El col·lectiu trans denúncia davant el Congrés el «retard injustificat» de la llei LGTBI

Els col·lectius de persones trans s’impacienten: gairebé vuit mesos després que l’avantprojecte de llei trans i pels drets de les persones LGTBI sortís del Consell de Ministres encara no ha arribat al Congrés dels Diputats, ni tan sols ha rebut els informes preceptius dels òrgans consultius com el Poder Judicial o el Consell Fiscal. Aquesta dilació inquieta els col·lectius, que temen que no s’arribi a temps per aprovar el text en aquesta legislatura.

«Denunciem el retard injustificat del tràmit de la llei trans i de drets LGTBI, l’avantprojecte de la qual es va aprovar el 29 de juny. [...] Quan hi ha voluntat política, quan l’Executiu vol, qualsevol llei es tramita en dos mesos. És una irresponsabilitat política», ha indicat la presidenta de la Federació Plataforma Trans, Mar Cambrollé, en una roda de premsa celebrada aquest dimarts al Congrés dels Diputats.

La Federació Plataforma Trans i Eufòria Famílies Trans-Aliades han estat acompanyades en aquest acte per parlamentaris d’Unides Podem, ERC, Bildu, Junts, Més País i Compromís.

En aquests moments, l’avantprojecte es troba en mans dels òrgans consultius, que han d’emetre els seus informes sobre el text com a pas necessari perquè l’Executiu torni a portar-lo al Consell de Ministres. Ni el Consell General del Poder Judicial ni el Consell Fiscal han determinat quan estaran llestos els seus informes sobre aquest avantprojecte legislatiu, segons han indicat a ‘El Periódico de España’. El Consell Econòmic i Social sí que s’ha pronunciat al respecte. Aquests informes, tot i que no són vinculants, són preceptius.

Aquests òrgans van rebre el text el desembre passat, després que l’avantprojecte s’encallés en el seu tràmit ministerial a causa de canvis en l’estructura de Justícia.

Molts anys d’espera

«Portem 43 anys de democràcia sense ser ciutadania en igualtat de condicions, és una llei que ve tard, però que repara la violació sistemàtica de drets fonamentals com el treball, l’educació, la identitat legal o l’atenció sanitària. Aquesta llei és necessària perquè Espanya compleixi una assignatura pendent i aquesta sigui una democràcia decent, justa i igualitària», ha defensat Cambrollé.

La presidenta de la Federació Plataforma Trans ha mostrat el seu temor que, si la tramitació d’aquest avantprojecte es continua retardant, acabi la legislatura abans que sigui aprovada: «Seria una gran irresponsabilitat política que no oblidarem».

La presidenta d’Eufòria Famílies Trans-Aliades, Natalia Aventín, també ha sigut dura amb aquest retard institucional i ha fet públic l’enuig i la decepció de les famílies: «No se’ns considera prou importants», ha destacat.

Aventín ha advertit que el col·lectiu trans exigeix la tramitació de la llei, no actes amb banderes: «No ens quedarem aplaudint un rentat de cara» entorn del 28 de juny, dia de l’Orgull, una al·lusió velada al PSOE.

La Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans, Bisexuals, Intersexuals i més (FELGTBI+) no ha participat en l’acte celebrat aquest dimarts al Congrés dels Diputats, però coincideix que és «necessari accelerar els tràmits de la llei».

El 29 de gener passat, la FELGTBI+ es va afegir a la manifestació organitzada per Chrysallis per reclamar una celeritat més gran. La presidenta d’aquesta federació, Uge Sangil, ha afirmat en declaracions a aquest diari que la FELGTBI+ ha continuat treballant amb els diferents consells i institucions de l’Estat i els ha proposat millores en el text.

«L’objectiu és que, al més aviat possible, surti del Consell de Ministres una llei que garanteixi els drets del col·lectiu, especialment, dels menors trans, de les persones no binàries i de les persones migrants trans», ha asseverat Sangil.

També el Ministeri d’Igualtat s’ha pronunciat sobre el retard en la tramitació d’aquest avantprojecte. Fonts del departament que dirigeix Irene Montero han remarcat a aquest diari que «és necessari continuar al més aviat possible amb el procés legislatiu de la llei trans i drets LGTBI».

«Garantir els drets humans, com ha passat recentment a la Rioja, és una cosa que no es pot demorar més. Millorar la vida de moltes persones depèn d’això», han assegurat les mateixes fonts.

Igualtat va sol·licitar al CGPJ la tramitació urgent del seu informe preceptiu, una cosa que «no es va atendre, al no haver complert els terminis».

El contingut de la llei

Després de mesos de dures negociacions, l’Executiu aprovava el juny passat la llei trans i per la igualtat del col·lectiu LGTBI, que reconeix la lliure determinació del gènere i deixa de considerar malaltes les persones trans. 

El projecte, impulsat per Igualtat, va patir un bloqueig de mesos per les diferències de la llavors vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i la ministra Irene Montero sobre l’autodeterminació del gènere. El consens entre Igualtat, Justícia i Moncloa es va traduir en un text que permetrà el canvi de sexe i nom en el Registre Civil sense necessitat de testimonis, proves ni informes mèdics en un termini màxim de quatre mesos. En l’actualitat, les persones trans tenen que acudir a un metge perquè acrediti el canvi de sexe. 

Podran canviar la seva menció registral les persones majors d’edat i els menors a partir dels 14 anys. Els nois de 12 i 13 anys necessitaran una autorització judicial per canviar el seu sexe en el Registre Civil. El que sí que podrà fer qualsevol menor, amb independència de la seva edat, és canviar el seu nom.

Notícies relacionades

Retards a Rodalies un mes abans de començar les obres de l’R3

Albiol explica que la falta de mitjans motiva el tancament de les platges

L’avantprojecte inclou un mecanisme per evitar el canvi continu de sexe i, amb això, el frau de llei: les persones que hagin canviat la menció registral del sexe, per tornar a fer-ho hauran d’obtenir una autorització judicial. 

La llei també prohibeix les teràpies de conversió, aversió o contracondicionament destinades a modificar l’orientació, identitat o expressió sexual.