Els grans incendis seran cada cop més freqüents, alerta l’ONU
La intensitat i freqüència dels incendis perjudicials per als ecosistemes estan augmentant a tot el planeta, un «desafiament per al qual, en aquest moment, no estem preparats», ha advertit avui el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). En un informe, el PNUMA, amb seu a Nairobi, preveu que la crisi climàtica i el canvi en l’ús de la terra faran que els incendis forestals siguin més freqüents i intensos, amb un increment global d’incendis extrems de fins al 14% de cara al 2030, el 30% per a finals del 2050 i el 50% a finals del segle.
«Els llamps i les distraccions humanes sempre han causat incendis descontrolats, però el canvi climàtic antropogènic, el canvi dels usos de la terra i la mala gestió dels terrenys i els boscos fa que els incendis forestals trobin amb més freqüència les condicions propícies per ser destructius», indica l’estudi, elaborat també pel centre mediambiental noruec GRID-Arendal.
«Els incendis forestals cremen durant més temps i amb més calor en llocs on sempre s’han donat, i també estan apareixent en llocs inesperats, com les torberes seques i durant el desglaç del permafrost», afegeix l’informe del PNUMA, en què han participat més de cinquanta experts de tots els continents.
Gasos a l’atmosfera
A més de destruir parts enormes d’alguns dels últims refugis per a la biodiversitat del planeta, com el Gran Pantanal del Brasil, els incendis també estan emetent enormes quantitats de gasos contaminants a l’atmosfera, facilitant al seu torn més augment de la temperatura, més sequeres i més incendis.
Els experts del PNUMA van aconsellar als governs comptar amb els líders indígenes en la gestió del foc, així com invertir en la planificació, prevenció i recuperació dels incendis forestals, en comptes de centrar-se únicament a apagar-los. En l’actualitat, els programes de prevenció només reben prop del 0,2% del pressupost total invertit per gestionar els incendis forestals.
Així mateix, aquest informe va remarcar la importància que la comunitat internacional, a través de les Nacions Unides, també s’involucri en la gestió dels incendis, que fins ara és una responsabilitat gairebé única dels governs nacionals.
«Els incendis forestals s’han de col·locar en la mateixa categoria de resposta humanitària global que els grans terratrèmols i inundacions», destaca l’estudi del PNUMA. Des del 2002 fins al 2016, uns 423 milions d’hectàrees, una superfície equivalent a la de la Unió Europea, es van cremar cada any. L’Àfrica és el continent més afectat per aquests incendis, acumulant prop del 67% de l’àrea global anual cremada.
Notícies relacionades«Hem d’aprendre a gestionar i mitigar millor el risc d’incendis forestals que amenacen la salut humana i els nostres mitjans de subsistència, la biodiversitat i el clima mundial», va remarcar la directora de la divisió per als ecosistemes del PNUMA, Susan Gardner.
El PNUMA va publicar aquest informe a pocs dies de la cinquena sessió de l’Assemblea de l’ONU per al Medi Ambient (UNEA), que tindrà lloc des del 28 de febrer fins al 2 de març a Nairobi.
- Els excessos de la paternitat Els pares helicòpter aterren a la facultat per protegir els seus fills
- La gestió de la dana Mazón va veure vídeos de les inundacions a El Ventorro i ara sospesa dimitir
- El sector agrari nord-americà, en ruïnes
- Patrimoni històric Alerta per la contínua demolició d’estacions de ferrocarril centenàries
- Sistema de salut 70 anys del Vall d’Hebron, el gran hospital públic català
- Aquests són els pobles als que has d'anar una vegada a la vida
- Magnat de Silicon Valley Larry Ellison, l’oracle de Trump i «amo de tot» que somia controlar TikTok i els mitjans dels EUA
- Comunitat Valenciana La dimissió i un avanç electoral guanyen força en els dies més crítics de Mazón
- Observatori Social de l’Habitatge Prensa Ibérica-Santander Enquesta: El 78% dels catalans reclamen un acord sobre la llei del sòl que agilitzi la construcció de pisos
- Amb 150 anys Historiadors i entitats alerten d’una pèrdua «irreparable» per la demolició d’estacions de tren centenàries
