La sanitat privada vol contractar els sanitaris ucraïnesos refugiats a Espanya

La sanitat privada espanyola vol comptar amb els sanitaris ucraïnesos que estan refugiats a Espanya per incorporar-los als seus centres. Professionals que aquí no poden exercir la seva professió. L’Aliança de la Sanitat Privada Espanyola (ASPE) ha demanat als titulars de Sanitat, Carolina Darias, i d’Universitats, Joan Subirats, una homologació àgil de les titulacions d’aquests sanitaris. Sol·licita «mesures que permetin avaluar amb equitat i promptitud» si reuneixen els requisits d’accés a una professió sanitària. La patronal estima que existeix una llista d’espera de 3.000 metges extracomunitaris que estan pendents de l’homologació del títol a causa de la demora dels processos burocràtics.

En concret, ASPE, que representa més del 80% dels centres sanitaris, demana als dos ministeris «la necessària consideració de desenvolupar», de cara als refugiats ucraïnesos, el conveni sobre Reconeixement de Lisboa. L’esmentat conveni –per al reconeixement de Qualificacions Relatives a l’Educació Superior a la Regió Europea– està en vigor a Espanya des de l’1 de desembre del 2009, apunten. Per això, ASPE es proposa el desenvolupament d’un mecanisme, el Passaport Europeu de Qualificacions Professionals, subscrit mitjançant conveni internacional per Espanya fa 13 anys.

Aquest mecanisme, recorden des d’ASPE, s’aplica ja en un altre país de la Unió Europea des del 21 de març passat. En concret, assenyalen, a Itàlia que va aprovar un decret llei de mesures urgents per contrarestar els efectes econòmics i humanitaris de la crisi d’Ucraïna, i va activar d’aquesta manera l’esmentat passaport. Mitjançant un sistema d’avaluació i entrevistes, els refugiats poden exercir al sector sanitari fins al març del 2023.

ASPE es remet al Conveni de Reconeixement de Lisboa que estableix que s’adoptaran «els procediments que permetin avaluar amb equitat i promptitud si els refugiats, les persones desplaçades i les persones assimilades als refugiats reuneixen els requisits pertinents d’accés a l’educació superior, o a programes complementaris d’educació superior, o a activitats laborals, encara quan no es puguin presentar proves documentals de les qualificacions obtingudes».

Dèficit de professionals

Per a Luis Mendicuti, secretari general d’ASPE, «es donen les condicions precises per actuar amb diligència» de cara a habilitar aquest col·lectiu concret de refugiats per exercir la professió a Espanya, previ procediment d’avaluació. ASPE indica que això permetria reduir alhora «el profund dèficit de professionals» en el sistema sanitari, aspecte que la sanitat privada «pateix de manera significativa».

Notícies relacionades

Vuit de cada deu universitaris no han rebut formació en comunicació oral, competència laboral bàsica

El cas de l’Oriol, un adolescent que pateix una malaltia rara que podria revertir-se a partir del 2026

La sanitat privada recorda que, durant la pandèmia «ha afrontat dificultats extremes per a la contractació de professionals sanitaris» i tot i així, el numero d’aquests treballadors ha augmentat un 6,6%. Però continua necessitant la incorporació de nous professionals, especialment de personal d’infermeria (el 95% dels hospitals en té una necessitat mitjana-alta) i de metges (el 58% situa la seva necessitat en mitjana-alta).

ASPE –que agrupa 750 associats amb un total de 1.300 centres, entre els quals hi ha hospitals, clíniques i laboratoris– estima que existeix una llista d’espera d’al voltant de 3.000 metges extracomunitaris pendents de l’homologació del títol, a causa de «l’àmplia demora» dels processos burocràtics. La patronal continua sol·licitant a l’administració «una agilitació d’aquests tràmits per afavorir la incorporació dels professionals al sistema sanitari espanyol».