Els bars i restaurants d’Espanya ja han d’oferir aigua de l’aixeta gratis

La Llei de Residus i Terres Contaminats per a una Economia Circular ha entrat en vigor després de la seva publicació aquest dissabte passat al Butlletí Oficial de l’Estat, excepte pel que fa als dos impostos de nova creació, l’aplicació dels quals s’ajorna fins a l’1 de gener del 2023. Amb això, des d’aquest mateix moment els establiments d’hostaleria han d’oferir aigua d’aixeta gratuïta, com una de les mesures per reduir l’ús d’ampolles d’un sol ús i les botigues hauran de fomentar la compra a granel.

La norma va ser publicada aquest dissabte pel Butlletí Oficial de l’Estat i va entrar en vigor a l’endemà excepte pel que fa a les mesures fiscals per incentivar l’economia circular aquests dos nous impostos: el de producció de plàstics d’un sol ús i el de dipòsit de residus en abocador. La norma assenyala que la seva finalitat és reduir la generació de residus i millorar la gestió dels que no es poden evitar.

El primer dels impostos s’aplicarà sobre els envasos de plàstic no reutilitzables i el segon al dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració de residus.

L’impost especial sobre plàstics serà de naturalesa indirecta a tots els envasos que serveixin per contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, com poden ser els vasos de plàstic o els rotllos de plàstic per embalar i evitar ruptures en el transport de productes.

Així, afectarà tots els envasos que es fabriquin, importin o adquireixin dins dels Vint-i-set i que continguin plàstic no reutilitzable inclosos els seus tancaments. Aquests impostos es gravaran amb 0,45 euros per quilogram.

No obstant, queden exclosos de l’esmentat impost les pintures, tintes, laques i els adhesius concebuts per ser incorporats als productes destinats a tenir la funció de contenir, protegir, manipular o entregar béns o productes així com aquells envasos per contenir, protegir, manipular, distribuir o presentar medicaments, productes sanitaris, aliments per a usos mèdics especials, preparats per a lactants d’ús hospitalari o residus perillosos d’origen sanitari, així com els rotllos de plàstic per a ensitjaments d’ús agrícola i ramader.

El segon dels impostos, al dipòsit de residus en abocadors, la incineració i la coincineració, la llei qualifica aquesta càrrega fiscal com un «instrument econòmic clau per avançar en l’economia circular i en la consecució dels objectius per a la reutilització i reciclatge en matèria de residus.

Es tracta de desincentivar aquesta pràctica per contribuir a la reintroducció dels materials dels residus una altra vegada en l’economia, com per exemple els reciclatges.

Aquest impost va originar una de les controvèrsies més grans en la tramitació de la llei en el Parlament, ja que algunes comunitats autònomes com Catalunya ja comptaven amb aquesta figura fiscal. Finalment, després d’una extensa negociació, s’articularà com un tribut indirecte que s’aplicarà a tot el territori espanyol, tot i que es preveu la seva cessió a les comunitats autònomes.

La nova norma estableix objectius de prevenció de residus per reduir el seu pes en un 13 per cent respecte als generats el 2010 el 2025 i un 15 per cent el 2030 i marca el repte de rebaixar a la meitat la pèrdua de desaprofitament alimentari el 2030, mentre retira l’IVA a les donacions de productes a les ONGs com els bancs d’aliments.

A més prohibeix la destrucció o eliminació en dipòsit en abocador els excedents que no es venguin en els productes no peribles, com tèxtil, joguines o aparells elèctrics, que primer es destinaran als canals de reutilització, inclosa la donació, o bé a la preparació per a la seva reutilització.

Aigua d’aixeta i consumibles a granel

D’altra banda, per reduir el consum d’envasos d’un sol ús, les administracions públiques fomentaran el consum d’aigua potable amb fonts i envasos reutilitzables i els establiments d’hostaleria i restauració hauran d’oferir «sempre» als consumidors o usuaris dels seus serveis la possibilitat de beure aigua no envasada d’aixeta de manera gratuïta.

D’altra banda, des de l’1 de gener del 2023 els comerços minoristes d’alimentació amb una superfície de 400 metres quadrats o més hauran de comptar amb, almenys, un 20 per cent de la seva àrea a productes sense embalatge primari, amb venda a granel o a través d’envasos reutilitzables. A més, hauran d’acceptar envasos reutilitzables (bosses, tàpers o ampolles) del bon estat d’higiene del qual s’haurà de responsabilitzar l’usuari i en cas de no tenir-lo, el comerciant podrà rebutjar-lo.

La nova Llei inclou l’obligació de les entitats locals d’establir la recollida separada d’«almenys» paper, metalls, plàstic i vidre; els bioresidus (orgànica) abans del 30 de juny d’aquest any en municipis de més de 5.000 habitants i abans del 31 de desembre del 2023 per a la resta; els residus tèxtils, l’oli de cuina utilitzat i els residus domèstics perillosos abans del 31 de desembre del 2024, igual que en el cas dels residus de mobles i estris.

Es permetrà un volum d’impropis en el cas dels bioresidus de fins al 20 per cent des d’aquest mateix 2022 i del 15 per cent des del 2027, tot i que aquest percentatge podrà reduir-se per ordre ministerial.

En total, l’any 2035, el percentatge de residus municipals recollits de manera separada ha de ser de «com a mínim» el 50 per cent en el pes total de tots els que es generin.

No obstant, la llei permet la recollida conjunta d’alguns materials ja que reconeix que fer-ho de manera separada implicaria costos econòmics «desproporcionats, tenint en compte el cost dels impactes adversos sobre el medi ambient i la salut derivats de la recollida i del tractament de residus barrejats, la capacitat per millorar l’eficiència en la recollida i el tractament de residus, els ingressos procedents de les vendes de matèries primeres secundàries, l’aplicació del principi qui contamina paga i la responsabilitat ampliada del producte.

Així, inclou com a objectius de preparació per a la reutilització, que almenys es destini a reciclatge el 50 per cent de paper, metall, vidre, plàstic, bioresidu; el 70 per cent dels no perillosos de construcció i demolició; el 2025 s’haurà de preparar per a reutilització i reciclatge, almenys el 55 per cent dels municipals i un 60% el 2030 dels quals, almenys, un 5 per cent del tèxtil, aparells elèctrics i electrònics, mobles, entre d’altres, i un 10 per cent el 2030.

Les ampolles de plàstic hauran d’aconseguir uns objectius de reciclatge d’almenys el 70 per cent el 2023; del 77 per cent el 2025; del 85 per cent el 2027 i del 90 per cent el 2029 respecte a l’introduït al mercat.

Notícies relacionades

Educació fomentarà les mates manipulatives i l’oralitat

Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR

En el cas que aquests objectius no s’aconsegueixin el 2023 o 2027 a nivell nacional es podrà implantar a tot Espanya un sistema de dipòsit, devolució i retorn per a aquests envasos que garanteixi el compliment dels objectius el 2025 i 2029.

Una altra de les novetats que introdueix aquesta llei és l’avanç en la retirada d’amiant en el conjunt del país. En concret, en un any, és a dir, abans del 10 d’abril del 2023, els ajuntaments hauran d’elaborar un cens d’instal·lacions i emplaçaments amb amiant i un calendari que planifiqui la seva retirada, amb una data no posterior al 2028 en el cas dels emplaçaments públics de més risc afectats.