«Els rossos d’ulls blaus són benvinguts, però per als africans, porra i mà dura»

Mboirick, al costat de Lamar Bailey (Uhuru) i Moses Von Kallon (Aquarius Supervivientes) deixen clara una cosa tot just començar l’entrevista. «No tenim res en contra del dispositiu d’acollida que tenen els ucraïnesos. Ens sembla una cosa meravellosa, i tant de bo sempre s’actués així». Dit això, matisen, «que tant de bo fos així per a tothom. Els que fugen de guerres a l’Àfrica, el Iemen, Palestina, Síria. Altres països en conflicte no han tingut un tracte ni semblant», lamenta Mboirick.

Moses Von Kallon va arribar al port de València el 2018 a bord de l’Aquarius. Ell és de Sierra Leona, un país que viu una cruenta guerra des de fa més d’11 anys. El van rebre els focus i les càmeres de centenars de periodistes i la promesa del Govern de coalició de donar-los l’asil a Espanya. Quatre anys després, Moses està en situació irregular, li han denegat tot el que ha demanat. «Guerra és guerra i els refugiats són refugiats, hauria de ser igual el color», diu.

Un compatriota seu va dormir durant 5 anys a la fàbrica abandonada de La Garrofera perquè no va poder accedir a documentació. «I havia sortit com jo d’un país en guerra». En aquest lloc on transcorre l’entrevista van morir recentment dos temporers al ras durant la nit. Tots dos eren de Ghana. El primer va morir de càncer hepàtic. Malgrat la duríssima malaltia, Abraham I. va estar treballant al camp per una misèria fins a l’últim dia de la seva vida. Després de dues dècades a Espanya tampoc tenia documentació. Richard va morir per causes que encara es desconeixen. La història és similar. Vint anys deixant-s’hi la pell al camp i dormint al ras, però no tenia cap documentació.

Racisme sistèmic

La història es repeteix una vegada i una altra, i els casos en són molts. Malgrat tot, Bailey (portaveu d’Uhuru) en fa una lectura positiva. «Crec que la gent s’està adonant del que nosaltres denunciem des de fa tant temps. Hi ha un racisme sistèmic, i les persones negres i racialitzades tenim un munt de dificultats per accedir als beneficis del nord global», explica.

«No volem que se’ns malinterpreti –insisteix Bailey–. Estem supercontents d’aquesta acollida tan bona i tan ràpida. A favor al cent per cent. No obstant, denunciem que per a moltes persones que venen d’altres guerres no és així. Hi ha els que fa 10 anys que viuen aquí i ningú els recolza», insisteix la portaveu d’Uhuru.

Notícies relacionades

Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes

Factures de 1.000 euros per tornar a les aules: «Entre els llibres de text i l’ordinador, he hagut de renunciar a les vacances»

Però que ningú pensi que el que passa amb Ucraïna és una cosa nova. «La frontera sempre ha sigut un espai racista. El Mediterrani és una tomba per a molta gent i un lloc turístic per a un altre munt de persones», assegura Bailey. «Ara –matisa– ho estem veient desvergonyidament». Aquarius Supervivents i Uhuru són dues de les moltes entitats que han enviat roba i menjar a la frontera d’Ucraïna.

Mboirick va recordar que «per demostrar humanitat tampoc cal anar a Ucraïna. Tenim 20 persones malvivint a La Garrofera. ¿On és la humanitat aquí? ¿Què hi ha fet l’ajuntament o el Govern? Vull recordar que fa poques setmanes hi va haver dos morts en aquesta fàbrica. Llavors, on és la humanitat. És tot pur teatre», lamenta.