El pacte per blindar la immersió a les escoles, pendent de Junts

El pacte per blindar la immersió a les escoles, pendent de Junts

Jordi Cotrina

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Mentre la Generalitat posa en marxa els seus serveis jurídics per presentar un recurs contra la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que l’obliga a aplicar el 25% de castellà a les aules en un termini de dues setmanes, els partits que integren el Govern continuen sense posar-se d’acord sobre com es pot blindar el model d’immersió lingüística a l’escola catalana, tal com preveu l’actual llei d’educació de Catalunya (LEC).

Així, la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat, Gemma Geis, ha apostat aquest dilluns per donar «una resposta de país» davant la interlocutòria del TSJC, una resposta que passa, segons ha dit en diverses ocasions Junts (partit al qual pertany Geis), per integrar la comunitat educativa i les entitats de defensa de la llengua en aquest acord. Marta Vilalta, secretària general adjunta i portaveu d’ERC, ha insistit que la modificació de la llei de política lingüística és ara «més urgent que mai», després del «nou atac» contra la llengua que ha arribat del TSJC. El també republicà Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d’Educació ha aprofitat per demanar «el màxim consens polític, social i pedagògic» per defensar el model d’escola catalana, assegurant que el curs vinent «hi haurà més català a les escoles del que hi ha ara». I el president Pere Aragonès ha demanat a Twitter «màxima unitat» per «protegir» el model lingüístic a les escoles de Catalunya, perquè «ara més que mai fa falta consens i sumar forces».

Fonts de Junts insisteixen que el pacte a quatre subscrit el mes de març passat en el Parlament per actualitzar la llei lingüística i blindar-la jurídicament ha de comptar també amb el recolzament de la comunitat educativa i les entitats en defensa de la immersió. Junts guarda les seves cartes respecte a quines modificacions concretes planteja al redactat acordat amb Esquerra, els socialistes i els comuns, si bé hi ha dues qüestions bàsiques: la protecció dels directors de centres educatius i docents, davant conflictes legals, i d’altra banda afinar més el redactat actual respecte a la immersió. Amb tot, Junts afirma que l’acordat entre les quatre forces en cap cas significa un retrocés del català respecte a la llei vigent, perquè el castellà ja és llengua d’aprenentatge, segons la LEC.

Notícies relacionades

La incògnita és saber quant temps requerirà Junts per aconseguir o no aquest acord, que ha convertit en condició ‘sine qua non’ per continuar estampant la seva firma i, sobretot, els seus vots en la decisiva votació del Parlament quan l’assumpte es posi en l’ordre del dia d’un ple parlamentari. Junts afirma que és necessari comptar amb més recolzaments però que la comunitat educativa és plural, i va des de l’escola concertada al sindicat Ustec. I a les entitats en favor del català tampoc hi ha unanimitat.

Tot això arriba, a més, en un context convuls internament per a Junts, a les portes de canviar la seva direcció en el congrés del 4 de juny i amb negociacions internes entre figures com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que ha participat en actes en contra de la modificació de la llei de normalització que Junts inicialment va firmar.