Reaccions a l’ultimàtum del TSJC

El Govern ultima un pla de xoc perquè les escoles utilitzin més el català

  • «En els pròxims cursos hi haurà més català del que hi ha hagut en els últims anys», anuncia Patrícia Plaja

El Govern ultima un pla de xoc perquè les escoles utilitzin més el català

ACN

3
Es llegeix en minuts
Montse Baraza
Montse Baraza

Periodista

ver +

El Govern manté el pols davant l’ultimàtum del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè en 15 dies apliqui la sentència que obliga a impartir un 25% de les classes en castellà en tots els centres educatius catalans. Ahir va anunciar que a partir del curs que ve hi haurà «més català del que hi ha hagut en els últims anys» a les escoles. «Es farà més català després de la sentència que abans d’aquest atac. Posarem tots els esforços a incrementar l’ús del català en tots els àmbits de l’escola», va assegurar la portaveu Patrícia Plaja en la roda de premsa posterior a la reunió setmanal del Consell Esecutiu.

¿Com s’aconseguirà això? Plaja va explicar que la Generalitat ja està treballant en un «pla de xoc» per incrementar l’ús del català en tots els àmbits dels centres educatius i reforçar així el model d’escola catalana. Aquest pla contemplarà accions d’impuls de l’ús del català no només a les aules, sinó en altres espais de l’àmbit escolar com el pati o el menjador, a través de l’oci o de grups de conversa. 

I és que, polèmiques judicials al marge, els últims informes dels quals disposa el Govern sobre la salut de la llengua catalana als centres educatius han posat en evidència el descens de l’ús que els estudiants fan del català fora de l’aula, és a dir quan surten al pati o quan fan treballs o interactuen en grup al marge del professor. Un d’aquests estudis, realitzat pel Consell Superior d’Avaluació en els cursos 2006, 2013 i 2021 a alumnes de quart d’ESO, assenyalava que el percentatge d’alumnes que utilitzen sempre o gairebé sempre el català en activitats de grup ha passat del 67,8% el 2006 al 21,4% el 2021. I els alumnes que es dirigeixen al professor en català a l’aula sempre o gairebé sempre ha caigut del 56% al 39,4%. 

El Govern va insistir a transmetre un missatge als directors de centres i professors perquè tinguin «tota la tranquil·litat». Plaja els va instar a «continuar fent la seva feina» com fins ara i va assegurar que se’ls donaran els instruments necessaris i indicacions clares perquè puguin treballar amb llibertat, «amb la tranquil·litat que és el Departament d’Educació el responsable jurídic d’assumir la responsabilitat última».

A nivell jurídic, el Govern presentarà un recurs contra la interlocutòria del TSJC (té un marge de cinc dies per fer-ho) i, després d’això i quan respongui el tribunal, «esgotarà totes les vies jurídiques possibles per frenar aquest atac contra el català a les escoles», segons va afirmar Plaja. En definitiva, recursos que aniran retardant el compliment de la resolutòria del tribunal i podrien impedir que s’apliqui la sentència aquest curs, tenint en compte que falta poc més d’un mes perquè acabin les classes. L’últim dia de curs és el 22 de juny.

L’Alta Inspecció actuarà

Ahir es va posicionar sobre l’assumpte el Ministeri d’Educació, que la resolutòria insta a vetllar pel compliment de la sentència. La ministra Pilar Alegría va assegurar que el Govern, a través de l’Alta Inspecció, col·laborarà «dins del marc de les competències i la jurisprudència que existeix» per controlar que es compleix la sentència.

Notícies relacionades

Segons fonts del ministeri citades per Europa Press, l’Alta Inspecció actuarà passats els 15 dies que té de marge la Generalitat per complir la sentència. En tot cas, les mateixes fonts van precisar que els inspectors no entraran als centres educatius –més de 5.400–, sinó que el procediment serà un altre. Aquest procediment es comunicarà primer al TSJC que és el que ha sol·licitat l’Alta Inspecció.

En un intent de calmar els ànims, la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, va remarcar que les llengües cooficials són una «riquesa cultural» d’Espanya i no una «font d’enfrontament» ni una «arma llancívola entre els uns i els altres». I va recordar que la llei ja estableix que en comunitats bilingües, els alumnes han d’acabar l’ESO amb competències a les dues llengües.