Menys plàstics i més reciclatge: així afecta la nova llei de residus

Menys plàstics i més reciclatge: així afecta la nova llei de residus

4
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Espanya ja té nova llei de residus; una normativa que pretén reduir la producció d’escombraries i millorar-ne la gestió. El nou marc legal, aprovat dijous passat pel Congrés dels Diputats, amplia el sistema de reciclatge i recollida de residus, limita l’expansió dels plàstics d’un sol ús i estableix una sèrie de mesures per reduir el volum de residus generats. Per exemple, obliga els locals d’hostaleria a oferir aigua no envasada de manera gratuïta. Aquestes són les claus de la nova llei de residus a Espanya.

1

Fre als plàstic d’un sol ús

La principal novetat de la llei de residus és la bateria de mesures per reduir l’expansió dels plàstics d’un sol ús. «Per primera vegada en la legislació espanyola, afegim limitacions a aquests productes, en restringim la introducció al mercat d’algun i establim un impost per avançar en la reducció de la comercialització», recull el text final de la normativa.

La llei preveu reduir dràsticament els objectes de plàstic d’un sol ús com «vasos, taps i recipients alimentaris destinats al consum immediat». L’objectiu és acotar l’ús d’aquests productes un 50% per al 2026 i un 70% per al 2030. Per aconseguir-ho, la normativa reclama, d’una banda, fomentar l’ús d’alternatives reutilitzables i, per l’altra, prohibeix la introducció al mercat de productes de plàstic com palles, bastonets (excepte d’ús sanitari), coberts, plats, vasos, tots els productes de plàstic oxodegradable i microesferes de plàstic de menys de 5 mil·límetres (un ingredient fins ara molt utilitzat en productes cosmètics).

2

Impost als productes d’un sol ús

La nova normativa prohibeix la distribució gratuïta d’objectes plàstics d’un sol ús a partir de l’1 de gener del 2023. Segons contempla el nou marc legal, a partir de llavors «s’haurà de cobrar un preu per cada producte de plàstic que s’entregui al consumidor, diferenciant-lo al tiquet de venda». Això implica que cada client, en cas d’adquirir un producte envasat en plàstic, haurà d’abonar un ‘extra’ per la compra d’aquest material.

També s’introdueix un impost estatal als envasos de plàstic no reutilitzables de 0’45 euros per quilogram i un altre al dipòsit en abocador, que podrà oscil·lar entre 1,5 euros a 40 euros per cada tona mètrica. Aquests impostos estaran enfocats als processos de fabricació, importació, adquisició i gestió d’aquest tipus de plàstics. Quedaran exempts d’aquest recàrrec els envasos de medicaments i els productes sanitaris.

La mesura anirà acompanyada d’un ventall d’accions destinades a substituir l’ús d’aquest tipus de plàstics de només un sol ús per alternatives reutilitzables (o menys contaminants). «Aquestes mesures van des de la reducció, la sensibilització i l’ecodisseny fins a l’ús d’instruments econòmics com la responsabilitat ampliada del productor», assenyala el text final de la normativa.

3

Aigua d’aixeta gratuïta als restaurants

Una altra de les mesures estrella d’aquesta llei per reduir el consum d’envasos d’un sol ús té a veure amb el consum d’aigua de l’aixeta. La normativa, de fet, estableix que a partir d’ara tots els locals d’hostaleria i restauració «hauran d’oferir sempre als consumidors, clients o usuaris dels serveis la possibilitat de consum d’aigua no envasada de manera gratuïta i complementària a l’oferta del mateix establiment».

En aquesta mateixa línia, la llei també demana que les administracions públiques apliquin mesures necessàries per reduir el consum d’aigua embotellada a les seves dependències. Per exemple, oferint fonts gratuïtes d’aigua potable i entregant envasos reutilitzables. Només queden exclosos d’aquesta recomanació els centres sanitaris i educatius, on es continuarà permetent la venda d’ampolles d’un sol ús. 

4

Més (i millor) reciclatge

La nova llei de residus també es proposa enfortir i ampliar la xarxa de reciclatge a Espanya. A més de l’actual sistema de reciclatge de paper, metalls, plàstic i vidre, la normativa acabada d’aprovar planteja estendre la recollida selectiva de bioresidus (també coneguts com a matèria orgànica o residus biodegradables) així com tèxtils, electrodomèstics perillosos, olis de cuina utilitzats i objectes voluminosos

El calendari recollit en la nova normativa és el següent. Els bioresidus d’origen domèstic s’hauran de recollir separadament a partir de juliol del 2022 en els municipis amb població superior a 5.000 habitants; i a partir de gener del 2024 per a la resta de les localitats. En el cas de residus tèxtils, olis de cuina utilitzats, residus domèstics perillosos i residus voluminosos, la recollida separada haurà d’estar implantada a partir del 2025.

5

Sancions a les activitats contaminants

La nova llei de residus d’Espanya també actualitza el règim sancionador sobre diferents tipus d’activitats contaminants. A partir d’ara, doncs, s’inclou com a infracció l’abandonament d’escombraries disperses, la crema no autoritzada de residus agraris i silvícoles i la manca d’infraestructures per a la recollida separada de residus. Totes aquestes pràctiques contaminants estaran subjectes a multa a partir de l’entrada en vigor de la llei.

La normativa també inclou una normativa específica sobre l’amiant, que obliga els ajuntaments a elaborar un cens d’instal·lacions i emplaçaments amb aquest material, així com un calendari per a la seva retirada. De la mateixa manera, s’estableix que les entitats locals hauran d’aprovar ordenances municipals que permetin aconseguir els objectius fixats en la llei, sobretot en tot allò relacionat amb l’ampliació i millora de la xarxa de reciclatge.

Notícies relacionades