El Govern central preveu incloure l’atenció primerenca a la cartera de serveis

Amb motiu del Dia de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, el Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l’Estratègia Espanyola sobre Discapacitat 2022-2030. Es tracta d’un pla ambiciós, transversal i que vol convertir Espanya en un referent de societat accessible i inclusiva per a les persones amb discapacitat.

Per a això, marca una sèrie de reptes, com que almenys la meitat de la població amb discapacitat tingui feina el 2030; reduir a la meitat les persones amb problemes d’accés als transports o edificis públics; fomentar l’educació inclusiva, incloure l’atenció primerenca a la cartera de serveis i reduir el nombre de persones que viuen en entorns institucionalitzats, com ara residències.

Per a això, l’objectiu general és «garantir l’exercici efectiu dels drets humans» de les persones amb discapacitat, «a través de polítiques que assegurin la seva inclusió en la comunitat, el seu ple desenvolupament, qualitat de vida, autonomia personal, amb condicions d’igualtat d’oportunitats i no discriminació», en línia amb les directrius de la Convenció de Drets de l’ONU.

El «deute» amb les dones

Per a això, marca una sèrie de reptes i té com a «eixos transversals» la perspectiva de gènere, la cohesió territorial, la innovació i el desenvolupament sostenible, entre d’altres. «Cal saldar un deute amb les dones i nenes amb discapacitat, perquè estan en una situació de desigualtat per moltes realitats i opressions històriques», assenyala el document.

El problema d’aquest tipus d’estratègies és que és difícil quantificar-ne el compliment. Per corregir aquest dèficit, el document inclou una sèrie d’indicadors i metes, que puguin servir a l’hora de realitzar l’avaluació final el 2030. Així, en l’àmbit laboral, marca que la taxa d’ocupació entre la població amb discapacitat s’ha d’incrementar del 34% i al 51%. En l’educació, el nombre de persones que arriben a l’educació superior ha de pujar del 20,5% al 31% i el percentatge de persones amb dificultat per utilitzar el transport públic s’ha de reduir a la meitat (del 40% al 18%).

L’atenció primerenca

Així mateix, una de les principals demandes del sector és que es generalitzi i es financin els serveis d’atenció primerenca, dirigits a nens i que pretenen donar una resposta el més ràpida possible a les necessitats transitòries o permanents en els seus trastorns de desenvolupament. En l’actualitat l’accés a aquest servei té llargues llistes d’espera i la seva prestació depèn de cada comunitat. L’Estratègia reconeix l’atenció primerenca «com un dret subjectiu» i preveu «garantir la igualtat d’accés» i que s’inclogui a la «cartera comuna de serveis» de salut i serveis socials finançats pel sistema públic.

Un altre dels punts clau de l’Estratègia és «promoure estratègies de desinstitucionalització», cosa que implica desenvolupar una «gamma de serveis comunitaris que redueixin la necessitat de cura institucional i segregada». Aquest objectiu va en línia amb el repte del Govern de posar fi a les macroresidències d’avis i promoure que aquests espais siguin més petits i el més semblants a una llar.

Sense pressupost

En definitiva, segons ha explicat la portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, amb aquesta Estratègia es vol «estar més a prop dels més de quatre milions d’espanyols que pateixen discapacitat i acompanyar-los a l’hora de fer caure barreres».

Notícies relacionades

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

No obstant, el sector, que ha participat en la seva elaboració, «valora positivament» l’agenda de «transformació social» que proposa l’Estratègia i creu que els seus reptes «estan ben enfocats» però tem que es quedin en paper mullat, ja que el document no va acompanyat d’un pressupost d’execució. «Estem d’acord en el què, però ens preocupa el com i el temps en què passa», explica Enrique Galván, director de Plena Inclusió Espanya.

A més, el sector troba a faltar un esforç més intens en la reducció de les llistes d’espera per tenir una valoració de la discapacitat, que ara està en uns dos anys i que es preveu disminuir però en una iniciativa posterior. En definitiva, l’Estratègia és «una oportunitat per avançar, però si es queda en un calaix i sense desplegament serà un motiu de frustració», adverteix Galván.