Ana Trejo: «En la subrogació la dona és matèria primera, una fàbrica de recanvis»

«El llibre mostra l’ecosistema d’aquesta indústria amb atenció a la perspectiva de la mare i el nadó, que són els grans oblidats del relat». Ana Trejo Pulido presenta aquest divendres a Càceres ‘En el nombre del padre: diez puntos básicos para conocer toda la verdad sobre el alquiler de vientres’. Serà a l’Ateneu, a les 20.00 hores, en un esdeveniment organitzat pel Moviment Abolicionista d’Extremadura. «És una recopilació de tot el que he après des que vam fundar ‘STOP Vientres de Alquiler’. El que volia era posar en ordre tota la bibliografia i disposar d’aquestes fonts», explica. En menys de 100 pàgines –que es poden descarregar o escoltar en audiollibre de manera gratuïta a través d’internet– aquesta activista d’Almendralejo analitza des d’una «perspectiva feminista i dels drets humans» el negoci de la gestació subrogada com «una pràctica contemporània d’explotació de dones amb finalitats reproductives i venda de nadons nounats». «En la subrogació la dona és matèria primera, és una fàbrica de recanvis. Tota la llibertat que reivindiquen els que defensen aquesta pràctica la perden les dones una vegada firmen el contracte. Ho estem veient ara a Ucraïna, com BioTexCom amenaça les dones que fugen amb no pagar-los si no tornen al país per parir. Altres agències les amenacen fins i tot amb la presó per incomplir el contracte», assegura.  

Trejo qualifica Ucraïna i altres països on aquesta pràctica és legal com a ‘Estats proxenetes’: «Permeten la venda de les seves dones en subrogació, prioritzen el negoci. Ucraïna rep al voltant de 1.500 milions de dòlars a l’any en divises de clients estrangers que compren nens allà», denuncia Trejo, que també apunta els ‘Estats còmplices’, com Espanya: «Aquí tenim una instrucció del 2010 que és un colador perquè s’exploti dones pobres d’aquests països i els compradors inscriguin els seus nens aquí. No és cap llei, només es necessita voluntat política per derogar-la, amb una moratòria perquè, a partir que venci, no entrin més nens comprats i, els que arribin, passin a estar sota tutela de les autoritats perquè puguin ser adoptats amb totes les garanties», exposa, alhora que reclama un mecanisme internacional per posar fi a aquesta pràctica a tot el planeta. Adverteix també de les «pressions» que aquestes empreses estan exercint perquè països del sud d’Europa i del ‘Sud Global’ (Llatinoamèrica i Àfrica) aprovin lleis que permetin els ventres de lloguer, tot i que sigui de manera altruista, ja que «aquesta modalitat és la porta perquè entri el negoci». «El llibre es diu ‘En el nombre del padre’ perquè la indústria de la subrogació s’equipara al patriarcat més tradicional, aquell en el qual el pare pot vendre els seus fills i filles i en el qual les dones som mers serfs», assenyala. Per això, assenyala el feminisme com a eina de lluita perquè totes les dones i nenes tinguin una vida digna: «Ara que tant es parla de l’‘empoderament’ això és el que necessitem: poder i justícia social per a les dones». De tot això, i més, parlarà avui.