Arriba a València el primer autobús amb desenes de persones refugiades des d’Ucraïna

Van arribar passades les cinc del matí després de dos dies de viatge des que van sortir de la frontera amb Polònia divendres al migdia. Junts por la Vida ho tenia tot preparat per donar la benvinguda a 44 persones ucraïneses (21 nens i nenes) d’11 nuclis familiars diferents que han acollit famílies valencianes.

Plovia, però la nit era tranquil·la. I això és el que buscaven les dones, la gent gran i els nens i nenes que van arribar a València, concretament a la Facultat de Medicina de la Universitat de València (UV), el lloc de recepció. Hores abans, diversos voluntaris preparaven la seva arribada. Aigua, magdalenes, cafès i batuts de xocolata al costat d’una taula d’inscripció. Tot estava a punt.

El d’aquesta matinada ha sigut el primer autobús dels que ha organitzat l’oenagé per portar els que esperen que seran centenars d’ucraïnesos que fugen de la guerra. Aquest primer comboi venia ple de famílies amb vincles amb valencians. Emoció, alegria, abraçades i moltes llàgrimes han protagonitzat la trobada de nens, nenes, dones i gent gran amb els valencians que esperaven amb els braços oberts (literalment) que arribessin. Són, al cap i a la fi, la seva família ucraïnesa.

La majoria són nens i nenes que havien passat estius aquí i que ara arriben amb la seva família fugint de la guerra. «Esperem poder portar almenys 500 persones», explica el vicepresident de la Fundació Juntos poer la Vida, Jesús Rodríguez.

«¡Ja venen, ja es veu l’autobús!»

Quinze minuts abans que entrés el gran autobús a l’avinguda Blasco Ibáñez, les famílies ja esperaven, nervioses, al costat dels voluntaris i membres de l’oenagé, la tan volguda acollida de les persones que venien d’Ucraïna. «¡Ja venen, ja es veu l’autobús!», cridaven cada vegada que els focus dels vehicles s’acostaven. Han arribat una mica més tard de les cinc de la matinada. I hi ha hagut aplaudiments. Una bandera. Salutacions amb les mans. Crits. «Mira, allà hi ha el teu germà!», deien uns.

Quan s’obrien les portes van sortir nens, nenes i dones cansats, desconcertats per una rebuda que també han cobert diversos mitjans de comunicació. Les abraçades han sigut sinceres. Desesperades. Efusives i amb molt amor. I carinyo. «És el que necessiten ara i és el que els donarem, amor i descans, tranquil·litat». Parla Adelisa Martínez. Ella acollirà quatre persones a casa seva, a Xalans. Els seus fills d’acollida segueixen a Ucraïna, no han pogut venir. I mentre ho explica, una llàgrima li recorre la galta.

La Concha esperava la seva filla Marina, de 18 anys, resident a Kíev, que venia a l’autobús i a qui feia dos anys que no veia. Des dels vuit anys ve a València a passar els estius amb la seva mare. Les paraules sobraven quan la Marina ha baixat les escales de l’autobús. Per abraçar la Concha, ha passat corrent per la vora les desenes de persones que es retrobaven davant el vehicle. S’abraçaven, se separaven, es miraven i es tornaven a abraçar. Sobraven les paraules.

Dos autocars més en camí

Notícies relacionades

La durada de l’onada de calor a Catalunya va ser excepcional

Catalunya entrenarà la IA per a la conducció autònoma

«Avui acaba de sortir el segon autobús i demà arribarà el tercer a Polònia, carregarà i tornarà. I així seguirem», diu. «El més complicat ha sigut arribar a la frontera», detalla Jesús Rodríguez, vicepresident de l’oenagé. «Ara ja són aquí, que és el més important. A partir d’ara ja veurem com treballar la situació psicològica. Aquests nens tindran traumes», reconeix. De famílies n’hi ha, però falten diners. Enviar un autocar des de València fins a la frontera i tornar costa entre 10.000 i 14.000 euros. De moment poden assumir-ho «gràcies a les donacions de les persones, que s’hi han bolcat».

Abraçades i paraules de carinyo. Els nouvinguts estaven derrotats. Als seus ulls es reflecteixen els tres dies amb autobús i tot el que han viscut aquesta setmana. Ara, com diuen mentre s’allunyen de la Facultat de Medicina, el primer que han de fer és descansar.