe amb una dona. En segon lloc, el paper dels proxenetes, i en tercer lloc, proporcionar una estratègia de sortida a les dones prostituïdes. És una estratègia que té tres potes, totes tres són igual d’importants per aconseguir l’abolició. En qualsevol cas, considero que la proposta espanyola és un bon primer pas i la recolzo completament.  

- El moviment feminista i els partits d’esquerra retreuen al PSOE que la proposta no té una de les potes: proporcionar una sortida a les dones. 

Estic d’acord que aquestes mesures són necessàries, però no crec que puguin ser una excusa per no recolzar aquesta llei. Primer s’hauria d’aprovar la llei i després continuar la feina proporcionant ajudes a les dones, que han d’incloure ajudes per a la cura dels nens, per sortir-se’n de les addiccions, suport psicològic, vivenda i han de ser mesures flexibles i individuals, perquè ni les mateixes mesures serviran igual per a totes les dones ni tan sols a una mateixa dona li serviran igual en diferents punts de la seva vida.

- La llei irlandesa, ¿quines característiques té?

La llei irlandesa, que es va aprovar el 2017, sí que inclou les tres branques, però ja comptàvem amb serveis per donar sortida a les prostitutes abans que comencéssim a fer campanya a favor de la criminalització d’aquells que paguen per tenir sexe i els proxenetes. Hem fet molts progressos, però encara hem de treballar en les pàgines web que permeten que aquesta gent continuï operant de manera lliure perquè estan allotjades a l’estranger i la llei irlandesa no les pot desactivar. En aquest aspecte, encara hem de treballar. Però vull destacar que hi ha hagut un canvi profund en la percepció del públic irlandès, ara la majoria dels irlandesos recolza la llei abolicionista.

- ¿Ha aconseguit acabar amb la prostitució a Irlanda? 

Seríem molt innocents si penséssim que es pot abolir la prostitució en mitja dècada quan fa milers d’anys que existeix. El que sí que hem fet és fer un pas endavant molt important i estem començant a veure els brots verds; però no es pot pretendre abolir la prostitució en cinc anys.

«La falta de mesures per ajudar les dones no pot ser una excusa per no recolzar la llei»

-¿Ha canviat la percepció social cap a la prostitució?, ¿es rebutja ara que la celebració d’un comiat de solter acabi en un prostíbul?

Hi ha hagut un canvi en la percepció social, segons apunten les enquestes. Si mirem Suècia, com a país més avançat en l’abolició, ja hi ha una generació d’homes joves que han crescut amb la idea que la prostitució ‘no mola’, per la qual cosa pensem que en 20 anys aconseguirem que hi hagi una generació de joves irlandesos que pensin el mateix. 

- Els detractors de la reforma espanyola assenyalen que perjudicarà les dones que es prostitueixen voluntàriament. ¿Què n’opina?

A mi el que m’agradaria saber és on eren totes aquestes dones que es prostitueixen voluntàriament quan jo exercia. Perquè, en set anys, en què vaig treballar a tres ciutats diferents i en una vintena de bordells no vaig conèixer ni una sola dona que hagués optat per la prostitució tenint altres opcions possibles. Això és molt important, perquè es parla d’escollir, però no d’opcions i hi ha una gran diferència. Si no comencem a parlar d’oportunitats, no podem parlar d’elecció.

- ¿Com va començar vostè en la prostitució, com van ser aquells anys i com va aconseguir sortir-ne?

Jo vaig arribar a la prostitució perquè sent adolescent em vaig quedar sense casa. Als 14 anys, me’n vaig anar de casa per fugir dels problemes mentals de la meva mare, que tenia esquizofrènia. El meu pare es va suïcidar i això a la meva mare li va causar molts problemes psicològics, tenia moltes crisis, es va tornar violenta i normalment aquesta violència anava dirigida a mi, per això havia de sortir de casa meva. Lamentablement, aquesta és una situació molt comuna entre les dones prostituïdes, moltes estan tutelades per les administracions amb 13,14 i 15 anys i acaben en la prostitució. De fet, jo em vaig trobar moltes dones joves que havia conegut en residències i en els serveis socials exercint. I vaig aconseguir sortir de la prostitució perquè vaig tenir molt bona sort i perquè visc en un país amb educació gratuïta i això és el que em va ajudar.

«Els homes, des de la pubertat, tenen accés a la pornografia a través dels mòbils i això és aterridor»

Notícies relacionades

- ¿Per què és tan difícil abolir la prostitució?

D’una banda, per l’egoisme sexual dels homes i, d’altra banda, perquè avui dia la pornografia i la prostitució s’han convertit en una cosa inseparable. La indústria de la pornografia està fent que s’incrementi la indústria i el comerç sexual. Estem començant a normalitzar la concepció de les dones i les nenes com a trossos de carn que es poden fer servir i després llençar. Els homes, des de la pubertat, tenen accés a la pornografia a través dels telèfons mòbils i això és aterridor. No aconseguirem abolir la prostitució mentre no aconseguim frenar el motor que l’alimenta: la pornografia.