Així era la vida del captaire esclavitzat a la plaça de Cerdà

Cada dia, a les set del matí, l’avi estava plantat a la plaça de Cerdà. De vegades se l’emportaven fins al carrer de Tarragona, a prop de la plaça d’Espanya. Li posaven una gorra al cap i amb un bastó, i evidents problemes per caminar, el deixaven per demanar almoina entre els cotxes que paraven als semàfors. Podrien haver-lo atropellat fàcilment. «Es veia obligat a fer-se les necessitats a sobre», explica Anera. Els veïns d’aquesta zona fronterera entre l’Eixample i Sants van alertar als cossos policials el novembre passat. La policia va activar un seguiment per poder demostrar que era «un esclau».

Com a mínim, la víctima havia d’aconseguir 100 euros cada dia entre els conductors parats davant el semàfor. Una quantitat a la qual no arribava fins al vespre. ¿Menjava? «Amb sort li donaven un tros de pa... si no li donaven alguna cosa els veïns», explica el sergent Forca. Junt amb el captaire esclavitzat anava un home d’uns 45 anys que feia «exactament el mateix». La diferència és que els explotadors el tenien comprat. «Li donaven un entrepà i li deien que havien de vigilar l’altre home que feia més pena i aconseguia més diners», segueix Forca.

Alcohol com a anestèsia

A la nit, les dues persones que explotaven el minusvàlid, un home i una dona, l’obligaven a pujar a un cotxe. «El posaven dins del maleter i el portaven fins a un descampat a prop a la plaça de Magòria», explica Anera. «Allà li donaven una litrona de cervesa, i quan se l’acabava, li treien totes les monedes que havia aconseguit –prossegueix el caporal–. Si s’hi negava, rebia cops i pallisses». «S’aprofitaven del seu alcoholisme per controlar-lo», deia Anera. Aquesta dependència va ser clau perquè, fins i tot en dues ocasions, l’avi rebutgés assistència social.

La humiliació continuava a la nit. «La família que els explotava vivia en una tenda de campanya al descampat, però a ells els deixaven un matalàs en la intempèrie», segueix Anera. Fins i tot quan plovia o quan les temperatures baixaven dels zero graus. «Hi havia dies que l’home estava totalment xop i tremolant». A més, feia les seves necessitats al descampat sense cap tipus d’higiene. A trenc d’alba, tornava la mateixa rutina: maleter, semàfor, litrona i fred. Així durant 217 dies davant la mirada atenta dels Mossos i la Guàrdia Urbana.

Viatges d’aparences

Alguns dies l’avi desapareixia. «Se l’emportaven a Romania a fer veure davant els seus parents que tot estava bé, que havia aconseguit un bon nivell de vida a Espanya», relata el caporal dels Mossos. Després d’uns d’aquests viatges van decidir detenir els explotadors el 7 de juny passat. «Teníem por que no tornessin», justifica el cap de la unitat dels Mossos. Els dos detinguts van quedar en llibertat al no tenir antecedents penals. Se’ls va denunciar per fets similars al seu país i per explotació sexual, però els els van retirar posteriorment.

Els agents sospiten que els explotadors han acumulat «un autèntic dineral». Més de 20.000 euros. Quan els van detenir, portaven a sobre 2.600 euros en efectiu. ¿Per què vivien ells també en un descampat? «Creiem que tots els diners els han invertit en el seu país: comprant cases, cotxes...», diu Anera. Com és habitual en el tràfic de persones esclavitzades, els dos homes havien arribat a Barcelona enganyats pel clan familiar que els extorsionava. «Els traslladaven amb autobús perquè és més fàcil eludir els controls policials que amb els vols», explica Forca.

Recuperar la visió

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

L’avi ara ja resideix en un pis protegit. «Quan el vam recollir estava tan malament... feia pudor, s’ho feia tot a sobre... no semblava una persona. Ara s’ha pogut arreglar, afaitar, està tranquil... i ben aviat podran operar-lo de cataractes per recuperar la visió», explica Anera. Forca agraeix les entitats socials que han pogut activar un recurs per a la víctima en qüestió d’hores. Quan va estar, en un primer moment, al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona, els explotadors van anar contra ell. Van fracassar. També van acudir a algunes comissaries denunciant la seva desaparició.

L’avi té diversos dies per reflexionar si vol col·laborar amb la policia. «El seu testimoni és clau», reconeix el sergent Forca. Qui sí que ho va fer va ser un home sense llar del passeig de Gràcia i que la setmana passada va poder conèixer que els seus segrestadors han sigut condemnats a una pena de 16 anys de presó. «És una sentència pionera, els ha caigut la màxima pena possible, volem que passi el mateix en aquest cas», demana Anera. Aquests casos no són els únics. El grup contra el tràfic d’éssers humans està treballant en dos casos similars a la ciutat de Barcelona.