Lluita contra l’obesitat

L’edulcorant relleva el sucre com a rei del supermercat

  • La indústria ha reduït el contingut de sucre a molts aliments però l’ha substituït per endolcidors no recomanables des del punt de vista de la nutrició

L’edulcorant relleva el sucre com a rei del supermercat

Ferran Nadeu

4
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Els anuncis de la indústria que reduirà el sucre als seus productes processats han sigut constants en els últims anys. La preocupació creixent entre els consumidors sobre la seva dieta i la necessitat de no guanyar pes, com també els estudis que avisen que hi ha un veritable problema d’obesitat i sobrepès, han animat les marques amb els productes més ensucrats a anunciar reformulacions dels seus aliments per reduir-ne aquest component (així com la sal i els greixos saturats). No obstant, en termes generals, aquest propòsit s’ha traduït en una minva dels sucres afegits als aliments, sí, però compensada amb un augment d’edulcorants que, des del punt de vista nutricional, tampoc és recomanable i no se sap, encara, si a la llarga podria ser perjudicial per a la salut.

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) no ha publicat encara els resultats definitius del Pla de Col·laboració per a la millora de la composició d’aliments que el Govern central va firmar amb gairebé 400 empreses el 2019, malgrat que l’horitzó temporal de reducció dels sucres afegits, la sal i els greixos saturats contingut en l’acord era el 2020. No obstant, l’avaluació intermèdia, que va tenir lloc a finals del 2019, indica que només el 46% de les empreses havien complert.

I, a falta de l’informe final, les dades obtingudes pels especialistes indiquen que la indústria «ha disminuït la quantitat de sucres afegits però mitjançant la substitució d’aquests per edulcorants», segons explica Ana Belén Ropero, professora de l’Institut de Bioenginyeria de la Universitat Miguel Hernández (Alacant) i directora de la base de dades d’aliments BADALI.

Productes ‘light’

En el sector de les begudes, per exemple, s’ha produït un augment de l’oferta de productes ‘light’, que porten edulcorants, i també dins de les fórmules ‘originals’ marques com Fanta, Sprite, Pepsi i 7Up han reduït els sucres però afegint-hi també edulcorants. «De manera que en algunes marques ja no hi ha opció de consumir-los sense edulcorants», avisa l’experta.

En l’àmbit dels iogurts, també hi ha cada vegada més ofertes de productes light, és a dir, amb edulcorants o sense sucres afegits, però amb una tendència a «endolcir el producte amb purés de fruita que segons el Comitè Científic Assessor en Nutrició del Regne Unit tampoc són recomanables». Quant a les galetes i la brioixeria, també s’observa un augment de l’oferta de productes amb edulcorants.

I tant edulcorant, ¿és bo per a la salut? Des del punt de vista toxicològic, l’Agència Europea de Seguretat Alimentària ha indicat que el seu consum és segur. Però, des del punt de vista nutricional, l’OMS i l’Organització Panamericana de la Salut han assenyalat que no són recomanables. Els estudis científics realitzats fins ara mostren que poden modificar la microbiota intestinal, i afectar el metabolisme de la glucosa, els processos de pèrdua de pes o la conducta alimentària. El problema és que encara no hi ha dades tan concloents sobre els seus efectes a llarg termini (es requereix més temps) com perquè les autoritats hagin fet el pas de no recomanar-los.

El llindar de la dolçor

Per exemple, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària no s’ha pronunciat, però el seu comitè científic, en una publicació el 2021, va assenyalar que sobre els edulcorants hi ha dos aspectes a tenir en compte: «Acostumar-nos a un llindar de dolçor alta ens pot portar a consumir altres aliments en què els sucres no han sigut substituïts per edulcorants i per tant incórrer en un excés d’ingesta de sucre. D’altra banda, i és un tema que encara requereix més estudis, necessitem conèixer quins són els efectes de la ingesta habitual d’edulcorants sobre la microbiota intestinal, ja que avui dia se sap que la microbiota pot influir en el desenvolupament de malalties com l’obesitat o la diabetis».

En aquest context, sí que hi ha marques que estan fent canvis en la formulació dels seus productes interessants des del punt de vista nutricional i deixant enrere la dolçor. El problema és que no tenen tanta acceptació entre els consumidors i per això no són fàcils de trobar. «Tot i que posem la mirada en la indústria, si les iniciatives per reduir efectivament el sucre, sense edulcorants, no són acceptades, difícilment les marques apostaran per aquests aliments», reflexiona Ropero.

Una política global

Per això, l’especialista reclama que es facin més campanyes de formació dels consumidors. A més, qualifica de «primer pas en la bona direcció» la intenció del Ministeri de Consum de limitar la publicitat dirigida a nens d’aliments amb un perfil nutricional poc saludable, com galetes, xocolates, begudes ensucrades... Tenint en compte que nou de cada 10 anuncis no són saludables, Consum ha tret a consulta pública un reial decret destinat a restringir la publicitat que compta amb el suport de nutricionistes i organitzacions de consumidors.

«És la manera indirecta de controlar el lliure mercat», reflexiona Rafael Urrialde (professor de Nutrició i Fisiologia Vegetal a diverses universitats), ja que quan entri en vigor el decret, la marca que vulgui fer publicitat infantil, la principal via per fomentar les vendes, haurà de complir amb els perfils nutricionals establerts per l’OMS. Així mateix, Urrialde reclama una «política global» davant el sucre, que impulsi l’educació del consumidor, la reformulació dels productes, que tingui en compte també les grans distribuïdores, les seves marques i les promocions al punt de venda, així com el foment de l’activitat física.

Notícies relacionades

Quant a l’etiquetatge frontal, Consum treballa en la implantació del sistema de semàfor Nutri-Score però molts nutricionistes discrepen d’aquest model, que no té en compte tots els components del producte, i prefereixen l’etiquetatge xilè que adverteix directament, en un lloc visible, que un aliment és «alt en sucre».