Aigües subterrànies: fer visible l’invisible

Aquest 22 de març el focus d’atenció se centra en les aigües subterrànies, unes aigües invisibles però bàsiques per a la vida a la Terra.

Aigües subterrànies: fer visible l’invisible
4
Es llegeix en minuts

Són aigües procedents d’aqüífers (formacions de roques, sorres i graves que contenen quantitats importants d’aigua) que solen desembocar en brolladors, rius, llacs i que finalment es filtren als oceans. El seu origen és la pluja i la neu que es filtra a terra, i la humanitat consumeix aquest recurs per mitjà de bombes i pous des de temps immemorial.

Les aigües subterrànies exerceixen una funció vital en els sistemes hídrics i de sanejament, l’agricultura, la indústria, els ecosistemes i les estratègies d’adaptació al canvi climàtic, i això ha de quedar patent en la formulació de polítiques de desenvolupament sostenible. D’acord amb el Marc Mundial per Accelerar l’Assoliment de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 6, i en particular en les esferes d’innovació, governança, dades i informació, s’han d’adoptar mesures urgents en relació amb les aigües subterrànies. Les aigües subterrànies són decisives per al bon funcionament dels ecosistemes, com els aiguamolls i els rius; i les zones més seques del planeta en depenen sobretot per al consum particular.

La UNESCO assegura que els aqüífers proporcionen més del 70% de l’aigua utilitzada a la Unió Europea i amb freqüència són l’«única font de proveïment d’aigua» a moltes regions àrides o semiàrides del planeta (100% a l’Aràbia Saudita i Malta, 95% a Tunísia i 75% al Marroc). En concret, un 65% dels recursos hídrics dels aqüífers es destinen al regadiu, un 25% a l’alimentació humana en aigua potable i un 10% a la indústria.

 Avui és el dia per reivindicar l’estudi, la protecció i la utilització de les aigües subterrànies de manera sostenible per sobreviure al canvi climàtic i satisfer les necessitats d’una població en creixement constant.

La cura

La curaLa sobreexplotació dels aqüífers és un problema que implica l’esgotament del recurs. Les aigües subterrànies procuren humitat a la superfície que, al seu torn, fa possible que creixi la vegetació. Si els recursos subterranis s’acaben, la terra es converteix en erma. A més, les aigües subterrànies estan contaminades en molts llocs i la regeneració pot comportar processos llargs. És per això que la cura d’aquest recurs tan vital és una prioritat aquest 2022. Hem de protegir les aigües subterrànies de la contaminació i utilitzar-les de forma sostenible, mirant d’aconseguir un equilibri entre les necessitats de les persones i les del planeta.

Sense fronteres

Sense fronteresLa majoria dels grans aqüífers del planeta són internacionals i transcontinentals. S’han localitzat 468 aqüífers transfronterers a tot el món, per tant, la gran majoria dels països comparteixen recursos d’aigua subterrània. A nivell mundial, dels vuit aqüífers més grans sotmesos a condicions d’estrès, sis són transfronterers. Alguns no són renovables, com els sistemes aqüífers de Nubia i del nord-oest del Sàhara. En els últims 20 anys, s’ha avançat considerablement en l’avaluació de referència dels aqüífers transfronterers. No obstant, són escassos els exemples en què s’ha oficialitzat una cooperació estructural entre països que comparteixen aquest tipus de fonts d’aigua. S’han analitzat més de 200 acords relatius a rius i llacs transfronterers, i en només uns quants s’hi han observat disposicions

El problema de la invisibilitat segons l’ONU

El problema de la invisibilitat segons l’ONULes aigües subterrànies són invisibles, però els seus efectes s’aprecien a tot arreu.

  • Gairebé la totalitat de l’aigua dolça en forma líquida del món és aigua subterrània, i representa la base del subministrament d’aigua potable, els sistemes de sanejament, l’agricultura, la indústria i els ecosistemes.

  • El que fem a la superfície repercuteix sota terra. Els únics productes amb què hem de tractar les terres han de ser innocus i biodegradables, i hem d’utilitzar l’aigua tan eficientment com sigui possible.

  • Les aigües subterrànies travessen fronteres. Hem de treballar junts per gestionar les aigües subterrànies transfrontereres.

  • No podem gestionar allò que no mesurem. Per això la necessitat d’estudiar, analitzar i monitorar exhaustivament les aigües subterrànies.

  • Les aigües subterrànies exerciran un paper fonamental en l’adaptació al canvi climàtic. Hem d’estudiar-les i protegir-les, mirant de trobar un equilibri entre les necessitats de les persones i les del planeta.

¿Sabies que...?

¿Sabies que...?L’aigua subterrània representa unes vint vegades més que el total de les aigües superficials de la terra.

El 40% de l’aigua de reg prové d’aqüífers.

El continent asiàtic i la costa del Pacífic tenen la menor disponibilitat d’aigua per càpita del món, i es preveu que l’ús de les aigües subterrànies a la regió augmenti un 30% d’aquí al 2050.

A Amèrica del Nord i Europa, els nitrats i pesticides són una amenaça per a la qualitat de les aigües subterrànies: el 20% de les masses d’aigua subterrània de la UE incompleix la legislació comunitària en matèria de qualitat de l’aigua arran de la contaminació agrícola.

Notícies relacionades

Els 273 aqüífers subterranis localitzats fins al moment al món allotgen gairebé un 96% d’aigua dolça del planeta i contenen un volum d’aigua cent vegades més gran al de la superfície terrestre, per tant, cobreixen «gran part de la demanda mundial d’aigua dolça», segons la UNESCO.

Mapa aqüífers

Mapa aqüífersCom es pot observar al mapa hi ha aqüífers a tots els continents (68 a Amèrica, 38 a l’Àfrica, 65 a Europa Oriental, 90 a Europa Occidental i 12 a Àsia), però en algunes parts del món les aigües no són renovables.