El veto de l’Esclavitud del Crist de La Laguna a les dones arriba al Tribunal Constitucional

Va ser el gener quan es va saber que la Sala Primera de l’Alt Tribunal havia estimat el recurs interposat per l’esmentada confraria –i al qual es va adherir el Bisbat de Tenerife– contra una sentència dictada per l’Audiència Provincial de Santa Cruz de Tenerife. Uns dies després, Andrea Cáceres, l’advocada de María Teresita Laborda, va avançar que estaven estudiant presentar un recurs d’empara malgrat que el Constitucional només admet a tràmit l’1,6% dels que rep. I la decisió final ha sigut fer aquest pas. Tenen a favor seu la repercussió amb què ha explicat el cas a escala nacional. 

Com es recordarà, la resolució judicial del Suprem aborda un conflicte entre els drets fonamentals d’igualtat, de no discriminació per raó de sexe i d’associació tenint en compte les particularitats de l’organització de les entitats de caràcter religiós, per acabar donant preferència a l’ordenament dels col·lectius catòlics per sobre de drets consagrats per la Constitució Espanyola. 

Notícies relacionades

La durada de l’onada de calor a Catalunya va ser excepcional

Catalunya entrenarà la IA per a la conducció autònoma

Es tracta d’un procediment judicial que es va iniciar després d’una lluita de dues dècades. I és que Laborda es va decidir durant anys per la presentació d’escrits de sol·licitud per a l’entrada de les dones a aquesta entitat religiosa i la petició de recolzament al Bisbat. Poca cosa va aconseguir per aquella via. Farta d’insolències, va acabar interposant una demanda per vulneració de drets fonamentals. El gener del 2020 es va celebrar una vista oral i mesos després es va saber que el Jutjat de Primera Instància número 2 de Santa Cruz de Tenerife li havia donat la raó. L’Esclavitud va recórrer a l’Audiència Provincial, que també va recolzar els plantejaments de la demandant. La confraria ho va intentar de nou i va presentar un altre recurs que sí que va prosperar: el Suprem va donar el vistiplau a l’exclusió de les dones al considerar que en aquest cas s’ha d’atendre, «com a normes de directa i preferent aplicació, el previst en l’acord entre l’Estat espanyol i la Santa Seu sobre assumptes jurídics (article I) i en la llei orgànica de llibertat religiosa». 

A més, el Tribunal Suprem cita una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans en què s’assenyala que «el principi d’autonomia prohibeix a l’Estat obligar una comunitat religiosa a admetre en el seu si nous membres o excloure a altres». Entre abundant jurisprudència, també es recull en el pronunciament judicial que es va saber el mes de gener que «els drets fonamentals i el principi d’igualtat, han d’aplicar-se amb matisos, perquè s’han de fer compatibles amb altres valors o paràmetres (...)», i se circumscriuen les activitats que desenvolupa l’Esclavitud del Crist a l’àmbit religiós per argumentar que «la no admissió d’un soci no pot generar-li un perjudici significatiu».