Ramón Porto, capità del ‘Playa Menduiña Dos’: «Va ser molt dur, almenys vam salvar tres persones, no vam trobar ningú més»

I de molta pressió. «Jo no m’imaginava que això fos tan dur. Sabíem que teníem pressió, però, una vegada que va sortir tota aquesta gent fora del barco, va quedar tot més relaxat. Almenys per treure’ns el pes de sobre, es respirava un ambient..., molt seriós».

Conversa, des del calador de NAFO, el patró del barco de l’armadora Moradiña. Es diu Ramón Porto.

Mai no s’havien vist en una situació així. Mai, mai. Això és molt fort. Això és de pel·lícula. Brutal.

L’avisen d’anar a la zona. ¿Esperava trobar-se amb una cosa així? Mai, mai m’esperava trobar-me això. Vaig pensar que el barco tenia algun problema, que s’havia trencat algun vidre del pont, però no em vaig imaginar mai que em trobaria aquest..., no sé ni com dir-ho. Va ser brutal. Aquell panorama. Quan m’hi vaig anar acostant i vaig veure un barco portuguès pel nord, a deu milles... Entre el barco portuguès i nosaltres no vaig veure l’altre eco al radar, on havia de ser [el ‘Villa de Pitanxo’]. Allà ja...

Va témer el pitjor. És clar. Quan ens hi vam anar acostant vaig començar a veure llums, coses pel mar, i em vaig adonar que hi havia una tragèdia.

I no van trobar res del barco. El barco es va enfonsar molt ràpid. De la manera en què va passar, hi devia anar entrant aigua, aigua, aigua..., fins que es va enfonsar. No va quedar cap bombolla d’aire. El barco tenia càrrega, tenia estabilitat. Sempre tenen estabilitat, però tens dobles fons amb gasoil, tens la càrrega a la bodega... Tot i que se’t mogui la càrrega, és difícil que es giri al barco, que es posi amb la quilla al sol. Estaven pescant també a la zona.Estàvem 40 milles més al sud. He de dir que estava fresc, però no estava tan malament. De fet jo vaig poder deixar anar el meu bot de rescat per arribar a aquesta gent, vaig poder deixar-lo anar. La gent, ara, és clar... Hores més tard sí que el pronòstic del temps era pitjor, la cosa va anar canviant. La meva intenció era anar al sud i capejar, venia més mal temps. Nosaltres tenim les informacions meteorològiques, les anem veient i estudiant, valorem si podem treballar o no. Jo estava pensant a quedar-m’hi i capejar. Així que passa la borrasca comença a créixer el mar. Ho sento molt, sobretot per la gent que ha perdut els seus éssers estimats. Nosaltres vam fer el que vam poder, estic content perquè almenys hem salvat tres persones. Els altres... no vam poder fer res més, no vam trobar ningú més. ¿A quants en van localitzar? Vam trobar-ne sis, un altre el va trobar el [barco] portuguès. Al bot hi havia tres persones amb vida i quatre morts. I després en vam recollir dos al mar, que són els sis. Quan vam posar proa a St. John’s ens va transbordar un cadàver el barco portuguès. Em va demanar fer maniobra, no tenia sentit anar els dos a fer el mateix. El tracte al Canadà va ser molt bo, ens van rebre de meravella, molt bé. Ho dic de veritat que no vaig pensar mai que teníem tanta càrrega a sobre. Una vegada que va marxar i el barco va quedar sense ningú, pensava en el que havíem fet... Molt fort. Ha sigut molt dur. Ara ells estan a terra. ¿Alguna vegada ha tingut un accident? A mi no m’ha passat mai res. Hi ha mala mar, sobretot a l’hivern. Sabem fins a quin punt podem arribar. Sí que hi ha onades grans, però els barcos són molt segurs. El que va passar aquí no té res a veure amb el que s’està dient. Estem parlant que passa una cosa d’aquestes perquè hi ha algun motiu. ¿Quin? No ho sé, però n’hi ha. Un barco no s’enfonsa així..., perquè sigui un barco dolent. Són molt forts, aguanten molt bé el temporal. Avui tenim la sort que tenim les informacions meteorològiques cada hora, per això estudiem si és bo anar més al nord, més per al sud..., busquem la part on millor podem capejar. Ja han tornat a la zona de pesca. Sí, acabarem d’aquí 25 dies o així, un mes. A mi el que m’agrada és dir la veritat, estan parlant que si el temporal... És clar que hi ha temporals aquí, ho sap tothom, a l’hivern són aigües que són braves. Les borrasques passen per la plataforma de Terranova, allà s’aixeca molt el mar. I és dur. Però tampoc és el que estan dient, això no és l’infern a la terra.

Notícies relacionades

L’alcalde de Santa Susanna, investigat per un abocament

Arriba a Catalunya un temps més inestable i tempestes

És en el que han incidit a la cooperativa d’armadors (per ARVI).Exactament, nosaltres estàvem pescant. Teníem una mica menys de vent i mar, però estàvem a 40 milles. Alguna cosa li va passar... Que ho digui el capità, això ja no ho sé, això ha de quedar per a la investigació, que ells vegin què pot ser que passés. Hem d’aprendre d’aquestes coses. Aquí en aquest calador les aigües són molt gèlides, els equips de seguretat són bons, però hem d’anar millorant. Millorar en equips, en més formació.

Un grup de tripulants va remetre un escrit a ‘Faro’ en aquest sentit, amb coses a millorar. Aquests vestits que tenim és clar que són bons, perquè caus al mar i, si et fiques al bot, pots salvar la vida. Però si no et fiques al bot estàs mort. En poc més de mitja hora estàs KO. Hem d’anar millorant. I el que li va passar a aquest barco, segurament... És molt difícil veure’s en una situació així, el caos deu ser espectacular a bord. Però hem d’anar millorant en seguretat al mar. És com tot, fa uns anys els cotxes no tenien el cinturó de seguretat darrere, ‘airbag’... Les coses han anat canviant. I aquí també, no podem estar com fa vint anys, hem d’anar avançant en seguretat.