Condemnats alts càrrecs de l’ACA per contractacions a dit

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a penes de dos anys de presó i inhabilitació de quatre i vuit anys ex alts càrrecs i tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), entre ells el que era el seu director, Manuel Hernández, per la presumpta adjudicació a dit el 2008, durant l’època del govern tripartit, d’informes de consultoria. En la trama hi estan implicats dos empresaris. Un d’ells és Joan Lluís Quer, administrador d’Auding i que abans havia sigut gerent de l’ACA (2000-2004) i que, posteriorment, durant l’Executiu d’Artur Mas (CiU), va ocupar la presidència de l’empresa pública Infraestructures de la Generalitat. El tribunal atribueix a Hernández un delicte de prevaricació i un altre de revelació d’informació reservada i a Quer, de prevaricació i utilització d’informació reservada. En total, han sigut condemnades sis persones.

La fiscalia va sostenir al seu escrit d’acusació que els acusats van actuar «amb un pla preconcebut» amb «l’evident intenció de procurar-se un il·lícit benefici econòmic», i afavorir els «seus interessos privats» en «detriment» del públic. Els fets es remunten a setembre del 2007, quan l’ACA, que depenia llavors de la Conselleria de Medi Ambient (dirigida per Francesc Baltasar, d’ICV), va tramitar per concurs obert un contracte de consultoria per a la redacció del pla de gestió de la conca fluvial a Catalunya. Abans de la publicació d’aquesta licitació, segons l’acusació, alts càrrecs de l’agència es van reunir de «manera reservada» amb els dos empresaris investigats.

Obert a altres pressupostos

Notícies relacionades

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota

Al final, el contracte, per un import de 3,75 milions, va ser adjudicat el gener del 2008 a la Unió Temporal d’Empreses (UTE) DMA-Gestió, una agrupació de tres consultories d’enginyeria representades per Quer. L’acusació afirma que el director de l’ACA, Manuel Hernández, el va firmar. En aquest mateix contracte s’especificava que quedava obert a altres pressupostos complementaris, cosa que de fet permetia que l’adjudicatari escollís lliurement oferir-los a altres empreses com a subcontractes. I això és el que va passar.

La fiscalia va defensar que entre octubre i desembre del 2008, els acusats van constituir un «artifici formal per emmascarar un benefici il·lícit» en favor de l’UTE DMA-Gestió. L’ACA va formalitzar un total de 38 contractes per treballs complementaris o addicionals per 3,9 milions d’euros. Menys tres d’aquests, la resta superen els 18.000 euros, límit màxim per a l’adjudicació directa. L’acusació argumentava que alguns dels imputats «van procedir a fraccionar de manera artificiosa» l’objecte d’algunes tasques del contracte principal, amb la finalitat que algunes tasques poguessin ser adjudicades de manera directa a empreses seleccionades per l’UTE DMA-Gestió. La Generalitat va denunciar aquestes irregularitats davant la fiscalia, però després va rebutjar acusar i reclamar.