Dol en el periodisme català

Mor el periodista José Martí Gómez als 84 anys

zentauroepp1623610 barcelona 3 2 2004    exit libros cultura     el periodista 190315130720

zentauroepp1623610 barcelona 3 2 2004 exit libros cultura el periodista 190315130720 / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts

El periodista José Martí Gómez, un referent del periodisme durant la Transició i mestre de la crònica de successos, ha mort a Barcelona amb 84 anys, ha anunciat la seva família a través de les xarxes socials aquest dimarts.

Amb tristesa immensa us comuniquem que José Martí Gómez ha mort avui, 22-2-22. Ens ha deixat sabent que l’estimàvem molt. «La vida és bonica», ens va dir. Seguirem endavant sense oblidar aquestes paraules, i recordant sempre que ell va fer més boniques les nostres vides», ha sigut el missatge amb què els familiars han comunicat la seva mort.

Tot i que en la seva llarga trajectòria professional Martí Gómez va abordar tota mena de temàtiques i gèneres periodístics, va destacar especialment per la seva mestria en les cròniques de successos, on incidia en les anècdotes i petits detalls, i incloïa una perspectiva humanista.

Entre els molts mitjans en què va escriure i va col·laborar figuren el ‘Diario de Barcelona’, ‘El Correo Catalán’, EL PERIÓDICO’, ‘El País’, ‘El Mundo’, ‘La Vanguardia’, la cadena SER i la revista ‘Por favor’, a què va arribar de la mà de Manuel Vázquez Montalbán.

Va començar com a corrector

José Martí Gómez (Morella, 1937) es va diplomar en Magisteri per la Universitat de València, va ser mestre de la colònia industrial del port de Barcelona i va començar la seva relació amb el món del periodisme amb un treball de corrector al ‘Diario de Barcelona’ a principis de la dècada dels 60.

Va tornar a Castelló per ocupar una plaça al diari ‘Mediterráneo’ i el 1970 va tornar a Barcelona després de ser contractat per Josep Maria Huertas Clavería per a ‘El Correo Catalán’.

Amb l’arribada de la democràcia va treballar per a ‘El País’, EL PERIÓDICO, ‘La Vanguardia’ i la cadena SER, on va participar en nombroses tertúlies i en el programa ‘A vivir que son dos días’.

Va ser guardonat amb diverses distincions, com el reconeixement a l’Ofici de Periodista, atorgat el 1999 per l’Escola de Periodistes de Catalunya; el premi Manuel del Arco, amb Josep Ramoneda; dos premis Ciutat de Barcelona i, el 2008, el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat.

Va ser autor d’una dotzena de llibres, entre els quals, ‘Asesinatos por amor. Crónica negra de la España erótica’ (1978), ‘Amor y sangre en la oficina: historias de delincuentes y pícaros con rostro humano’ (1988), ‘La España del estraperlo, 1936-1952’ (1995), ‘Historias de asesinos: el crimen en España des de 1970 hasta nuestros días’ (2004) o ‘Animales de compañía: historias reales de atracadores fracasados, estafadores modélicos, amantes deprimidos y correspondencia de prisión’ (2005).

Notícies relacionades

El 2016 va publicar un llibre de memòries que va titular ‘El oficio más hermoso del mundo’, i en què resumia com entenia el seu treball com a comunicador: «Crec en el periodisme que s’aprèn, com la vida, en les patacades del dia a dia, al carrer, a les barres dels cafès, als autobusos i als vagons de metro».

No han trigat a arribar a Twitter missatges lamentant la mort del periodista, com ha sigut el tuit de Jordi Évole, del RCD Espanyol o Ximo Puig, poc temps després de saber-se la notícia.

Temes:

Obituaris