Un os ataca a 200 metres d’una àrea recreativa de la Vall d’Aran

Una tanca electrificada de més d’un metre i mig d’alt i vuit gossos mastí protegien un ramat de més de 1.000 ovelles a les muntanyes de Vilamòs, a la Vall d’Aran. No obstant, ni això ha sigut suficient per foragitar els ossos bruns que habiten al Pirineu. Un quadrúpede ha matat dos animals durant la matinada d’aquest divendres. A més, l’atac s’ha produït a 200 metres de l’àrea recreativa del poble.

Els pastors han trobat les dues ovelles mortes a primera hora d’aquest matí i han avisat les autoritats. Els agents de medi ambient del Conselh Generau d’Aran han trobat indicis de la presència d’un os a la zona. Tot i així, s’han emportat les restes dels animals per corroborar la causa de la mort.

Avís a la població

«Demanem als veïns i a tota la població que vagin amb compte si passegen per la zona», ha avisat l’alcalde de Vilamòs, Oriol Sala. A la zona recreativa, que es troba a l’entrada del poble, hi ha una pista de pàdel i una altra de polivalent, així com un espai per fer barbacoes.

Sala ha cedit a aquest diari diverses imatges de l’atac, en què s’aprecia la ferocitat de l’os: ha esbudellat les dues ovelles, però a una amb prou feines li ha deixat el cap, la pell i els ossos.

Setè atac: ¿Ha sigut el Goiat?

Els agents rurals del govern regional han informat que aquest 2022 ja han comptabilitzat sis atacs més. Els ossos que viuen al Pirineu formen part d’un programa de conservació d’aquesta espècie en perill d’extinció. A la serralada entre Espanya i França hi ha aproximadament 70 exemplars.

Molts d’ells porten un collar GPS que permet a les autoritats rastrejar-los i controlar-los, com és el cas del Goiat, l’os més voraç de la zona. No obstant, no ha transcendit si ell és el responsable de l’últim assalt.

El ramat atacat a Vilamòs va ser fotografiat aquest dijous. L’alcalde també ha cedit la fotografia a aquest mitjà, on s’aprecia la tanca electrificada.

Indemnització insuficient

Notícies relacionades

Una dessalinitzadora flotant al port de BCN evitarà portar vaixells amb aigua

Les últimes roses de Sant Jordi catalanes

Com molts municipis, Vilamòs cedeix les seves muntanyes a la ramaderia extensiva i, a més, a la transhumància. Així, es mantenen les pastures i el risc d’incendi forestal és menor. El ramat estava format per ovelles de ramaders aranesos, però també d’altres territoris. Els animals morts procedien de França.

L’alcalde ha lamentat que la pèrdua d’un animal suposa una «gran pèrdua econòmica» i que la indemnització que reben per part de la Generalitat «no compensa». «El preu que costa una ovella és el triple», ha denunciat. En aquest sentit, ha explicat que els ramaders han de tornar a comprar cries, que a més tenen un preu més car que un exemplar vell, i esperar dos anys que siguin adultes i puguin criar.