Del conflicte bèl·lic del Donbass a lluitar pels seus dos fills a València

Mentre la seva mare i els seus germans resisteixen els bombardejos russos en un soterrani a 20 quilòmetres de la ciutat portuària de Mariúpol, l’Antonina –de 23 anys acabats de fer aquesta setmana– es manté també amagada, però per causes ben diferents, amb el seu nadó de dos mesos en una localitat de la província de València, per por que els Serveis Socials la separin també del seu fill com van fer amb la seva filla de dos anys, a la qual no veu i amb qui ni tan sols li han deixat comunicar-se des que va ingressar a l’Hospital la Fe de València amb positiu en covid el 5 de gener.

Al no poder estar amb la nena per la seva situació d’aïllament pel virus i a punt de donar a llum, sense suport familiar que es pogués fer càrrec de la petita excepte una amiga també ucraïnesa, la noia va accedir a firmar a l’hospital un document de sol·licitud de guarda voluntària pel qual la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives assumia la guarda de la menor «fins a la data de l’alta hospitalària de la progenitora», segons figura al document.

El que presumptament havia de ser un tràmit administratiu de caràcter temporal perquè la nena pogués estar ben atesa fins que la seva mare donés a llum, s’ha girat en contra seu. «Em van enganyar per treure’m els fills», assegura l’Antonina amb l’ajuda d’una amiga que fa d’intèrpret.

Fonts de la conselleria insisteixen que va ser la mare que va cedir voluntàriament la cessió temporal de la guarda de la nena, «ningú li va posar una pistola perquè firmés». I afirmen que l’han citat a la direcció territorial en diverses ocasions per treballar amb ella i «fer una intervenció que garanteixi que els nens estan en un entorn segur i que poden tornar amb ella», però que no s’hi ha presentat.

El 7 de gener, després d’induir-li el part, la noia va donar a llum el Lucas, un nen «en perfecte estat de salut». Tres dies després tant la mare com el petit, els dos negatius en covid, van ser donats d’alta i traslladats a una casa d’acollida a Torrent. No obstant, quan la noia insisteix a veure la seva filla Anna, després de dies a l’hospital preguntant per ella, l’Antonina afirma que una treballadora la va advertir que no se l’hi tornarien i que li traurien també el nadó perquè no podia cuidar-los. «Van dir que no tenia dret d’estar allà amb els meus fills, que només podia quedar-me jo», explica la noia, desesperada per no poder veure ni parlar amb la seva filla des de fa dos mesos.

L’Antonina confessa que es va espantar i tement que l’apartessin també del nadó, va fugir de la casa d’acollida amb ell. Aquest va ser el seu error, al no seguir els cursos fixats per la Generalitat, que va dictar unes resolucions el 17 de gener on li retirava la guàrdia i custodia tant de la nena com del nadó, acordant la tutela d’urgència de tots dos menors a la conselleria per una situació de desemparament.

Se li va oferir quedar-se a la casa

Fonts de l’administració que dirigeix Mónica Oltra asseguren que sí que se li va oferir la possibilitat de quedar-se amb els seus fills a la casa d’acollida. Així mateix, esgrimeixen que van actuar a instàncies de la petició que els va fer el Centre d’Ajuda a l’Immigrant (CAI), que són els que van considerar que els nens podien estar en un situació de desprotecció.

Malgrat que ha presentat a través del seu advocat documentació que acredita que ja «ha resolt les seves necessitats habitacionals i alimentàries» –està vivint a casa d’una amiga i un compatriota amb treball estable com a camioner ha firmat davant notari que es fa càrrec de l’alimentació de la noia i dels seus fills–, la conselleria continua sense tornar-li la nena i, fins i tot, segons assegura, la «van amenaçar amb deportar-la a Ucraïna» (això va ser abans que les tropes de Putin envaïssin el país) si no entregava el nadó.

El dolor d’una mare

«Cada segon que passo sense la meva filla és un infern, preferiria haver-me quedat a Ucraïna a aquest dolor», reconeix l’Antonina, que mai hauria pensat quan va deixar a finals de novembre casa seva i la seva família a la zona del Donbass fugint del terror –«allà la guerra ja fa vuit anys que dura», remarca la noia– que a Espanya l’esperava un altre malson diferent, però tan dolorós per a una mare. «No sé si la tornaré a veure, l’estimo molt i necessito estar amb ella, tota mare deu entendre’m», lamenta, totalment desfeta per aquesta angoixa.

Notícies relacionades

Els incendis baixen a 18, però vuit continuen amb flames molt virulentes

Factures de 1.000 euros per tornar a les aules: «Entre els llibres de text i l’ordinador, he hagut de renunciar a les vacances»

Després de marxar rumb a Polònia amb la seva filla i una parella que també fugia del conflicte armat, l’Antonina va passar un mes i mig a la localitat alemanya de Bamberg, on va sol·licitar asil polític. Allà una coneguda li va recomanar venir a Espanya, on podria començar una nova vida amb els seus petits.

En avançat estat de gestació i amb una nena petita a càrrec, nouvinguda a un país estranger, sense saber l’idioma, i a més sent positiu en covid, com després reflectiria una prova d’antígens, la noia va acudir a buscar ajuda al CAI de València. D’allà va ser derivada a l’hospital, on començaria el seu veritable malson. Ara la seva esperança és poder celebrar l’aniversari de la seva filla el 27 de març amb els dos petits en braços.