«El sistema castiga les mares que miren de protegir els seus fills»

Explicita alguns casos en els quals «hi ha enormes resistències a aplicar la llei igualitària» i posa d’exemple que, tot i que des del setembre del 2021 «s’insta a la suspensió de les visites de menors amb pares maltractadors, llevat d’excepcions», l’estadística judicial del quart trimestre del 2021 mostra que «només es van suspendre en l’11,69% de les ordres de protecció», lamenta Gonzalo. «La mort del nen de Sueca és responsabilitat del sistema judicial, no és una fallada aïllada». Així de contundent es mostra la jurista sobre l’assassinat de violència vicària que va acabar amb la mort d’un nen d’11 anys en mans del seu pare quan estava amb ell durant el cap de setmana. El crim es va consumar en una situació en la qual hi havia una protecció a la mare per violència de gènere, però això no es va reflectir a l’hora de decretar el règim de visites. Una fallada que la Justícia no es pot permetre. Una descoordinació entre jutjats que «no pot passar». «Els jutjats de Família han de saber tots els procediments oberts, tot i que les parts no ho manifestin», diu Gonzalo.

«Els joves són l’esperança»

«Els joves són l’esperança»¿Per què hi ha falta de coordinació? «Perquè no se li dona importància a la violència de gènere. Si se li hagués donat els jutges haurien accedit a les dades de tots els procediments oberts. Poden i ho han de fer». «Les fallades haurien de fer tremolar el sistema i només escolto justificacions», afegeix Gonzalo.

No obstant, si el sistema judicial no protegeix les víctimes i elles es protegeixen soles, reben càstigs i penes. Així ho relata Altamira Gonzalo exemplificant amb casos com els de Juana Rivas, María Salmerón o María Sevilla. «Les mares que miren de protegir els fills –cosa que qualsevol faria– són durament castigades pel sistema patriarcal», sentencia.

«És un problema de mentalitat. És difícil de canviar en el sistema judicial com ho és en la societat mateixa, però s’ha de treballar i formar en perspectiva de gènere», afegeix l’especialista. L’únic que, apunta, dona «esperança», és «la gent jove que no ha crescut amb lleis explícitament discriminatòries». Són joves formats en altres paradigmes i espero que quan s’incorporin a l’exercici judicial aquestes fallades vagin desapareixent», reflexiona la jurista. Altamira Gonzalo Valgañón, és, a més, una ferma opositora a la «falsa Síndrome d’Alienació Parental (SAP)». Un terme que fa referència a una suposada manipulació d’un dels progenitors als seus fills perquè rebutgin conviure amb l’altre progenitor (normalment no volen tornar amb el pare). «En comptes d’aprofundir en el per què no volen viure o visitar el pare, un metge nord-americà s’escuda que la mare «‘havia manipulat i enganyat’ per treure’n benefici».

Notícies relacionades

Mor ofegat un menor al Bages al llançar-se a una bassa

Èxit a la Mina d’un pla contra l’obesitat infantil

«Aquest fals diagnòstic només serveix per exculpar el denunciat i responsabilitzar la mare i és una argumentació que cala perquè respon a una mentalitat masclista i patriarcal», diu. Un «fals diagnòstic» que ha sigut motiu per ficar a la presó més d’una mare en lluita per recuperar els seus fills del seu pare maltractador, com en el cas d’Irune Costumero. «L’únic que volen és salvar els seus fills i el sistema les castiga». Per a Gonzalo Valgañón, el masclisme judicial encara és present.

Premiada amb Concha Martínez, Rosa M. Rodríguez i el Front Abolicionista

Altamira Gonzalo Valgañón rebrà avui un dels premis que atorga la Federació de Dones Progressistes en els guardons que porten el mateix nom i que aquest any celebren el seu 28 aniversari. L’acte se celebrarà a l’Ateneu de València a partir de les 19.00 hores i també reconeixerà la trajectòria de Concha Martínez (fotògrafa i activista feminista), Rosa María Rodríguez Magda (filòsofa i escriptora especialista en pensament contemporani i feminista) i el Front Abolicionista del País Valencià per la seva valentia en la lluita contra l’explotació sexual.