Perplexitat als geriàtrics: «Ens negaven el trasllats de malalts covid a residències que eren buides»

La Conselleria de Drets Socials va pagar 10,6 milions d’euros per disposar de més de 141.641 places en residències d’avis i de persones amb discapacitat que estiguessin infectats de coronavirus, però amb seqüeles lleus. Segons les dades obtingudes per aquest diari, més del 80% de les places no van ser ocupades. La despesa pel servei no ofert supera els set milions d’euros. Tot això va ocórrer entre l’abril del 2020 i el setembre del 2021 tot i que el gruix dels contractes daten del novembre del 2020 i el març del 2021. En aquell període, el virus va matar més de 2.007 residents i va infectar 11.023 persones dins dels geriàtrics catalans.

«Estava morint gent a les residències mentre les ‘buffer’ que ens havien promès estaven buides», exclama el director d’un geriàtric al Vallès, que demana protegir la seva identitat pel temor de denúncies dels familiars. «Estàvem tots desesperats demanant trasllats perquè ens trèiem de sobre el focus de la infecció i a més aconseguíem que el personal no caigués de baixa, que és el principal problema que ens va afectar, especialment després de la vacunació», assegura el responsable de la residència. «Aquest cas demostra una greu descoordinació assistencial i les autoritats sanitàries han de donar explicacions», critica.

Sense anar més lluny, ho demostra el cas de la residència de Tremp (Pallars Jussà), on van morir 60 avis per coronavirus. Molts d’ells van morir dins del geriàtric i d’altres van ser traslladats a l’hospital comarcal del Pallars, a escassos metres del geriàtric, on van acabar morint. No es va plantejar cap trasllat a ‘buffers’, tot i que a la mateixa comarca, en el municipi de la Pobla de Segur, hi havia una residència amb 16 llits disponibles, i a Guissona una altra amb 19 llits.

«Un miracle» per aconseguir un trasllat

Notícies relacionades

«A la residència de Premià van tractar el meu pare pitjor que un animal»

Els Mossos corroboren davant la jutge el «total descontrol» a la residència de Tremp

Un altre responsable d’un geriàtric, que a més és metge, confirma aquesta visió. «Per aconseguir un trasllat havíem d’aconseguir un miracle: o muntaves un escàndol als mitjans de comunicació o havies de tenir bons contactes i estar ben relacionat», assegura. El cert és que eren els delegats de Salut a cada àrea sanitària, recolzats en els professionals del CAP o els equips especialitzats, els que decidien els trasllats als centres ‘buffer’. «Ens deien que es prioritzaven casos més greus de residències que no podien fer aïllaments, però vistes les baixes ocupacions no entenc perquè no van utilitzar aquests llits, és un escàndol», assegura.

Altres directors afirmen que sí que els van oferir aquest servei, però el van denegar. «Em feia por que se n’assabentés la premsa, o els familiars, i fes la sensació que érem incapaços de controlar la situació, donava mala imatge», assegura una altra directora d’un centre. Segons aquesta font, la taxa d’inutilització de les residències ‘buffer’ era un secret a crits. «Es comentava bastant entre els directors de la zona que no s’utilitzaven totes les places», afegeix. «El tema és que van ser uns diners públics que es van gastar en un servei que, pel que s’ha vist, no va servir de gaire. Però les despeses a les residències es van disparar i molts sobrecostos els vam haver d’afrontar amb estalvis i crèdits», lamenta una altra directora d’una residència del Garraf.