Entrevista a Joana Gallego

«M’han boicotejat per discrepar de l’autodeterminació de gènere»

La periodista i escriptora Joana Gallego, que ha fundat i dirigit fins l’any passat el màster en Gènere i Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha sigut vetada per les alumnes per oposar-se a la ‘llei trans’, cosa que demostra, segons la seva opinió, que conceptes com la identitat de gènere «s’han convertit en una nova religió amb fanàtics que et condemnen a la foguera si no la compleixes».

«M’han boicotejat per discrepar de l’autodeterminació de gènere»

Ricard Cugat

6
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

¿Què va passar dimarts, quan vostè anava a impartir les seves classes en el màster en Gènere i Comunicació de la UAB?

Que la classe era buida, com m’havia anunciat la coordinadora del màster, que em va dir que les alumnes havien decidit fer boicot a la meva assignatura perquè no els agrada el que parlo i escric i no acudiran per protestar contra el meu posicionament públic. I jo vaig pensar que això no podia quedar en silenci i vaig decidir fer un vídeo per fer-ho públic.

¿De què va l’assignatura que imparteix en el màster?

De la publicitat com agent socialitzador. Les alumnes han decidit no assistir-hi sense saber de què parlaré, a banda del petit programa que tenen sobre l’assignatura.

¿Quin és el perfil de l’alumnat?

El màster el vaig crear jo juntament amb la coordinadora actual, però ara ja no en soc la directora i no tinc accés a tota la informació. No conec les alumnes ni elles em coneixen a mi. L’únic que sé és que són joves i crec que totes són noies.

¿La universitat s’ha pronunciat al respecte?

La universitat m’ha enviat un correu molt elegant, en què explica que és un centre de discussió i de debat, i on tots hem de conviure i que complirà la normativa. El que no sé és com la complirà i tampoc sé si troba raonable que hi hagi un boicot cap a una professora. No sé si ho accepta perquè no sé com interpretar el missatge elegant però evasiu. Em podia haver contestat amb el parenostre i hauria sigut igual.

El Màster sí que ha emès un comunicat en què considera que la inassistència no pot ser considerada un boicot perquè les alumnes poden faltar al 20% de les classes. ¿Què li sembla?

Em sembla una miqueta desafortunat, tenint en compte que la coordinadora sap que aquesta no és la raó per la qual les alumnes no assisteixen. Diu en el comunicat que la meva assignatura no ha despertat interès, però... ¿com pot ser que desperti interès si no s’ha impartit? Si ens atenim a la normativa, segurament tindran raó, l’alumnat pot faltar al 20%. Però equiparar l’absència puntual a un boicot anunciat és bastant greu.

A les xarxes socials vostè agraeix les mostres de recolzament rebudes, ¿qui s’ha posat del seu costat?

M’he quedat molt sorpresa per les mostres de recolzament. Circulen diversos comunicats, com un del moviment feminista amb 1.600 firmes, d’un munt de grups i de dones a títol individual. I s’han posat en marxa altres comunicats, d’una associació que defensa les dones prostituïdes i de professors per la convivència, que estan recollint firmes del professorat per denunciar el clima de fustigació i silenciament que hi ha a la universitat. He rebut correus de Mèxic, de l’Argentina, de Portugal... i m’han entrevistat a ‘The Times’. Si un senyor de Londres es preocupa pel que ha passat a Espanya és perquè és un tema candent el boicot a persones dissidents amb el discurs hegemònic.

¿Quins boicots més hi ha hagut?

El meu cas és molt semblant al que ha experimentat Kathleen Stock, professora de la Universitat de Sussex que va deixar el centre per les pressions rebudes dels alumnes i la falta de recolzament de la universitat. I em consta que altres persones de la UAB estan tenint problemes quan públicament manifesten la seva discrepància amb la ‘llei trans’ i el concepte de l’autodeterminació de gènere.

Altres persones de la UAB estan tenint problemes quan públicament manifesten la seva discrepància amb la ‘llei trans’

¿Què pensa fer amb la resta de les classes que anava a impartir?

M’agradaria anunciar que dimarts que ve, ja que l’assignatura no ha despertat l’interès de les alumnes, la meva intenció és impartir la classe obertament, a qui li interessi el cos femení a l’art i a la publicitat.

¿I pensa acudir als tribunals?

No, perquè soc professora titular i no em fan por les represàlies. A més, no m’interessa tant la qüestió legal com obrir el debat de per què a la universitat no es poden qüestionar alguns conceptes com la identitat de gènere, l’autodeterminació, les identitats no binàries, tot això que com aquell qui diu fa cinc anys ningú coneixia i avui s’han convertit en un dogma de fe, en una nova religió, amb els seus fanàtics, que et condemnen a la foguera si no la compleixes.

¿Per què s’oposa a la ‘llei trans’ i a l’autodeterminació de gènere?

Perquè crec que una persona no pot determinar lliurement qüestions que van més enllà de la pròpia voluntat. Igual que no puc autodeterminar la nacionalitat, la raça, la discapacitat, l’edat, no em puc autodeterminar el sexe. I la ‘llei trans’ em sembla un disbarat perquè consagra aquest principi i que qualsevol persona més gran de 16 anys amb la seva pròpia paraula pugui anar al registre civil i canviar de sexe.

¿En què perjudicarà les dones si la llei s’aprova?

Perjudicarà tothom perquè la noció de sexe acabarà sent irrellevant. Aquesta llei legalitza una ficció i qualsevol persona que s’hi vulgui beneficiar, per les raons que siguin, podria canviar de sexe. I per tant, perjudicaria tota la societat, però fonamentalment les dones perquè es dilueix que el sexe biològic és la font de la desigualtat. Si eliminem la idea de sexe, estarem distorsionant les estadístiques i altres aspectes. Les conseqüències són greus.

¿Però creu que hi haurà moltes persones que vulguin canviar-se de sexe?

No sé si hi haurà molta gent o poca, però la possibilitat existeix. No dic que ho hagin de fer per caprici, però igual que s’evadeixen impostos, es paga en negre, s’aprofiten les escletxes legals, qui diu que una persona no podria aprofitar-se d’aquesta llei per beneficiar-se’n, per exemple, en els requisits per optar a una plaça, a una oposició, per reduir les penes de presó, per moltes coses. El fet que la llei ho permeti i al no haver-hi requisits tampoc hi ha possibilitat de mostrar el frau. Si jo dic que soc trans, qui m’ho negarà. És una idea irracional.

No és una llei pensada per als trans, és una llei que universalitza el fet de ser trans

Notícies relacionades

¿Creu que la llei es paralitzarà a causa de l’oposició que està mostrant un sector del feminisme?

No sé si farà reflexionar al Govern o no, però almenys s’ha d’obrir un debat social molt més profund perquè la gent no té ni idea i ha de saber l’abast de la llei. Perquè les comunitats han aprovat lleis d’autodeterminació però d’amagatotis, sense debat. I no és el mateix les lleis de les comunitats que la llei central, que permetria el canvi registral. No sé si aconseguirem paralitzar la llei, però intentarem paralitzar almenys els termes en què està redactada. Jo no estic en contra que hi hagi una llei de protecció a unes determinades persones, si s’han de protegir, però tal com està redactada no està pensada per als trans, és una llei que universalitza el fet de ser trans, qualsevol persona pot dir soc trans i ningú l’hi impedeix.