La covid deteriora la matèria grisa en zones associades a l’olfacte i la memòria

La revista ‘Nature’ publica aquest dimarts un altre article que descriu els canvis que la infecció per SARS-Cov-2 produeix al cervell humà (fins i tot a les zones associades a l’olfacte i la memòria), tot i que els autors adverteixen que per saber si aquests efectes persisteixen a llarg termini, o si es poden revertir parcialment, fa falta continuar investigant.

L’equip de Gwenaëlle Douaud, de la Universitat d’Oxford, va investigar els canvis al cervell de 785 participants del Biobanc del Regne Unit (d’entre 51 i 81 anys) que es van sotmetre a dos escàners cerebrals, amb una mitjana de 38 mesos de diferència, i a proves cognitives.

401 van donar positiu a la infecció pel SARS-CoV-2 entre els dos escàners (15 van ser hospitalitzats), i 384 eren controls aparellats per edat i sexe.

Els autors van identificar diversos efectes a llarg termini després de la infecció, com més reducció del gruix de la matèria grisa al còrtex orbitofrontal i circumvolució parahipocampal (regions associades amb l’olfacte i la memòria).

A més, els que tenien covid presentaven evidències de dany tissular en regions associades a l’escorça olfactiva i una reducció de la mida del cervell.

De mitjana, els pacients infectats també van mostrar un deteriorament cognitiu més gran, associat a l’atròfia d’una regió cerebral coneguda com a cerebel.

Els autors també van portar a terme una anàlisi de control en persones que van desenvolupar una pneumònia no relacionada amb la covid per demostrar que aquests canvis es devien al coronavirus i no a la malaltia respiratòria.

Aquestes descobertes poden indicar la propagació degenerativa de la covid, ja sigui a través de les vies olfactives, la inflamació del sistema nerviós o la falta d’entrada sensorial a causa de la pèrdua d’olfacte.

Descobreixen més de 20 variants genètiques que predisposen a la covid greu

D’altra banda, l’estudi genètic mundial més gran sobre covid, en què han participat més de 57.000 persones, ha revelat més de 20 variants genètiques que predisposen a patir la forma greu de la malaltia, unes descobertes que ajudaran a desenvolupar nous tractaments i a prioritzar algunes teràpies.

La forma greu de covid-19 provoca uns danys pulmonars mitjançats pel sistema immunitari del pacient, però mentre que unes persones moren, d’altres no en desenvolupen cap símptoma. La diferència entre uns i d’altres està en uns factors genètics que els científics amb prou feines comencen a entendre.

Per a aquest estudi, investigadors del consorci GenOMICC –una col·laboració mundial per a l’estudi genètic de malalties–, dirigit per la Universitat d’Edimburg en col·laboració amb Genomics England, van seqüenciar els genomes de 7.491 pacients de 224 unitats de cures intensives del Regne Unit.

Després, els van comparar amb els de 48.400 persones que no havien patit covid-19, participants en el projecte 100.000 genomes de Genomics England, i amb els de 1.630 persones que havien patit covid lleu.

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

Això els va permetre identificar 16 noves variacions genètiques vinculades a la forma greu de covid, algunes de les quals, relacionades amb la coagulació de la sang, la resposta immunitària i la intensitat de la inflamació.

A més, van confirmar la implicació de set formes genètiques més que havien sigut descobertes en estudis anteriors.